Instagram ho ha fet oficial: des del 2025, ja és possible proveir contingut directament al teu perfil, sense apps externes, sense captures, sense dreceres. Aquesta funció tan esperada —i també debatuda— marca un abans i un després com usem la plataforma, especialment en comunitats com la LGTBIQ+, on amplificar veus és part del dia a dia.
Fins ara, compartir contingut aliè era una mena de “trampa legal”: podies pujar-lo a les teves stories durant 24 hores, o fer servir apps externes que clonaven el contingut. Però amb l’arribada de “Repost”, Instagram fa un pas cap a una experiència més integrada… i, qui sap, potser també més caòtica.
Què és exactament “Repost” i com funciona?
El primer que cal aclarir és que aquesta nova funció no té res a veure amb les stories. El botó de “Repost” serveix per tornar a publicar contingut del feed o Reels d’un altre compte, directament al teu perfil, i de forma permanent.
Aquest contingut no apareix barrejat amb les teves publicacions, sinó en una pestanya nova trucada «Reposts», visible públicament. Funciona de manera similar als tuits retuitejats o les cançons que afegeixes als teus playlists: no són teves, però les estàs compartint perquè et representen… o perquè t’interessa mostrar-les.
No pots editar el contingut original, però sí que pots afegir un comentari opcional que apareix just a sobre del post, oferint context o simplement una reacció. L’algorisme també considera aquests reposts com activitat activa, cosa que podria influir en el teu abast i interacció.
Per què Instagram ha trigat tant?
La funció de proveir sembla tan bàsica que costa de creure que no existís abans, però té sentit. Instagram sempre ha estat una xarxa enfocada en allò visual, en allò personal, en allò propi. Fomentar l’autoria, l’originalitat, la “vida perfecta”.
Permetre que comparteixis contingut aliè al teu perfil suposava, en certa manera, trencar aquest equilibri.
Tot i això, els temps han canviat. Instagram ja no només és un aparador de vida personal, sinó un espai on es construeixen xarxes, s’amplifiquen causes, es descobreixen artistes, s’informa, es denuncia.
I en aquest nou ecosistema, el Repost hi encaixa. No es tracta només de replicar el que diuen altres, sinó de mostrar amb què t’identifiques, què recolzes o què t’inspira.
Què vol dir això per a la comunitat LGTBIQ+?
Per als qui formem part de la comunitat LGTBIQ+, aquesta actualització arriba com una eina potent de visibilitat col·lectiva. L’activisme digital, l’art queer, la memòria històrica, les denúncies o fins i tot l’humor dissident es comparteixen constantment. Però fer-ho amb una captura de pantalla o un story efímer era limitat.
Ara, s’obre la possibilitat de crear un perfil que no només parli de tu, sinó també de qui tries amplificar. Els teus resultats poden ser una declaració de principis.
A més, els creadors més petits o de nínxol tenen més oportunitats que el contingut circuli i arribi a noves audiències sense que es perdi l’autoria.
Una drag emergent, un projecte col·lectiu trans, un mem lesbofeminista, un reel sobre VIH sense estigmes… tot pot guanyar rellevància si algú amb una xarxa més gran ho reposteja.
Avantatges principals de la nova funció
✅ Amplificació sense apropiació
Com que està vinculada directament amb el compte original, no hi ha pèrdua de crèdit. Qui va crear el contingut continua rebent el reconeixement i la visibilitat.
✅ Perfil més col·laboratiu
Ara pots construir una identitat digital que no es limiti a allò que tu creguis, sinó també a allò que et commou, t’importa o vols donar suport.
✅ Dinamisme sense saturació
No sempre tenim contingut propi per pujar. El Repost us permet mantenir activitat sense crear constantment.
✅ Eina per a la curadoria social
Comptes amb mirada política, artística o pedagògica poden fer servir el repost com a forma de selecció acurada del que mereix ser vist.
I els riscos?
La nova funció també planteja reptes. El primer, i potser més delicat, és el de els límits del consentiment. Només cal que una publicació sigui pública perquè tots puguem replicar-la?
Tot i que Instagram només permet proveir comptes públics, això no significa que la persona darrere del contingut vulgui que la seva publicació circuli sense context. Especialment si es tracta de contingut emocional, sensible o vinculat a experiències personals.
També hi ha el problema del aprofitament de contingut per part de marques o influencers, que podrien proveir material activista o artístic sense oferir col·laboració real ni compensació.
I, com sempre que s’introdueix una nova eina, cal estar atents a com els algorismes prioritzen certs reposts davant d’altres. Serà més probable que es vegi el repost d’un compte de milers de seguidors que el contingut original d’algú sense visibilitat?
