- Amb motiu del 24 de maig, el col·lectiu recorda que la pansexualitat és l’atracció independent del gènere o la identitat de l’altra persona.
- Activistes i persones del col·lectiu denuncien l'»esborrat» i els prejudicis que encara pateixen dins i fora de la comunitat LGTBI+.
- Testimonis des dels 15 fins als 66 anys demostren que anomenar aquesta realitat és la clau per sortir de l’armari amb llibertat.
«Anomenar és obrir camins». Amb aquesta premissa, la Federació Estatal LGTBI+ ha llançat un manifest de cara al dia 24 de maig. Tot i que Espanya lidera els rànquings de drets legals, la pansexualitat continua sent una de les realitats més desconegudes i invisibilitzades, sovint confosa o diluïda sota altres termes.
Més enllà del gènere: Una qüestió d’ànima
La pansexualitat es defineix com la capacitat de sentir atracció sexe-afectiva cap a altres persones independentment del gènere o identitat. Per a Noelia Salido, co-coordinadora del Grup de Polítiques Bisexuals de la Federació, la urgència d’aquest dia rau a combatre el qüestionament constant: «Com a tantes realitats de l’espectre bi+, les persones pansexuals segueixen als marges. Reivindiquem visibilitat per poder existir».
Tres generacions, una mateixa identitat
La força de la reivindicació d’aquest any rau en les històries de vida que demostren que la pansexualitat no és una “moda jove”, sinó una realitat que travessa totes les edats:
- Teo Munay (Formentera): Després de patir violència a la seva infància, va descobrir el terme als 15 anys. «La meva ànima va descobrir que l’amor no entén d’expressions de gènere. La pansexualitat ha alliberat la meva ànima dels jous de l’armari», confessa.
- Toni (Palma, 53 anys): Identificat primer com a heterosexual i després com a bisexual, va trobar en la pansexualitat el terme exacte. «Som aquí i volem ser visibles», reclama davant dels «acudits i bromes absurdes» que encara ha de suportar.
- Asmi (Bilbao, 66 anys): Persona intersexual que, després d’anys de violència mèdica, va agafar les regnes del seu cos i el seu desig. Per a Asmi, la pansexualitat aglutina tots els sentiments en relacions on l’atracció flueix lliurement i amb consentiment.
El repte del 2026: Trencar l’esborrat
Des de la Federació insisteixen que la pansexualitat és una orientació vàlida i autònoma. L’objectiu per a aquest 2026 és que les institucions i la societat civil reconeguin aquesta identitat per evitar que els qui la senten creixin pensant que hi ha alguna cosa «trencada» en ells. Al final, com diu el lema d’aquest any, es tracta d’una manera d’estimar que, senzillament, posa la persona davant de qualsevol etiqueta de gènere.
