Durant una recent reunió a la Casa Blanca, el president dels Estats Units, Donald Trump, i el mandatari salvadorenc, Nayib Bukele, van compartir opinions que han encès novament el debat internacional sobre la inclusió de persones trans en categories esportives femenines.
L’intercanvi, captat en vídeo i viralitzat ràpidament, va començar quan Trump va preguntar a Bukele si a El Salvador es permet que «homes competeixin en esports femenins» o que «boxegin contra dones». La resposta del president salvadorenc va ser contundent: “Això és violència”. A partir d’aquí, tots dos líders van coincidir en la seva crítica a les polítiques d’inclusió trans a l’esport, descrivint-les com a «abusives» i com una suposada amenaça als drets de les dones.
Trump: “Permeten que els homes participin en esports femenins? Permeten que els homes boxegin les seves dones?”
Bukele: “Això és violència”.
Trump: “Això és abús de dona… però tenim gent que lluita fins a la mort perquè creuen que els homes haurien de poder jugar a… pic.twitter.com/j4occmsKcj
— Wall Street Wolverine (@wallstwolverine) 4 abril 2025</block
Retrocés o avenç?
Bukele va argumentar que permetre la participació de persones trans en espais tradicionalment reservats per a dones podria “fer marxa enrere” als èxits històrics en la lluita contra la violència de gènere. Segons el mandatari, les lleis que habilitin aquest tipus d’inclusió no només serien incoherents, sinó que podrien facilitar formes d’abús que ja s’havien intentat eradicar.
Trump va reforçar aquesta postura, suggerint que hi ha moviments que “lluiten a mort” per defensar que persones transmasculines o transfemenines participin en esports que, en la seva visió, no els corresponen.
El que no van dir: la complexitat darrere del debat
El que tots dos líders ometen en la seva declaració és que el debat sobre la participació de persones trans a l’esport és molt més ampli i complex. Hi ha organismes esportius internacionals que han elaborat regulacions específiques per abordar aquest tema, basades en criteris com ara els nivells hormonals o el temps de transició. També hi ha veus dins del feminisme i de l’activisme LGTBIQ+ que assenyalen que excloure sistemàticament les persones transvulnerades drets humans fonamentals.
On queda llavors l’equilibri entre protegir l’equitat en la competència i garantir el dret de tots a participar plenament a la societat?
Crítiques, conflictes i reflexions necessàries
La postura de Bukele i Trump ha estat celebrada per sectors conservadors, però també ha rebut crítiques per part d’activistes i organitzacions de drets humans que denuncien un ús polititzat i simplista del tema.
Pot un discurs que nega la identitat de les persones trans protegir realment les dones? O està, en el fons, reforçant estereotips que han estat justament el motor de moltes violències?
Reduir el debat a una dicotomia d’homes contra dones invisibilitza l’experiència dels qui no encaixen en aquest binarisme, i pot perpetuar exclusions injustes. No seria més just dissenyar solucions cas per cas, basant-se en l’evidència i en diàleg amb les comunitats implicades?
Publicidad
