La Coordinadora LGTBIQA+ de l’arxipèlag denuncia una ordre interna que suprimeix el reconeixement administratiu a les identitats no binàries
Una nova controvèrsia sacseja el Govern de les Canàries. La Coordinadora d’entitats LGTBIQA+ de l’arxipèlag ha expressat la seva preocupació profunda després de conèixer una instrucció interna que ordena l’eliminació de l’opció de sexe no binari en formularis administratius. Aquesta mesura, emesa per la Direcció Territorial d’Educació a la província de Santa Cruz de Tenerife, contradiu —segons denuncien— els compromisos assumits públicament per l’Executiu autonòmic.
L’eliminació es justifica, en aparença, per una resolució de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que va advertir el Govern canari. Tot i això, aquesta resolució està actualment recorreguda davant l’Audiència Nacional per l’Associació Diverses Canàries, una de les entitats integrades a la Coordinadora. Per als col·lectius signants, aquesta acció administrativa vulnera allò establert per la Llei Trans i Intersex de Canàries, que reconeix explícitament l’existència i el dret al reconeixement de persones no binàries.
Què diu la Llei Trans i Intersex Canària?
Aprovada per garantir la igualtat real i el reconeixement efectiu de la diversitat de gènere, la Llei Trans i Intersex Canària obliga totes les conselleries del govern autonòmic a respectar el principi d’autodeterminació de gènere. Això inclou la incorporació d’una tercera opció als documents oficials, més enllà de la tradicional divisió binària de sexe masculí i femení.
Segons recorden des de la Coordinadora, l’Executiu havia manifestat la seva intenció de mantenir aquesta casella, alineant-se amb les demandes històriques de la comunitat LGTBIQ+. No obstant, aquesta instrucció interna desmenteix, de facto, aquella promesa institucional.
“Un retrocés inadmissible”
Les associacions signants del comunicat consideren que aquesta mesura no només contradiu un compromís polític previ, sinó que també desprotegeix legalment una part de la ciutadania. «És inadmissible que les persones no binàries, que ja viuen en molts casos al marge del reconeixement social i legal, es vegin ara esborrades dels registres administratius», denuncien. La decisió, afegeixen, estableix un precedent perillós que es podria estendre a altres àrees del govern.
També assenyalen el que consideren un greuge comparatiu: mentre el Ministeri de l’Interior sí que contempla aquesta opció per a persones estrangeres, les Canàries opta per eliminar-la per a la seva pròpia població resident. Una contradicció difícil de justificar.
Quines implicacions pot tenir aquesta decisió?
Més enllà de l’impacte simbòlic, la supressió de la menció no binària té efectes reals. Impedeix a moltes persones veure’s reflectides en la documentació oficial, cosa que pot derivar en situacions de discriminació institucional, problemes en l’accés a serveis públics o en el tracte administratiu. Des de la Coordinadora s’ha sol·licitat una reunió urgent del Comitè Consultiu que vetlla per l’aplicació de la Llei Trans i Intersex, i no descarten emprendre accions legals si no es reverteix aquesta instrucció.
Una visió crítica: hi ha marge per a la interpretació?
Encara que l’enuig del moviment LGTBIQ+ està més que justificat, no deixa de ser cert que la resolució de l’AEPD ha generat dubtes jurídics. Fins a quin punt és legítim que una administració autonòmica mantingui dades personals sensibles si hi ha un advertiment formal de l’autoritat estatal de protecció de dades? Algunes veus apunten que potser el Govern canari va actuar amb cautela jurídica, encara que a costa de fer malbé drets adquirits. Aquesta tensió entre protecció de dades i reconeixement de diverses identitats planteja un dilema que no té respostes fàcils.
I ara què?
En aquest punt, queda per veure si l’Executiu regional rectificarà. Les entitats socials exigeixen una solució immediata, però també conviden a la reflexió: com garantim que els avenços legals no siguin paper mullat davant de decisions administratives contradictòries?
Mentrestant, la comunitat LGTBIQ+ de les Canàries continua esperant una resposta clara. No només una explicació legal, sinó també un compromís ètic amb la dignitat de totes les persones, sense cap excepció.
