En un context on els discursos d’odi ressorgeixen amb força i les lleis inclusives es veuen qüestionades, la Federació Diània LGTBI+ ha llançat un missatge clar i contundent: “Les persones trans existeixen, enrere”. Així arrenca el seu comunicat, difós per la Vall Diversa, un col·lectiu valencià que ha decidit plantar cara als atacs cada cop més sistemàtics contra la comunitat trans.
No és una alerta exagerada. És una necessitat urgent.
Una onada d’odi que no és casual
La Vall Diversa no és l’única veu que ho denuncia. Cada cop més col·lectius estan assenyalant el mateix: la transfòbia s’ha institucionalitzat en alguns territoris. La violència no només ve d’insults al carrer, sinó també de despatxos, titulars i decisions polítiques.
En el vostre comunicat, el col·lectiu denuncia:
-
La regressió en polítiques públiques que protegien les persones trans.
-
Les declaracions deshumanitzants des de tribunes polítiques.
-
El desmantellament d’espais institucionals de participació LGTBI+.
- Publicidad-
-
El silenci còmplice davant l’augment d’agressions físiques i simbòliques.
En especial, assenyalen el cas de la Comunitat Valenciana, on el govern del PP ha proposat modificacions a la Llei 8/2017 d’igualtat LGTBI+ i ha ignorat la convocatòria dels consells consultius on participa el teixit associatiu. Tot això, sumat al context europeu (Hongria, Regne Unit, Itàlia), dibuixa un panorama preocupant.
View this post on Instagram<div style="background-color: #f4f4f4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px;
4px) rotate(30deg)
- Advertisement -No és només una llei. És una vida.
Quan es qüestiona una llei que protegeix les persones trans, el que s’està qüestionant no és només un paper. És la seva existència.
Parlem d’una població històricament marginada, amb taxes de desocupació altíssimes, dificultats d’accés a la salut, discriminació a l’educació i una realitat quotidiana marcada per la violència.
I tanmateix, quan es fa un pas endavant en drets, els retrocessos sempre són a la cantonada. Com si avançar fos una amenaça. Com si demanar dignitat fos demanar massa.
“Davant l’odi, més drets i més lluita”
Aquest és el lema del comunicat. I no és una consigna qualsevol. És una estratègia de resistència. Perquè quan s’institucionalitza l’odi, l’única resposta possible és organitzar-nos. Fer xarxa. Aixecar la veu.
Des de la Vall Diversa s’exigeix:
La convocatòria immediata dels òrgans consultius LGTBI+ amb la participació de la Consellera Susana Camarero.
La retirada de les reformes regressives proposades.
El respecte i manteniment de la Llei 8/2017 com a eina clau per a la igualtat.
La defensa activa dels drets de les persones trans a tots els nivells: sanitari, educatiu, jurídic i social.
La lluita trans és memòria, present i futur
Les persones trans no van arribar ahir a aquesta lluita. Han estat des del principi. Van ser protagonistes a Stonewall. Van estar a les primeres marxes. Han liderat xarxes de cura, resistència i art. Però també han estat, durant molt de temps, les més invisibilitzades.
Avui, veure-les al capdavant no és una casualitat. És un deute que es comença a saldar. I també és un far per entendre que la lluita LGTBIQ+ no serà completa si no és també transfeminista, interseccional i radicalment inclusiva.
Què pots fer tu?
No cal formar part d’una associació per defensar els drets trans. Aquí tens algunes formes reals de mostrar suport:
Informa’t: segueix mitjans i activistes trans que expliquin la seva realitat en primera persona.
Corregeix amb respecte: si sents comentaris transfòbics, no els normalitzis.
Participa: acudeix a concentracions, firmes de suport, jornades informatives.
Comparteix contingut: donar visibilitat a aquestes lluites també és resistir.
Exigeix polítiques públiques que posin la vida al centre.
Perquè el contrari de la transfòbia no és només la tolerància. És la complicitat activa.
⚠️ Una mirada crítica: i si no n’hi ha prou amb resistir?
És necessari resistir, sí. Però també cal construir. Si sempre estem a la defensiva, apagant focs, quan tindrem temps d’imaginar possibles futurs? I si a més de resistir, ens permetem somiar espais on la llei no sigui el límit, sinó el punt de partida?
Les organitzacions com La Vall Diversa fan una feina immensa, però no poden (ni han de) fer-ho tot soles. La càrrega no pot recaure únicament en els que ja són al front. Necessitem institucions aliades, mitjans responsables i societat civil compromesa.
No hi ha marxa enrere
La realitat és aquesta: les persones trans existeixen. Viuen, treballen, estimen, estudien, lluiten. No són una moda. No són una ideologia. No són cap error.
I si hi ha alguna cosa que la història ha demostrat és que, per molt que s’intenti, la dignitat no es revoca.
Així que no, no farem ni un pas enrere. Ni un de sol.
Publicidad
