El Tribunal Superior de Justícia del Brasil ha marcat una fita jurídica sense precedents en autoritzar, per primera vegada, el registre oficial d’una persona amb gènere neutre. Tot i que la decisió s’aplica a un cas concret, el seu impacte podria ressonar molt més enllà dels tribunals.
Una sentència que obre camí
El maig de 2025, el sistema judicial brasiler va fer un pas cap a la inclusió en permetre que una persona no binària modifiqués la seva documentació legal per reflectir una <a href="https://revistarainbow.com/y-el-genero-no-binario-pa-cuando/". El cas gira al voltant d'algú que, després d'una transició cap al gènere masculí —incloent-hi tractaments hormonals i cirurgia—, va decidir sol·licitar el reconeixement oficial d'una identitat que no s'ajusta ni a “l'home” ni a la “dona”.
El Tribunal Superior de Justícia va acceptar la seva petició. I encara que aquesta decisió només té validesa per a aquesta persona, representa una esquerda en el rígid sistema legal binari, una obertura que podria ser el principi d’una transformació jurídica més àmplia.
Què implica aquest reconeixement?
La decisió no crea una nova llei, però sí que estableix jurisprudència, és a dir, una base que podria inspirar decisions futures. A la pràctica, reconeix que el binarisme de gènere no és suficient per abastar tota la diversitat existent. A més a més, qüestiona la necessitat de passar per procediments mèdics per validar una identitat personal.
Aquest avenç, encara que limitat en el seu abast legal immediat, té el potencial d’influir en lleis nacionals, en el disseny de polítiques públiques i, sobretot, en la vida quotidiana de milers de persones que no se senten representades per les categories tradicionals.
Un gest que també protegeix
Brasil segueix encapçalant estadístiques tràgiques de violència cap a persones trans i no binàries. La invisibilitat institucional, des dels documents fins a les lleis, ha estat una de les múltiples capes de discriminació que enfronta aquesta població. Per això, el reconeixement legal del gènere neutre no és només una qüestió didentitat. És també una qüestió de protecció, de dignitat i de reparació històrica.
Aquesta sentència posa sobre la taula una discussió urgent: el dret de cada persona a ser nomenada tal com s’identifica. Com construïm una societat que no imposi categories tancades, sinó que escolti i aculli allò divers?
I ara què?
La decisió del Tribunal, encara que pionera, també deixa preguntes obertes. Es replicarà aquesta possibilitat per a altres persones? El sistema judicial i legislatiu avançaran en la mateixa adreça? Fins a quin punt estan preparades les nostres institucions per reconèixer, de manera plena i sense condicions, les identitats no binàries?
La societat brasilera, profundament marcada per discursos conservadors, s’enfronta a un dilema: continuar ignorant el que ja existeix o avançar cap a un model legal i social veritablement inclusiu.
També hi ha dubtes: avenç o excepció?
Encara que celebrem aquesta fallada, no podem ignorar les tensions que l’envolten. Fins a quin punt un reconeixement individual pot amagar la manca de canvis estructurals? Alguns sectors adverteixen que aquest tipus de resolucions, com que no estan acompanyades d’una reforma legislativa més àmplia, corren el risc de convertir-se en excepcions simbòliques. A més, la judicialització de drets que haurien d’estar garantits per llei planteja un desafiament ètic: Qui es pot permetre el temps, els recursos i la fortalesa emocional d’acudir als tribunals per ser reconegudes?
