Pot ser que la paraula soni llunyana. Però el fenomen és molt més a prop del que pensem.
El sexili no passa només entre països. A Espanya, milers de persones LGTBIQ+ migran cada any des de pobles o zones rurals cap a ciutats més grans buscant una cosa tan bàsica com poder viure la seva sexualitat amb llibertat.
No ho fan sempre per caprici o per feina. Ho fan perquè necessiten respirar. Perquè volen sortir de l’armari sense ser assenyalats. Perquè volen estimar, vestir-se, cardar o existir sense haver de donar explicacions.
I això, a moltes parts del territori, encara no és possible.
🌍 Què és el sexili?
El terme sexili va ser encunyat als anys 90 per referir-se a aquelles persones que, per motius relacionats amb la seva sexualitat o identitat de gènere, es veuen forçades a migrar
S’ha parlat molt del sexili internacional: joves queer que deixen països on ser LGTBIQ+ és il·legal, perseguit o castigat, buscant seguretat a Europa o Amèrica del Nord.
Però el sexili intern també existeix. I a Espanya, té nom, cara i mapa.
🧭 D’on surten i on van?
Encara que no hi ha xifres oficials, els patrons són clars:
📍 D’on:
- Pobles petits, especialment en zones rurals de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Aragó, Múrcia o Extremadura.
- Ciutats mitjanes amb forta presència religiosa o conservadora.
- Entorns familiars o escolars amb pressió social, assetjament o negació de la identitat.
🏳️🌈 A on:
- Madrid (Xueca, Lavapiés, Malasaña…)
- Barcelona (Eixample, Raval, Gràcia…)
- València, Sevilla, Bilbao o Palma
- Municipis costaners amb cultura més oberta, com Sitges o Torremolinos
La gran majoria cerca espais amb més presència LGTBIQ+, xarxes de suport, anonimat i possibilitats reals d’explorar la seva identitat.
🧠 Per què marxen? (I què deixen enrere)
Les motivacions del sexili intern són variades, però solen girar al voltant de:
🔒 Escapar de la repressió
Viure en un poble on no pots caminar de la mà amb la teva parella, fer servir pronoms correctes o simplement vestir-te com vols sense por desgasta. I esgota.
🏳️🌈 Cerca comunitat
L’aïllament emocional és real. Moltes persones LGTBIQ+ es crien sense referents, sense amigues, sense espais segurs. La migració és també un viatge cap a la tribu.
❤️ Poder estimar sense amagar-se
Per a molts, la primera relació lliurement viscuda només arriba després del sexili. És aleshores quan poden explorar vincles afectius o sexuals sense culpa ni doble vida.
💼 Oportunitats laborals
Encara que no sempre és la raó principal, moltes persones aprofiten el trasllat a una gran ciutat per a reinventar-se professionalment en sectors més oberts o creatius.
Però tot això té un preu: la família que es deixa, les arrels que es tallen, la identitat que es fragmenta.
💬 Veus des del sexili
«Me’n vaig anar d’Albacete als 19. No és que no pogués ser gai. És que no podia ni parlar-ne.» —Miguel, 29 anys, viu a Lavapiés
«Al meu poble no era trans. Era ‘la rara’. A Barcelona vaig ser per primera vegada jo mateixa.» — Rita, 25 anys, ara viu al Raval
«Vaig tornar al poble per Nadal amb la meva parella. Ens miraven com si fóssim extraterrestres. Mai m’havia sentit tan foraster a casa meva.» — Leo, 32 anys, no binari
Perspectiva crítica: i si també hi ha elitisme al sexili?
Migrar no és fàcil. Però no tothom ho pot fer.
Requereix diners, contactes, independència i una mínima xarxa de seguretat.
Les persones trans, racialitzades, amb discapacitat, migrants o de classe treballadora ho tenen encara més difícil. I moltes vegades queden atrapades en llocs hostils, sense opció de marxar.
Per això, romantitzar el sexili com a “alliberament” sense atendre les seves condicions materials pot invisibilitzar realitats molt complexes.
Què podem fer perquè ningú hagi de marxar per ser qui és?
1. Crear espais segurs a tots els territoris
Biblioteques, centres culturals, associacions, instituts… la visibilitat no pot ser només urbana. L’Orgull rural també existeix i necessita suport.
2. Escoles amb educació afectivosexual real
Moltes històries de sexili comencen a l’aula. La prevenció del bullying queerfòbic salva vides.
3. Formació en diversitat als entorns sanitaris, laborals i socials
Que et respectin a l’ambulatori, a la feina o al bar del poble no hauria de dependre del teu codi postal.
4. Ajudes públiques per a persones LGTBIQ+ expulsades de casa seva
Hi ha joves queer que es queden al carrer després de sortir de l’armari. No parlem d’elecció. Parlem d’emergència.
❤️ El retorn (o no) després del sexili
Algunes persones tornen anys després. D’altres, mai.
Tornar al poble amb la teva parella, amb un altre cos, amb un altre nom… pot ser un acte de poder.
O una experiència dolorosa.
Es pot reconstruir aquest pont? Una família conservadora pot aprendre a abraçar? Un poble pot canviar?
La resposta no és única. Però sí que sabem això: els qui se’n van anar no ho van fer per fugir, sinó per viure.
✨ Conclusió: migrar per ser tu també és polític
El sexili és real. Silenciós. Quotidià. No sempre dramàtic, però gairebé sempre profund.
És una migració interna que ens parla de les fractures entre centre i perifèria, entre llibertat i imposició, entre visibilitat i supervivència.
I encara que a les ciutats hi pugui haver més espais segurs, això no és excusa per oblidar-nos dels qui encara no poden sortir. Ni dels que somien tornar sense amagar-se.
Perquè el veritable Orgull serà complet quan no hàgim de marxar per poder estimar-nos.
