- El 36% de les persones LGTBIQ+ de 18 a 24 anys va patir discriminació durant l’últim any.
- Un 43% va patir assetjament i un 21% va ser víctima d’alguna agressió, segons FELGTBI+.
- La Federació exigeix participació juvenil efectiva i rebutja l’ús merament simbòlic de les seves veus.
La joventut LGTBIQ+ reclama polítiques públiques específiques a Espanya davant una combinació de discriminació, violència, precarietat i falta de recursos. FELGTBI+ va formular la demanda l’11 d’agost, coincidint amb el Dia Internacional de la Joventut, i va demanar incorporar les persones joves a les decisions que afecten directament les seves vides.
Una generació que vol participar en les solucions
La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuales i més sosté que les polítiques destinades a la joventut LGTBIQ+ no poden dissenyar-se sense la seva participació real. L’organització reclama que les institucions escoltin i incorporin les seves propostes durant tot el procés, no únicament quan una campanya necessita una imatge de diversitat.
FELGTBI+ utilitza el terme youthwashing per descriure aquesta apropiació simbòlica: mostrar compromís amb les persones joves sense traslladar-ho després a decisions, recursos o mesures verificables. La crítica distingeix entre estar present en una fotografia i tenir capacitat efectiva per intervenir en les solucions.
Vir Markland, co-coordinadora del Grup Jove de la Federació, recorda que es tracta d’una generació molt formada i disposada a participar. Als problemes que travessen el conjunt de la joventut —precarietat laboral, dificultat d’accés a l’habitatge i incertesa econòmica— s’afegeix l’exposició a la LGTBIfòbia.
La discriminació pot aparèixer precisament en dues portes decisives per iniciar una vida autònoma: l’ocupació i el lloguer. Aquesta superposició explica per què la Federació no planteja una política aïllada, sinó una resposta que connecti drets LGTBIQ+, habitatge, treball, educació, sanitat i protecció davant la violència.
El missatge central és que una política pública no pot considerar l’edat i la diversitat sexual o de gènere com compartiments separats. Les necessitats es creuen i, quan ho fan, poden multiplicar la vulnerabilitat.
Discriminació, assetjament i agressions en xifres
La reclamació es fonamenta en l’informe Estat del Odio 2026, elaborat per FELGTBI+ amb la col·laboració d’integrants d’un equip investigador de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC. Segons les dades difoses, el 36% de les persones LGTBIQ+ d’entre 18 i 24 anys va patir discriminació durant l’últim any.
El percentatge de qui va patir assetjament ascendeix al 43%, més de quatre de cada deu. A més, un 21% va ser víctima d’alguna agressió. Són tres indicadors diferents que no s’han de confondre, però que junts mostren una exposició sostinguda a diferents formes de violència.
L’entorn digital ocupa un lloc propi. Les persones menors de 35 anys acumulen aproximadament la meitat dels casos de violència digital exercida contra el col·lectiu, d’acord amb la mateixa investigació citada per la Federació.
Aquesta dimensió obliga a estendre les mesures de prevenció més enllà dels espais físics. La formació de professionals, els canals de denúncia, la resposta de plataformes i l’educació digital formen part d’un problema que acompanya la joventut dins i fora d’internet.
Koali Martín-Consuegra, també co-coordinador del Grup Jove, demanda sensibilització i formació en diversitat sexual, de gènere, familiar i corporal en àmbits educatius, sanitaris i públics. La meta expressada és reduir la violència en espais que haurien de ser segurs.
La Federació afegeix una petició de protecció específica per a les infàncies i joventuts trans i no binàries. En el cas de les persones no binàries, reclama a més reconeixement legal, al considerar que la seva absència facilita situacions d’exclusió i vulneració de drets.
El sexili com expulsió silenciosa
La declaració recupera dades de l’informe Estat del Odio LGTBI+ 2025: Sexili, elaborat per FELGTBI+ juntament amb la Universitat de Salamanca. El concepte descriu l’abandonament forçós del lloc d’origen per motius relacionats amb l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere.
El fenomen té un component generacional. Segons la investigació, el percentatge de persones sexiliades entre 24 i 35 anys arriba al 20%, davant del 13% corresponent al conjunt de la població LGTBIQ+.
Marxar d’un poble o una ciutat no equival sempre a una elecció lliure. La falta de referents, espais entre iguals, informació o recursos pot convertir el trasllat en una estratègia per poder viure amb seguretat o expressar-se sense ocultament.
Markland relaciona aquesta carència amb la salut mental: aïllament, episodis depressius i ansietat apareixen entre els efectes mencionats. L’organització situa així la permanència al territori com una qüestió d’igualtat, especialment en zones rurals on els serveis i xarxes comunitàries poden ser més escassos.
Quines polítiques reclama FELGTBI+
La Federació demana recursos accessibles a tot el territori, amb atenció particular a les àrees rurals. Reclama també formació en educació, sanitat i serveis públics, protecció de les joventuts trans i no binàries i reconeixement legal per a aquestes últimes.
La participació efectiva funciona com a condició transversal. No es tracta només de consultar a persones joves, sinó de permetre que intervinguin en el diagnòstic, el disseny, l’execució i l’avaluació de les polítiques.
Les dades difoses converteixen aquesta petició en una agenda mesurable. Reduir el 36% de discriminació, el 43% d’assetjament i el 21% d’agressions exigeix objectius, recursos i seguiment. Atendre el sexili requereix serveis que permetin romandre al territori, no únicament suport quan la sortida ja s’ha produït.
La joventut LGTBIQ+ no apareix en aquesta reclamació com a receptora passiva. La Federació insisteix en la seva capacitat per formular solucions i exigeix que les institucions passin de la representació simbòlica a la participació amb conseqüències reals.
