- Més d’una desena d’especialistes analitzen a Madrid noves estratègies per combatre una realitat estructural: el 50% del col·lectiu ha patit odi aquest darrer any.
- El fiscal Miguel Ángel Aguilar assenyala la infradenúncia com el gran repte: el 80% de les víctimes de LGTBIfòbia encara no acudeix a les autoritats.
- La Fiscalia destaca un canvi jurídic clau: els insults discriminatoris al carrer ja es consideren delictes públics i no privats.
La lluita contra la LGTBIfòbia a Espanya ha aconseguit una maduresa jurídica sense precedents, però les xifres a peu de carrer continuen sent alarmants. Així s’ha posat de manifest a la IV Jornada sobre Innovació en Intervenció amb Delictes d’Odio organitzada per la Federació Estatal LGTBI+. La trobada, que ha reunit juristes, psicòlegs i activistes, ha servit per llençar un missatge contundent: l’odi no és un problema d’una minoria, sinó una amenaça directa a la convivència democràtica.
L'”epidèmia” silenciosa de la infradenúncia
Tot i els avenços legals, la por segueix guanyant la batalla a les comissaries. El fiscal de Sala Coordinador contra els Delictes d’Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha clausurat la jornada assenyalant “el gran desafiament” que suposa que el 80% de les víctimes no denunciï. Tot i això, ha llançat un missatge d’esperança basat en dades: des de la creació de la Unitat especialitzada el 2023, les sentències condemnatòries i els escrits d’acusació han crescut de manera substancial.
Aguilar ha destacat una fita jurídica transformadora: gràcies al criteri de la Fiscalia avalat pel Tribunal Suprem, els insults discriminatoris a la via pública han deixat de ser “delictes privats” per ser tractats com a delictes públics. Un canvi que permet una actuació molt més contundent de l’Estat davant de les humiliacions quotidianes.
Un problema estructural, no aïllat
Per part seva, Jonás Candaosa, vicepresident de la Federació Estatal LGTBI+, ha denunciat que els actes d’odi no són fets aïllats, sinó “violències repetides i estructurals”. Segons les dades manejades a la jornada, més de la meitat de les persones LGTBI+ a Espanya ha estat víctima d’algun acte d’odi l’últim any, ja sigui mitjançant assetjament físic o al cada vegada més hostil entorn digital.
“L’odi és un problema democràtic i combatre’l és una responsabilitat col·lectiva”, ha defensat Candaosa, reclamant polítiques públiques que actuïn abans que la violència passi, posant el focus a l’educació i en una societat civil forta.
Interseccionalitat i noves fórmules dajuda
La jornada també ha comptat amb taules de treball específiques per abordar l’odi contra les persones trans i intersex, així com l’impacte de la discriminació en col·lectius que creuen altres realitats, com ara les persones gitanes o amb discapacitat.
Experts com Bárbara Esteban i Ana Belén Valverde han analitzat noves fórmules d’acompanyament psicològic i penal per assegurar que la víctima no només sigui rescabalada judicialment, sinó que rebi una restauració emocional completa. El repte per als propers mesos és clar: dotar l?Estat d?eines tecnològiques per perseguir l?odi a les xarxes socials, l?escenari on la impunitat encara se sent més forta.
