Durant anys, l’art drag ha estat catalogat com a simple espectacle. Una performance exagerada, divertida i provocadora, sí, però vista com a entreteniment sense més ni més. Tot i això, el drag sempre ha estat molt més que lluentons i pestanyes postisses. És política, és educació, és resistència.
I avui, més que mai, mereix ser entès com un acte pedagògic que desafia normes, obre camins i transforma consciències.
Què és exactament el drag?
Encara que moltes persones el relacionen només amb homes que es vesteixen de dona per actuar, el drag és un art molt més ampli. És una manera de jugar amb el gènere, de portar-lo al límit, desarmar-lo i rearmar-lo amb humor, ironia, dolor o bellesa.
Pot ser femení, masculí, andrògin o alguna cosa que no tingui nom. Pot ser dansa, poesia, cant, lip sync, teatre, maquillatge… o una barreja de tot. I, sobretot, pot ser un mirall on la societat es miri… i no sempre li agradi allò que veu.
El drag com a eina educativa
En els darrers anys, hem vist com el drag ha sortit dels bars nocturns per entrar a biblioteques, escoles, museus i centres comunitaris. No és casualitat. El drag té un potencial pedagògic enorme.
Aquí et deixem algunes formes en què el drag educa, qüestiona i construeix:
🧠 1. Ensenya sobre gènere de forma vivencial
Res com veure una persona drag trencant amb els estereotips per entendre que el gènere no és una cosa fixa ni natural. Que es construeix. Que se n’aprèn. Que es pot desmuntar. I que no hi ha una única forma “correcta” de ser home, dona o cap de les dues.
📚 2. Promou la lectura i la imaginació
Les “Drag Queen Story Hour” o “Contacontes Drag” s’han popularitzat en molts països, generant espais segurs on els nens escolten contes diversos, veuen representacions no normatives i aprenen des de petits a respectar allò diferent.
✊ 3. Reivindica la història LGTBIQ+
Moltes drags recuperen figures històriques oblidades, fan sàtira política o denuncien injustícies actuals des de l’escenari. El discurs no és neutre: té memòria i té intenció. I això també educa.
🎨 4. Estimula la creativitat i l’autoexpressió
El drag també ensenya que el cos és un llenç, i que no hi ha una sola manera de mostrar-se al món. Fomenta l’experimentació, la llibertat artística i la connexió amb allò que se sent més enllà del que s’espera.
Projectes que ja estan transformant
Algunes iniciatives han portat això a un altre nivell. Aquí en van alguns exemples que ho demostren:
-
Drag School (Barcelona): un taller adreçat a adolescents on, a través del drag, s’exploren emocions, identitat i expressió corporal.
-
La Venenolectura (Madrid): contacontes drag en biblioteques públiques que combinen humor, tendresa i literatura infantil inclusiva.
-
L’Escoleta Marica (Xile): espai autogestionat que utilitza el drag i el cabaret com a formes de pedagogia popular i decolonial.
-
Artivisme Drag a xarxes: moltes creadores usen TikTok o Instagram no només per entretenir, sinó per explicar conceptes de gènere, història queer o salut mental.
Aquests exemples ens recorden que el drag no és només per “passar-ho bé”, sinó també per aprendre, compartir, curar i lluitar.
Per què molesta tant?
Potser una de les claus del drag és la seva capacitat per incomodar. I això, en una societat conservadora, pot ser molt poderós… o perillós.
<p class="p1" Quan una persona drag apareix llegint contes a nens, hi ha qui crida “adoctrinament”. Quan una drag ironitza sobre política o religió, se l?acusa d?anar massa lluny. I no obstant, per què tanta alarma per una mica de maquillatge i perruques?
Perquè el drag desestabilitza. Es burla del que semblava intocable. Juga amb els símbols de poder. I ho fa des del riure, que és una de les armes més subversives que hi ha.
El que el drag desperta
Més enllà de l’espectacle, el drag desperta moltes coses:
-
Curiositat en els que mai no es van atrevir a jugar amb la seva expressió de gènere.
-
Identificació en joves que per fi veuen algú com elles en un escenari.
-
Debat en famílies, escoles o barris on allò normatiu semblava inqüestionable.
-
Art, desig, reflexió, memòria.
Tot això és valuós. Tot això és transformador. Tot això és pedagogia.
⚠️ Una mirada crítica: s’està mercantilitzant el drag?
Amb l’èxit de programes com RuPaul’s Drag Race, algunes veus del mateix col·lectiu han assenyalat que el drag corre el risc de tornar-se producte. Que es privilegia l’estètica sobre el missatge, que s’invisibilitza a drags racialitzades, trans o no binàries, o que es perpetuen certs estereotips del drag “comercial”.
No tot el drag és polític, és clar. Però tampoc tot el que és comercial és superficial. La clau és no oblidar les seves arrels: les del ballroom, els motins, el carrer, la necessitat. El drag no va néixer a la tele. Va néixer com a resposta. Com crit. Com a supervivència.
I ara què?
Si alguna cosa ens ensenya el drag és que hi ha moltes maneres d’ensenyar, d’aprendre i de ser. Que l’art pot ser ferramenta, el cos pot ser missatge i el riure pot ser revolució.
T’atreveixes a mirar el món des d’un altre prisma?
T’atreveixes a desmuntar-te per tornar a armar-te amb més ploma, més veu i més veritat?
Aleshores, potser, tu també estàs fent drag… encara que no ho sàpigues encara.
