El Ministeri d’Igualtat anuncia una resposta ferma davant de lleis autonòmiques que limitin drets LGTBIQ+

Ana Redondo acusa Ayuso de legislar contra la igualtat i defensa la fermesa institucional en la protecció del col·lectiu.

La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, ha confirmat que l’Executiu central no pensa mirar cap a una altra banda davant les decisions d’algunes comunitats autònomes que, en les seves paraules, “estan legislant en contra del col·lectiu LGTBI+, de la igualtat, de la democràcia i dels drets”. Entre elles, ha assenyalat directament la Comunitat de Madrid.

Durant una visita a l’emblemàtic Passatge Begoña de Torremolinos, espai amb forta càrrega simbòlica per a la memòria i reivindicació del moviment LGTBIQ+, la ministra es va referir amb preocupació a l’actual clima social. «Les paraules generen violència. Estem assistint a una degradació del discurs públic que desemboca en agressions reals, en enfrontaments, en por», va subratllar. No és una alerta gratuïta: fa tot just unes setmanes, dos joves van patir una brutal agressió homòfoba en aquesta mateixa localitat.

🗣 «La llei del matrimoni igualitari ens ha permès ser lliures, la veritable llibertat en majúscules».

📷 La ministra d’Igualtat, @_anaredondo_, ha participat a la taula rodona de la presentació de la revista ‘SIX 2025’. pic.twitter.com/Lk8bQpHRDC

— Ministeri d’Igualtat (@IgualdadGob) Maig 29, 2025</blockquote

Tensió entre administracions

Redondo ha estat clara en afirmar que el Govern central “no consentirà” que des de Madrid es limitin drets ja reconeguts. Ha denunciat el que considera una estratègia per part d’Isabel Díaz Ayuso per “vulnerar i restringir les garanties del col·lectiu”. En aquest mateix discurs, també va criticar el president valencià, Carlos Mazón, per aprovar normes que, segons la ministra, retallen llibertats fonamentals i desvien l’atenció d’altres crisis pendents, com les derivades de la DANA.

Aquest posicionament del Ministeri d’Igualtat es recolza en una sentència recent del Tribunal Constitucional. La sentència va anul·lar parcialment una llei madrilenya que reduïa l’abast de la normativa LGTBI+ aprovada el 2016. Entre els punts més polèmics, destacava l’exclusió de les entitats del col·lectiu com a part activa en processos judicials o administratius relacionats amb la defensa dels seus drets. La justícia va deixar clar que aquestes restriccions no tenen cabuda al marc legal actual.

Un conflicte polític o una defensa de drets?

No obstant això, no totes les veus coincideixen en aquesta lectura. És aquesta una defensa sincera dels drets LGTBIQ+ o estem davant d’una instrumentalització política del conflicte territorial? Algunes persones expertes adverteixen del risc de polarització quan es fan servir temes sensibles com a arma llancívola entre governs. A més a més, cal preguntar-se si l’Executiu està disposat a sostenir aquest pols fins al final o si es quedarà en declaracions contundents però simbòliques. Hi ha un full de ruta clar? I quin paper juga la ciutadania en aquesta disputa?

El que està en joc

Més enllà de les disputes entre administracions, el que està en joc són les condicions de vida de milers de persones. La reculada en lleis que protegeixen la comunitat LGTBIQ+ no és només una qüestió legal, sinó una amenaça directa al benestar, la seguretat i la dignitat de moltes identitats històricament vulnerades. La igualtat, com a valor constitucional, no hauria d’estar subjecta a vaivens ideològics ni interessos partidistes.

La resposta institucional, la pressió social i la vigilància ciutadana seran clau per evitar que els drets ja conquerits es dilueixin en decisions que, encara que emparades en majories autonòmiques, poden trencar consensos bàsics sobre la diversitat i la inclusió.

Publicidad