Un recent informe, «Estat de l’Odi LGTBI+ 2025-Discursos d’Odi a X«, elaborat per la Federació Estatal LGTBI+ i l’agència 40dB, ha encès les alarmes en confirmar l’existència d’estratègies organitzades a la xarxa social X (anteriorment Twitter) per a les deshumanitzacions i les humanitats. Aquest estudi no només revela la magnitud del problema, sinó que també exposa les tàctiques emprades per sembrar el rebuig i la discriminació.
La Maquinària de l’Odi: Bots i Narratives Específiques
La investigació ha descobert una preocupant xifra: un 5,7% dels comptes que difonen missatges d’odi cap a la comunitat LGTBIQ+ podrien ser bots, triplicant la proporció mitjana de comptes automatitzats a X. Això suggereix una campanya coordinada, dissenyada per amplificar el discurs d’odi i crear una percepció.
L’anàlisi també detalla com cada identitat dins de la comunitat LGTBIQ+ és atacada de manera particular:
- Gais: Són ofensivament feminitzats, però alhora acusats de masclistes, una contradicció que busca deslegitimar la seva identitat.
- Lesbianes: Són assenyalades com a «degenerades», un terme que busca estigmatitzar la seva orientació sexual.
- Persones bisexuals: Són hipersexualitzades, reduint la seva identitat a un mer objecte de desig.
- Persones trans: Són dibuixades com una «amenaça a la infància», una narrativa perillosa que busca generar por i rebuig social.
Tot i aquestes diferències, tots els missatges comparteixen un objectiu comú: la patologització i deshumanització de les persones LGTBIQ+. Es nega la condició humana i els drets fonamentals, legitimant i normalitzant el rebuig. Què ens diu això sobre la facilitat amb què certs discursos poden arrelar a l’imaginari col·lectiu, fins i tot quan no tenen base?
«Paguita» i la Criminalització dels Avanços Socials
L’informe també destaca com el discurs d’odi ataca les mesures de protecció i reconeixement del col·lectiu, especialment la Llei LGTBI+. Un terme recurrent és «pagueta», utilitzat per criminalitzar els avenços socials i assenyalar les persones LGTBIQ+ com a «enemics públics» que reben beneficis sense aportar a la societat.
María Rodríguez, responsable d’investigació, formació i qualitat de la Federació Estatal LGTBI+, subratlla que aquesta investigació demostra una estratègia organitzada que «col·loca a l’imaginari social una narrativa en què les persones LGTBI+ reben tractes de favor». Això, alhora, «condemna els avenços socials que persegueixen la igualtat d’oportunitats i drets». La desqualificació moral es converteix en una arma per deshumanitzar, fent que «el que no és humà no mereix drets, de manera que aquest odi sembla legítim», afegeix Rodríguez.
Les Repercussions de l’Odi Online: De la Xarxa al Carrer
Mireia Belda, analista de 40dB, explica que l’estudi es va basar en publicacions de X entre el 28 de maig i el 10 de juliol del 2025, analitzant el discurs d’odi per identificar les narratives predominants i com s’organitzen les converses.
Paula Iglesias, presidenta de la Federació Estatal LGTBI+, adverteix sobre el perill d’aquestes narratives: «l’odi es tradueix en violència als carrers contra persones LGTBI+ reals, amb noms i cognoms». Els bulls i missatges malintencionats «generen un brou de cultiu que provoca directament agressions, insults, intimidació, assetjament i discriminació».
Davant d’aquest panorama, Iglesias ha reivindicat «l’aprovació urgent d’un Pacte d’Estat contra els Discursos d’Odi cap als Grups en situació de Vulnerabilitat» amb una aportació econòmica que garanteixi mesures eficaces. A més, exigeix que Espanya adopti la llei europea DSA, que prohibeix explícitament la difusió d’odi en xarxes socials i és de compliment obligat des del 2022.
És crucial entendre que aquest fenomen no es limita a X. Iglesias assenyala que les mateixes estratègies i missatges d’odi es repliquen a altres xarxes socials com Instagram i TikTok.
És hora de reflexionar: quin paper juguem cada un de nosaltres en la lluita contra l’odi en línia i com podem construir un espai digital i físic més segur i respectuós per a tots?
