L’alcaldessa Goretti Sanmartín avança la creació d’aquest nou recurs habitacional durant la lectura del manifest institucional del 8M, en una jornada que també ha servit per premiar la recuperació de la memòria històrica de les dones gallegues.
Sovint, quan parlem de violències, ens centrem en les xifres i oblidem allò més urgent: el refugi. A Rainbow sabem que, per a moltes persones de la nostra comunitat i per a les dones que pateixen violència masclista, sortir d’un entorn hostil només és el primer pas. El segon, i de vegades el més difícil, és tenir un lloc segur on anar. Per això, avui portem una notícia esperançadora des de la capital gallega: el Concello de Santiago de Compostel·la habilitarà una llar per als que més ho necessiten.
Un refugi segur davant de la violència
L´anunci s´ha fet públic en un context carregat de simbolisme: els actes institucionals amb motiu del Dia Internacional de la Dona. L’alcaldessa de la ciutat, Goretti Sanmartín, ha confirmat que la propera Xunta de Govern donarà llum verda a una mesura vital.
Es tracta de la cessió d’un pis, de propietat íntegrament municipal, que passarà a estar gestionat directament pel Departament d’Igualtade. La seva funció serà servir com a recurs habitacional d’emergència. Estarà destinat tant a dones supervivents de violència de gènere com a persones del col·lectiu LGTBIQ+ que es trobin en situació de vulnerabilitat extrema.
Perquè aquest espai obri les portes, l’Ajuntament ha explicat que, després de l’aprovació municipal, només restarà completar un tràmit administratiu per obtenir el permís definitiu de la Xunta de Galícia.
Reivindicació i alerta davant dels discursos d’odi
La confirmació d‟aquest nou recurs habitacional ha servit de preàmbul per a la lectura de la declaració conjunta de la Corporació Municipal, recolzada per tots els grups polítics. S’hi ha reivindicat el feminisme com un motor transformador indiscutible.
Tot i això, des del consistori compostel·là han volgut llançar una advertència clara. En un escenari global on els discursos reaccionaris guanyen terreny, el Concello ha mostrat la seva preocupació profunda per la normalització de l’odi. Han recordat que la igualtat no es pot tractar com una política secundària, sinó com un eix transversal. Per això, han aprofitat la tribuna per exigir al govern autonòmic (la Xunta) una injecció de recursos econòmics i més personal per blindar els centres d’informació a Muller (CIM).
Rescatant la memòria: El Premi Xohana Torres
La jornada institucional del 8M no només va mirar cap al futur dels drets socials, sinó també cap al passat. Durant l’acte, es va lliurar el prestigiós Premi Xohana Torres.
Aquest any, el guardó ha recaigut a les mans de la periodista Raquel C. Pico per la seva brillant investigació: Na procura da primeira estrela galega. Maruja del Mazo i les dones del cine da Galicia dos anys 20. L’autora va aprofitar la seva intervenció per recordar que figures com Maruja del Mazo, que amb només 18 anys va protagonitzar la primera pel·lícula de vocació purament gallega, representen totes aquestes dones que la història oficial ha intentat esborrar.
Després de repassar aquestes iniciatives, és el moment de pausar i analitzar la realitat, lector: Quantes persones LGTBIQ+ es veuen obligades a conviure amb els agressors per no tenir accés a un lloguer oa un recurs habitacional d’emergència? Creus que un sol pis municipal és suficient per cobrir la demanda real d’una ciutat com Santiago, o aquest ha de ser el primer pas d’una xarxa pública d’acollida molt més ambiciosa? Les parets d’aquesta nova llar salvaran vides, però la lluita per una societat on no necessitem fugir ha de continuar cada dia.
