Històries queer, visibilitat i talent s’obren pas a la novena edició dels guardons
La diversitat no és una tendència passatgera. És una necessitat, una exigència, i al món del cinema, també una conquesta. Aquest 2025, els Premis Fugaz, considerats com els reconeixements més rellevants del curtmetratge a Espanya, posen el focus en narratives que fins fa no tant eren invisibles. Històries que representen —de manera honesta, sensible i sense estereotips— les persones LGTBIQ+.
“Violetes” i “Còlera”: visibilitat en temps diversos
Entre les obres més reconegudes aquest any, destaquen Violetes i Còlera, dos curts que no sols emocions queer.
Violetes, dirigit per Borja Escribano, ha obtingut quatre nominacions tècniques: Millor Direcció de Fotografia (Mario López), Direcció d’Art (Lucía Meca), Vestuari (Alba Martínez Villamor) i Maquillatge i Perruqueria (el mateix Escribano). Però més enllà del que és tècnic, el que realment commou és la seva història: ambientat el 1945, en plena dictadura franquista, el curt relata l’enllaç prohibit entre Juan, un ajudant universitari, i Manuel, un jove la sola existència del qual desafia el règim de l’època.
Per la seva banda, Còlera, de José Luis Lázaro, ha estat nominat. En aquest cas, la història se situa en un context més contemporani: Guillem i Nico comparteixen un dia de platja, una d’aquelles tardes a prova la seva relació. Una història que parla d´amor, però també de pors, dubtes i coratge.
Més enllà dels premis: Esteu canviant el relat?
La representació LGTBIQ+ al cinema espanyol ha evolucionat, però encara queda camí. Les nominacions d’aquest any als Fugaz conviden a reflexionar: Estem assistint a un canvi real en la manera com s’expliquen les nostres històries? O seguim celebrant excepcions en un panorama on la norma encara exclou?
La veritat és que tant Violetes com Còlera aposten per narratives cuidades, sense car, acurades, sense car sinó el nucli emocional del relat.
La gran nit del curtmetratge espanyol
La gala de lliurament dels Premis Fugaz 2025 tindrà lloc el proper 2 data-start=»2694″ data-end=»2733″>cinemes Kinépolis Ciutat de la Imatge (Madrid), amb capacitat per a mil persones. Una trobada que promet ser una celebració del talent emergent, de la creativitat, i també —per què no— de la inclusió.
Aquest any, més de 600 curts van ser avaluats per una comissió de 1.600 professionals. A més, l’organització ha incorporat dues noves categories: Millor Curtmetratge Hispanoamericà i Millor Curtmetratge d’Escola, ampliant així l’abast i la diversitat del certamen.
Suports clau i un futur més plural
Darrere dels Premis Fugaz hi ha un teixit de suports que inclou entitats com Kinépolis, Institut del Cinema de Madrid, The Core School, Menorca Doc Fest, We data-start=»3412″ data-end=»3422″>Filmin, entre moltes altres. També col·laboren institucions com Movistar+ i la Universitat Complutense de Madrid, consolidant aquests guardons com l’aparador més gran del curt espanyol.
Però el veritable suport està al públic. En els qui veuen aquestes històries, s’emocionen, es reconeixen o es descobreixen realitats que els eren alienes. Perquè al final, el cinema també serveix per a això: per obrir els ulls, el cor… i potser canviar el món.









