Espanya avança cap a la penalització de les mal anomenades “teràpies de conversió” i la nova llei contra les <a href="https://revistarainbow.com/carcel-las-teràpies-de- conversió. El Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la tramitació d’una proposició de llei orgànica impulsada pel PSOE, que busca castigar amb presó els qui promoguin o practiquin aquests mètodes, dirigits a modificar la modificació de la identitat de la identitat de la identitat de la identitat.
Amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte Vox, la Cambra Baixa obre així el debat legislatiu sobre una pràctica que, encara que àmpliament desacreditada per la ciència i els drets humans, encara avui sobreviu en certs entorns sota diferents màscares.
Què planteja la llei: presó, multes i inhabilitació
La proposta pretén incloure al Codi Penal penes de sis mesos a dos anys de presó per als que apliquin aquests mètodes de “correcció”, ja siguin psicològics, físics, farmacològics. En els casos més greus —quan la víctima sigui menor, hi hagi violència, relació de poder o ànim de lucre—, la pena es podria ampliar fins a la meitat superior.
A més, la norma inclou inhabilitació professional de fins a cinc anys per als que exerceixin en àmbits educatius, esportius o d’oci. Les persones jurídiques, com ara organitzacions o associacions, també enfrontarien sancions econòmiques, suspensió d’activitats o fins i tot dissolució, si es demostra la seva implicació en aquestes pràctiques.
Teràpies de conversió: una violència que persisteix
“El fet d’obligar algú a odiar-se a si mateix, a arrencar-se la seva identitat, és una forma de tortura”, va afirmar al ple el diputat socialista Víctor Gutiérrez. Des de la tribuna, va denunciar que encara hi ha famílies, figures religioses, suposats terapeutes i coaches que prometen eliminar la diversitat sexual o de gènere amb mètodes que van des de precs fins a tractaments mèdics sense base científica.
Partits com Bildu, ERC, Podem o Sumar han coincidit a assenyalar aquestes pràctiques com a “tortura” o “atemptat contra la dignitat humana”. El PNB, per la seva banda, les va qualificar directament d’“aberració”.
Un suport ampli, però no unànime
La tramitació ha comptat amb un ampli suport, però també amb crítiques. Alguns grups han retret al PSOE el seu rebuig a una proposta anterior més integral, presentada al febrer, que no només penalitzava aquestes pràctiques, sinó que també incloïa mesures per a la reparació de les víctimes. La nova iniciativa arriba ara, en plena celebració del Mes de l’Orgull, cosa que no ha passat desapercebuda.
Des del PP, Jaime Miguel dels Santos va afirmar que “defensar els drets LGTBI és defensar els drets de tota la societat”, encara que va acusar l’esquerra d’aixecar “murs ideològics”. Vox, únic partit en contra, va qualificar la llei d’“aberració jurídica” i va denunciar que vulnera la llibertat de pensament i religiosa.
Un avenç legal suficient?
La tramitació d’aquesta llei és, sens dubte, un pas significatiu. Però deixa preguntes obertes: quins mecanismes concrets s’aplicaran per identificar aquestes pràctiques, sovint encobertes? Com es protegirà els menors en entorns familiars o religiosos? Hi haurà reparació efectiva per a les víctimes que ja han patit aquests abusos?
També preocupa la possible dificultat probatòria. Moltes d’aquestes “teràpies” es presenten com a assessorament espiritual, coaching o ajut mèdic, cosa que en pot dificultar la tipificació penal. A més, la manca de formació en diversitat dins del sistema judicial i sanitari continua sent una barrera estructural.
La futura llei contra les teràpies de conversió marca una adreça clara: la diversitat no es cura perquè no és una malaltia. Però encara queda camí per recórrer per assegurar que ningú, amb cap pretext, hagi de negar qui és. Ni avui, ni mai.
