Avui ens endinsem en una notícia de gran importància per a la comunitat LGTBIQ+ i el marc legal a Espanya. Recentment, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha marcat un precedent significatiu en dictar una sentència que avala la col·locació de la bandera que representa el nostre col·lectiu a les façanes dels edificis de l’Administració Pública.
Aquesta sentència es produeix arran d’un recurs que impugnava l’acte de la Delegació del Govern a València, que el 28 de juny del 2023, en el marc del Dia Nacional de l’Orgull LGTBIQ+, va decidir hissar una bandera no oficial del col·lectiu. Qui va presentar la denúncia inicial? L´Associació d´Advocats Cristians.
Neutralitat Institucional o Acció Positiva? El Debat Central
El nucli de la controvèrsia girava al voltant del principi d’objectivitat i neutralitat institucional que la Constitució, a l’article 103.1, imposa a l’Administració Pública. La part demandant, Advocats Cristians, argumentava que la col·locació d’aquesta ensenyança suposava una extralimitació i una «via de fet», ja que no es va seguir un procediment administratiu formal ni es va emetre una resolució prèvia.
Però l’Alt Tribunal té una lectura diferent, i és crucial per entendre el futur d’aquestes manifestacions a l’espai públic: la considera una “acció positiva”.
Què implica aquest concepte legal?
L’Administració, en optar per visibilitzar el suport al col·lectiu LGTBIQ+ en una data tan assenyalada, està implementant una mesura que cerca afavorir i protegir un grup històricament discriminat, d’acord amb la normativa aplicable. Per al Suprem, aquest gest no entra en conflicte amb la neutralitat obligada, sinó que la complementa en promoure la igualtat.
El tribunal reafirma així la línia de pensament ja aplicada en almenys tres sentències anteriors més, desestimant de nou el recurs de l’associació i mantenint la coherència en la seva jurisprudència. Aquest camí legal ens convida a una reflexió profunda: on acaba la neutralitat i comença el deure d’una administració de ser activa en la defensa dels drets de tots els seus ciutadans?
Més enllà de la Bandera: La Situació de l’Armari de la Memòria
Si bé la notícia del Suprem és un avenç, cal recordar que la lluita pels drets continua en marxa en altres fronts. En aquest context de visibilitat i memòria, l’entitat Lambda, col·lectiu LGTBIQ+, ha interposat una denúncia davant del Síndic de Greuges per la situació que travessa el servei públic l’Armari de la Memòria.
Aquest servei, que depèn de la Generalitat, és fonamental per a la recuperació i preservació de la memòria històrica LGTBIQ+ a la Comunitat Valenciana. La seva denúncia subratlla la importància que les institucions no només facin passos simbòlics com hissar una bandera, sinó que també assegurin la viabilitat i el suport als serveis públics que sostenen i honoren la trajectòria del nostre col·lectiu.
Et preguntem, li lector: Com creus que l’Administració Pública pot equilibrar millor els gestos simbòlics, com ara la col·locació de la bandera, amb el suport efectiu i sostingut a serveis com l’Armari de la Memòria? Què més necessita el col·lectiu LGTBIQ+ per sentir-se plenament representada i recolzada per les institucions? És una conversa que tots hem de tenir.
