- El 21 d’abril del 2005, la Cambra Baixa aprovava el projecte de llei que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe.
- Va ser l’inici d’un procés legislatiu que va situar Espanya a l’avantguarda mundial dels drets civils.
- Recordem la sessió històrica on la dignitat es va imposar al prejudici per una majoria absoluta de 183 vots.
Hi ha dates que queden gravades a foc al calendari de la democràcia i avui celebrem una de les més lluminoses. Tal dia com avui, fa exactament 21 anys, el Congrés dels Diputats iniciava el tràmit definitiu que acabaria reconeixent el matrimoni igualitari al nostre país. Aquell 21 d’abril del 2005 no va ser un dijous qualsevol; va ser el dia en què les institucions espanyoles van començar a saldar un deute històric amb milers de ciutadans que, fins aleshores, eren tractats com a persones de segona.
Un debat que va trencar murs
La sessió al Congrés va ser de les que fan època. Davant d’una societat que ja caminava molt per davant de les lleis, els diputats es van enfrontar a un debat intens, carregat d’emoció i, també, d’una forta oposició conservadora. Tot i això, la voluntat de progrés es va imposar: amb 183 vots a favor, el projecte de llei sortia de la Cursa de Sant Jeroni rumb al Senat, iniciant un camí que amb prou feines culminaria dos mesos després, el 30 de juny de 2005, amb l’aprovació definitiva.
Espanya es convertia així al tercer país del món a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, només per darrere dels Països Baixos i Bèlgica. Però la fita espanyola va ser diferent: vam ser els primers a incloure, des del primer moment, el dret ple a l’adopció conjunta, asseient un precedent d’igualtat real que encara avui és referent internacional.
“No estem traient drets a ningú”
És impossible recordar aquest aniversari sense evocar les paraules del llavors president José Luis Rodríguez Zapatero, que va defensar que amb aquesta llei no es treia el dret a ningú, sinó que s’ampliava per als que no en tenien. Aquell 21 d’abril es va començar a construir una Espanya “més decent”, perquè, com es va dir a la tribuna, una societat que no discrimina els seus ciutadans per la seva orientació sexual és una societat molt més lliure i digna.
Avui, 21 anys després d’aquell primer pas legislatiu, mirem enrere amb orgull però també amb vigilància. En un context on alguns sectors tornen a qüestionar avenços que crèiem blindats, recordar aquest aniversari del matrimoni igualitari a Espanya és més necessari que mai. Perquè aquell “sí” al Congrés no només va permetre que milers de parelles es donessin el “sí, vull”, sinó que ens va ensenyar que les lleis poden, i deuen, ser el motor de la felicitat de la gent.
