El Govern d’El Salvador, sota la direcció del president Nayib Bukele, ha implementat una mesura que ha generat un ampli debat: la prohibició del «llenguatge inclusiu» a totes les institucions. Aquesta decisió, anunciada pel mateix mandatari a la xarxa social X, busca, segons les autoritats, «garantir el bon ús del nostre idioma» i «protegir la primera infància, infantesa i adolescència d’ingerències ideològiques que n’afectin el desenvolupament integral».
Què implica aquesta prohibició?
La mesura, que va entrar en vigor immediatament, veta explícitament l’ús de paraules i expressions que cerquen la neutralitat de gènere o la inclusió de diverses identitats. Exemples com «infant», «alumne», «tots i totes», «amigue», «companya», «jovenxs» o «nosaltres» no seran admesos «per cap circumstància» als centres educatius públics i dependències del Ministeri d’Educació.
La ministra d’Educació, Karla Trigueros, una militar, ha estat l’encarregada de girar la instrucció, emfatitzant que la prohibició cerca «consolidar una comunicació institucional clara, uniforme i respectuosa». Aquest memoràndum oficial s’estén a «tots els centres educatius públics i les dependències d’aquesta cartera d’Estat».
Des d’avui queda prohibit el mal anomenat “llenguatge inclusiu” a tots els centres educatius públics del nostre país. https://t.co/4JXb9ez3yC
— Nayib Bukele (@nayibbukele) October 3, 2025</block
Un antecedent en la política educativa salvadorenca
Aquesta no és la primera vegada que l’administració Bukele aborda el tema de la «ideologia de gènere» a l’educació. Ja el febrer del 2024, el llavors ministre d’Educació, José Mauricio Pineda, va anunciar que «tot ús de la ideologia de gènere» havia estat «tret de les escoles públiques». Aquesta declaració es va produir després que el president Bukele es referís al tema als Estats Units, durant la Conferència d’Acció Política Conservadora. En aquell esdeveniment, Bukele ha manifestat la importància que la currícula escolar «no porti aquesta ideologia de gènere i totes aquestes coses», i que els pares «estiguin informats i tinguin veu i vot en allò que aprendran els seus fills».
La prohibició del llenguatge inclusiu a El Salvador obre un espai per a la reflexió. El llenguatge inclusiu és una «deformació lingüística» o una evolució natural de l’idioma per reflectir una societat més diversa? Fins a quin punt els governs han d’intervenir en la manera com el llenguatge s’utilitza en l’àmbit educatiu? Quin impacte té aquesta mesura a la comunitat LGTBIQ+ ia la percepció de la diversitat a les noves generacions?
Aquesta decisió planteja interrogants sobre l‟autonomia del llenguatge, la llibertat d‟expressió i el paper de l‟educació en la construcció d‟una societat més equitativa i inclusiva. El debat està servit i les seves implicacions van més enllà de les aules salvadorenques.
Publicidad
