La moda sempre ha estat un reflex de la societat. Durant dècades, ha marcat el que és “masculí” i “femení” amb límits clars i poc flexibles. Però alguna cosa està canviant. En els darrers anys, el concepte de moda sense gènere ha anat guanyant força, desafiant les normes establertes i obrint un espai on la roba no defineix qui som, sinó com volem expressar-nos.
L’evolució de la moda sense gènere
No és que abans no existís. Dissenyadors com Jean-Paul Gaultier o Vivienne Westwood ja jugaven amb la idea de trencar amb les regles del vestir als anys 80 i 90. No obstant, era un concepte reservat a passarel·les oa la contracultura.
Avui, el panorama és diferent. Marques tradicionals i noves firmes independents estan apostant per col·leccions sense gènere. Peces dissenyades per a qualsevol persona, sense importar la seva identitat. Pantalons, bruses, vestits… Tot s’hi val, sense importar a quina secció de la botiga estigui.
Marques que estan marcant la diferència
Les grans firmes de luxe han començat a obrir-se a aquesta filosofia. Gucci, per exemple, ha llançat col·leccions genderless on la fluïdesa de gènere és protagonista. Balenciaga i Prada també han experimentat amb peces que desafien els estereotips. Però no només les marques de luxe estan en aquesta revolució.
Fotografia:
Al món del fast fashion, Zara va llançar en el seu moment «Ungendered», una col·lecció sense etiquetes de gènere. Altres marques com H&M o ASOS han seguit aquest camí amb línies inclusives. Fins i tot firmes més petites i emergents, com Telfar o Official Rebrand, han fet de la moda sense gènere la seva bandera, creant dissenys que no encaixen en categories tradicionals.
Moda sense gènere o màrqueting?
Aquí ve la pregunta del milió. Realment la indústria de la moda està compromesa amb la inclusió o simplement ha trobat un nou nínxol de mercat?
Si bé és cert que moltes marques han fet passos reals per normalitzar la diversitat de gènere en els seus dissenys i campanyes, també hi ha casos on sembla més una estratègia comercial que un veritable canvi de mentalitat.
La inclusió a la moda no es pot quedar només en una campanya publicitària amb models andrògins. S’ha de reflectir en el disseny, la producció i, sobretot, l’accessibilitat. Si una peça sense gènere costa el doble que una “tradicional”, aleshores no és una revolució, és màrqueting.
L’impacte a la societat
La moda sense etiquetes no només influeix en la indústria, sinó també en la manera com la societat percep l’expressió de gènere. Per a moltes persones, trobar roba amb què se sentin còmodes, sense la pressió d’ajustar-se a una norma, és alliberador.
Les generacions més joves semblen ser les que més abracen aquest canvi. A les xarxes socials, influencers i celebritats desafien cada dia els cànons de la moda. Harry Styles usant vestits a la portada de Vogue, Jaden Smith lluint faldilles o Billy Porter portant espectaculars dissenys en catifes vermelles són només alguns exemples de com les figures públiques han ajudat a normalitzar la diversitat a la vestimenta.
El que falta per fer
Malgrat els avenços, encara queda camí per recórrer. Moltes botigues segueixen separant la roba per «home» i «dona», i trobar peces neutrals en talles diverses segueix sent un repte. A més, la inclusió real també implica considerar la intersecció amb altres identitats, com ara la racialitat o la diversitat corporal.
En definitiva, la moda sense etiquetes ha arribat per quedar-se. Però fins on arribarà aquesta revolució? Serà només una tendència passatgera o estem davant d’un canvi definitiu en la manera com entenem la moda i la identitat?
El cert és que, mentre hi hagi persones disposades a desafiar allò establert, l’evolució de la moda seguirà el seu curs. I potser, en un futur no tan llunyà, les etiquetes siguin cosa del passat.
