No totes les famílies tenen la mateixa forma, ni el mateix cognom, ni la mateixa història. I això està bé. És més: cal visibilitzar-ho. Per això, l’Ajuntament d’Elda ha volgut celebrar el Dia Internacional de les Famílies amb una jornada de convivència que va molt més enllà d’una simple activitat lúdica. Es tracta d’un gest polític i pedagògic: reconèixer, a l’espai públic, la pluralitat d’enllaços que conformen les nostres realitats afectives.
Aquest 3 de maig, la plaça Sagasta serà el centre d’un matí festiu, inclusiu i amb vocació transformadora. I el més important: estarà pensada per a totes les edats i tots els models familiars.
Per què celebrar el Dia Internacional de les Famílies?
La data, establerta per les Nacions Unides, busca destacar la importància de la família com a nucli bàsic de la societat. Però l’enfocament tradicional, centrat en el model nuclear cisheterosexual, ha deixat fora durant anys moltes realitats: famílies homoparentals, famílies trans, famílies reconstituïdes, adoptives, monomarentals, triades… i un llarg etcètera.
Per això, celebracions com la d’Elda no només són necessàries, sinó urgents. Perquè reivindicar la diversitat familiar és reivindicar també el dret a existir sense explicacions.
<img class="aligncenter size-full wp-image-1757" src="https://revistarainbow.com/wp-content/uploads/2025/04/ELDA-lgtbi-rainbow-2.jpg" alt="ELDA lgtbi" width="102
Activitats per conviure, jugar i reflexionar
Entre les 11:00 i les 14:00 h, la plaça s’omplirà de vida amb propostes dissenyades per gaudir en grup i compartir experiències. Aquestes són algunes de les activitats previstes:
-
Animació infantil i jocs en igualtat
- Publicidad-
Activitats lúdiques que fomenten la cooperació i el respecte des de la infància, sense rols de gènere imposats.
-
Pintacares i racó creatiu
Un espai per deixar volar la imaginació, sense importar si els nens volen pintar-se papallones, dracs o estrelles arc de Sant Martí.
- Advertisement - -
Contacontes “Famílies de cor”
A les 12:30 h, al carrer Antonino Vera, se celebrarà aquest contacontes inclusiu que reflexiona sobre els vincles més enllà de la sang o el cognom, en clau emocional, divertida i educativa.
-
Convivència final al Parc de Sant Crispí
Allà, l’Associació Iris organitzarà un dinar comunitari amb paella gegant i animació per a tota la família escollida o d’origen.
Un esdeveniment que neix des d’un marc més ampli
Aquesta jornada s’emmarca dins del I Pla LGTBIQ+ d’Elda i del III Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre class=»s3″>, cosa que demostra que no és un acte aïllat, sinó part d’una estratègia municipal més àmplia per la inclusió, l’equitat i la diversitat real.
Les regidores Maria Gisbert (Igualtat i Dona) i Anabel García (Diversitat) han subratllat la importància d’aquestes accions per generar espais de trobada que no només celebrin, sinó que també eduquin i transformin.
Per què té sentit parlar de família en plural?
Sovint ens costa deixar anar la idea que família és només una cosa: una figura legal, una estructura tancada, una cosa donada. Però en realitat, les famílies són xarxes afectives que es construeixen, es cuiden i es reinventen.
En el context LGTBIQ+, aquesta visió ampliada és clau. Perquè no tots hem tingut una família d’origen que ens acceptés. I moltes vegades, les famílies escollides, compostes per amistats, parelles, companys de pis o xarxes de cura, han estat el nostre veritable suport.
Quan un Ajuntament celebra aquesta diversitat, està validant aquestes formes de vida. Està dient: “també sou part”. I això, a nivell simbòlic, té un enorme impacte.
Quins missatges es transmeten amb aquest tipus d’esdeveniments?
Aquest tipus de jornades envien un missatge clar a la ciutadania:
-
Que la infància té dret a créixer veient diversitat i no només una única forma d’amor o criança.
-
Que l’espai públic també pertany a les famílies queer, trans, racialitzades o no normatives.
-
Que la inclusió no és només un discurs, sinó una pràctica quotidiana que es construeix des del concret: una plaça, un conte, una conversa.
⚠️ Una mirada crítica: són aquests actes suficients?
Encara que aquestes iniciatives són necessàries, també és important reflexionar sobre els seus límits. Què passa quan la visibilitat es queda només en allò simbòlic? I si les accions institucionals no van acompanyades de recursos reals, formació continuada o polítiques sostingudes?
La diversitat no pot ser només un eslògan per a fotos boniques. S’ha de traduir en pressupostos, acompanyament psicològic, educació afectivosexual als col·legis, atenció sanitària respectuosa i protecció legal per a totes les famílies.
Celebrar està bé. Però també cal sostenir.
Elda com a exemple… i els altres?
No tots els municipis gosen fer aquest tipus de propostes. Alguns temen la reacció de certs sectors conservadors. Altres prefereixen passar desapercebuts. Per això és important visibilitzar quan es fan bé les coses.
Això d’Elda és un exemple de com des del local es pot fer molt. I de com crear comunitat també és plantar una llavor per a un futur més just.
Que tant de bo no sigui només una vegada a l’any. Que tant de bo es multipliqui. Que tant de bo inspiri.
