📝 Las opiniones expresadas en este artículo son responsabilidad exclusiva de quien lo firma y no reflejan necesariamente la postura de Revista Rainbow. Asimismo, Revista Rainbow no se hace responsable del contenido de las imágenes o materiales gráficos aportados por les autores, colaboradores o colaboradoras.
La bandera LGTBIQ+ ja no oneja al Monument Nacional de Stonewall, en ple Greenwich Village (Nova York). La retirada, executada pel Servei de Parcs Nacionals durant la matinada, ha generat indignació i un profund debat dins i fora dels Estats Units. No parlem només duna tela multicolor. Parlem de memòria, de drets i d’un símbol que va marcar un abans i un després a la història contemporània del col·lectiu LGTBIQ+.
Stonewall no és un parc qualsevol. És el lloc on, el 28 de juny de 1969, una batuda policial contra l’Stonewall Inn va desencadenar una sèrie de protestes que van donar origen al moviment modern pels drets LGTBIQ+. D’aquí ve que cada 28 de juny celebrem el Dia Internacional de l’Orgull. I per això cada gest en aquest espai té una dimensió política i emocional difícil d’ignorar.
Què ha passat exactament?
La decisió es recolza en un memoràndum emès recentment pel Servei de Parcs Nacionals que estableix noves directrius sobre quines banderes es poden exhibir en espais federals. Segons aquest document, només s’autoritza la bandera dels Estats Units, la del Departament de l’Interior i algunes excepcions de caràcter històric o indígena.
Paradoxalment, Stonewall és, precisament, un lloc històric. Va ser designat Monument Nacional el 2016 durant la presidència de Barack Obama, reconeixent el seu paper clau en la lluita pels drets civils. Tot i això, la bandera de l’Orgull ha estat retirada sota l’argument d’uniformitat institucional.
Es pot considerar neutral una decisió que afecta directament la memòria d’un col·lectiu? On s’acaba la normativa administrativa i on comença l’esborrat simbòlic?
Reaccions polítiques i mobilització ciutadana
No s’ha fet esperar la resposta. L’alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, ha expressat públicament la seva indignació i ha recordat que la ciutat és bressol del moviment LGTBIQ+ modern. En la mateixa línia, el president del districte de Manhattan, Brad Hoylman-Sigal, ha qualificat la mesura com un atac deliberat contra la comunitat i ha anunciat que s’instal·la.
I am outraged per remoure la Rainbow Pride Flag from Stonewall National Monument. New York és la plaça de la moderna LGBTQ+ rights movement, i no actúa l’erasure que no és change, or silence, that history.
Our city has dutit not just to honor this legacy, but to…
A més, un centenar de persones es van concentrar davant del monument per protestar per la retirada. Una imatge que connecta directament amb l’esperit de resistència que va néixer al mateix lloc fa més de mig segle.
Perquè Stonewall no és només història: és present. I també és advertiment.
Un context més ampli de retrocessos
Aquest episodi no és aïllat. El febrer del 2025, el Govern ja havia eliminat referències explícites a identitats trans i queer en la informació oficial del monument i en la seva pàgina web. També el 2024 es va canviar el nom d’un vaixell de l’Armada que homenatjava l’activista Harvey Milk, una figura clau en la lluita pels drets LGTBIQ+.
Aquestes decisions s’emmarquen en una agenda política més àmplia. Des del començament del segon mandat de Donald Trump, s’han promogut ordres executives i propostes legislatives que restringeixen drets i reconeixements del col·lectiu. Entre elles, una ordre executiva que reconeix únicament dos gèneres —masculí i femení— a l’àmbit federal.
Segons dades recopilades per organitzacions de seguiment legislatiu, el nombre d’iniciatives que afecten negativament els drets LGTBIQ+ s’ha multiplicat tant a nivell federal com estatal.
L’impacte a la vida quotidiana
Més enllà del pla institucional, les conseqüències es perceben a la vida diària. L’Annual LGBTQ+ Community Survey elaborada per Human Rights Campaign indica que més de la meitat de les persones LGTBIQ+ als Estats Units han reduït la visibilitat el 2025 per por o inseguretat. Moltes han ocultat la seva orientació o identitat en espais públics, a la feina, en consultes mèdiques o fins i tot en entorns escolars.
Durant dècades, la visibilitat va ser l?eina més poderosa per avançar en drets. Ara, estem davant d’un intent de retrocedir cap a la invisibilitat forçada? Què passa quan el símbol que representa aquesta visibilitat desapareix del lloc que la va veure néixer?
Stonewall com a símbol viu
La retirada de la bandera no esborra la història. Però sí que llança un missatge. La pregunta és quin missatge volem que prevalgui.
Stonewall va ser resistència davant de l’abús de poder. Va ser comunitat davant de la violència. Va ser dignitat davant del silenci. I avui ens torna a recordar que els drets no són immutables: necessiten defensa constant.
Fotografia: Fred W. McDarrah. Llibre: “Pride: Photographs After Stonewall”
Potser el veritable debat no sigui si pot onejar una bandera, sinó si estem disposats a defensar allò que representa.
Perquè, com demostra la història del moviment LGTBIQ+, cada intent d’invisibilització ha generat noves formes de resistència.
