La diversitat biològica és un fet innegable, però per a les persones intersex a la Unió Europea, aquesta realitat es tradueix en una lluita constant contra la violència consentiment. Un recent informe de la Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), basat en la seva enquesta LGTBIQ+ del 2023, dóna llum sobre una situació alarmant: la comunitat intersex és una de les més vulnerables dins del col·lectiu LGTBIQ+, i les dades revelen un preocupant empitjor. Estem, com a societat, a l’alçada del desafiament de garantir els seus drets fonamentals?
Violència i assetjament: una escalada preocupant
L’estudi de la FRA subratlla un augment significatiu de la violència contra les persones intersex des del 2019. Les xifres són contundents i ens conviden a la reflexió:
- Agressions físiques o sexuals: Una de cada sis persones intersex (15%) va patir una agressió l’últim any. Si ampliem la mirada als cinc anys previs, el percentatge s’eleva a un 34%, cosa que representa un increment de més de deu punts respecte al 2019 i triplica la taxa reportada pel conjunt de la comunitat LGTBIQ+.
- Assetjament per odi: Tres de cada quatre persones intersex (74%) ho van patir l’últim any, una xifra que contrasta dràsticament amb el 42% registrat el 2019.
Ni tan sols l’escola, un espai que hauria de ser segur, ho és per al jove intersex. El 76% dels joves intersex van patir burles, insults o amenaces a centres educatius, un salt significatiu des del 54% del 2019. Què estem fent per protegir els més vulnerables als nostres entorns educatius?
Discriminació: un estancament inacceptable
A diferència d’altres grups dins de la comunitat LGTBIQ+, les persones intersex no han experimentat millores pel que fa a discriminació. Dos de cada tres (61%) declaren haver estat discriminades durant l’últim any, especialment en l’àmbit laboral (38%). Aquesta persistència de la discriminació posa de manifest que les polítiques actuals són insuficients, deixant al descobert un buit legal i social que clama per atenció.
Intervencions mèdiques sense consentiment: una ferida oberta
Un dels aspectes més inquietants de l’informe és la continuïtat d’intervencions mèdiques realitzades sense el consentiment lliure i informat de les persones afectades. Més de la meitat (57%) de les enquestades van afirmar haver passat per cirurgies o tractaments invasius per modificar-ne les característiques sexuals. A més, prop del 39% van ser sotmeses a pràctiques de «conversió», un percentatge molt superior al de la resta del col·lectiu LGTBIQ+ (25%). Fins quan es permetrà que aquestes pràctiques, considerades per molts especialistes com a formes de violència institucional, segueixin existint dins de la Unió Europea? La dignitat i l’autonomia corporal de cada persona han de ser innegociables.
Impacte en la salut mental i risc d’exclusió: una trucada d’auxili
L’informe també destaca un profund impacte en la salut emocional de les persones intersex. Més de la meitat (53%) van pensar en el suïcidi durant l’últim any, una dada que supera àmpliament la mitjana de la resta de la comunitat LGTBIQ+ (37%). L’exclusió social és un altre factor alarmant: un 6% de les persones intersex enquestades van haver de dormir al carrer almenys una vegada, davant només un 1% de la resta de persones LGTBIQ+ i un 0,2% de la població general de la UE. Aquestes xifres ens obliguen a qüestionar quin tipus de societat estem construint i com podem.
Una crida urgent a l’acció: mesures per a un futur inclusiu
La FRA proposa una sèrie de mesures que els Estats membres haurien d’adoptar de manera immediata per revertir aquesta situació:
- Combatre la discriminació: Incloure les característiques sexuals com a motiu protegit a les lleis antidiscriminació i garantir recursos suficients als organismes d’igualtat.
- Lluitar contra els delictes d’odi: Reconèixer explícitament l’orientació sexual, identitat i expressió de gènere, així com les característiques sexuals com a agreujants en la legislació penal.
- Prohibir les intervencions mèdiques no vitals: Posar fi a la mutilació genital intersex i formar professionals sanitaris en un enfocament basat en drets humans.
- Erradicar les pràctiques de «conversió»: Establir prohibicions clares i efectives que protegeixin les víctimes d’aquest tipus de violència.
- Educació inclusiva: Implementar programes d’educació sexual integrals i adaptats a cada edat que promoguin el respecte i la diversitat.
Com assenyala Sirpa Rautio, directora de la FRA: «Les persones intersex a la UE experimenten nivells alarmants d’exclusió, discriminació i violència. La seva situació requereix una resposta urgent i un suport específic que en garanteixi la dignitat i els drets fonamentals»>.
Una pregunta oberta per a Europa
L’evidència està sobre la taula. Les xifres no deixen cap dubte. La pregunta és inevitable: està Europa disposada a fer un pas real cap a la protecció de les persones intersex, o continuarà mirant cap a una altra banda, perpetuant un cicle de violència i exclusió? La resposta és a les nostres mans, com a ciutadans i com a societat.
