De vegades sembla que el rellotge torna enrere. Quan pensàvem que certs debats eren superats per la ciència i els drets humans, ens trobem amb realitats que ens obliguen a estar alerta. Benvolgut lector, avui a Rainbow ens centrem en una notícia preocupant que ha sacsejat la comunitat: la Fiscalia de València té sobre la seva taula una petició per investigar un programa acadèmic que, suposadament, patologitza les nostres identitats.
Les organitzacions FELGTBI+ i Lambda València han decidit actuar després de les revelacions publicades pel diari Levante. El centre de la polèmica és aquest Màster UCV en Ciències del Matrimoni i la Família impartit per la Universitat Catòlica de València (UCV). El motiu? Alguns continguts del temari podrien estar avalant les anomenades «teràpies de conversió».
Què s’ensenya sota protecció acadèmica?
Segons la investigació periodística, aquest postgrau qualifica qualsevol orientació o identitat que es desviï de la norma cisheterosexual com un «trastorn objectiu». I el que és més greu: suggereix que aquesta suposada condició requereix algun tipus d’intervenció.
Vestir una ideologia que considera la diversitat malalta amb rigor acadèmic no és només un anacronisme, sinó un perill real. Donar aparença de ciència al que les Nacions Unides classifica obertament com una forma de tortura és traspassar una línia vermella molt perillosa en una societat democràtica.
La veu de l’activisme: salut mental i drets humans
Les entitats LGTBIQ+ no han trigat a aixecar la veu per denunciar el profund dany psicològic que generen aquest tipus de discursos.
- El risc de patologització: Paula Iglesias, al capdavant del FELGTBI+, ha estat contundent en recordar que ensenyar a les aules que cal «corregir» les persones LGTBIQ+ té efectes devastadors. És un atac directe a un col·lectiu vulnerable que, malauradament, augmenta el risc de suïcidi.
- Pràctiques anticientífiques: Per la seva banda, Fran Fernández, coordinador general de Lambda, ha assenyalat la incongruència d’una universitat que recolza corrents que donen l’esquena a l’evidència científica internacional, estigmatitzant al voltant del 15% de la població.
A més, el moviment associatiu ha aprofitat per recordar la seva esperança que el Tribunal Constitucional admeti el recurs contra la recent reforma de la Llei transvalenciana que, adverteixen, podria estar obrint llacunes legals a pràctiques contràries als nostres drets.
Noms propis i obres sota la lupa
La polèmica empitjora quan es mira qui està al capdavant. La informació descoberta apunta a Juan Andrés Talens, membre del clergat i degà d’estudis d’aquest màster. El seu nom ja havia aparegut en testimonis anteriors vinculats a un Centre d’Orientació Familiar (COF) on, suposadament, es realitzaven aquestes falses teràpies.
El punt més espinós que revela el diari apunta a un Treball Fi de Màster tutoritzat pel mateix Talens. En aquest document, no només es vinculava erròniament l’homosexualitat a la pedofília, sinó que fins i tot proposava l’administració de drogues per reprimir l’orientació sexual de les persones.
Un moment per a la reflexió
Aquesta situació ens obliga a parar i fer-nos preguntes incòmodes, lector. On acaba la llibertat acadèmica i on comença la vulneració dels drets humans? Les institucions públiques haurien d’exercir un control més ampli sobre els plans d’estudis universitaris per garantir que no es promoguin pràctiques il·legals? No estem davant d’una simple guerra cultural o d’un debat d’idees, sinó davant d’una qüestió de salut pública i de compliment de la llei. L’educació ha de ser un refugi de coneixements, no un laboratori per intentar esborrar qui som.
