Al Marroc, la llibertat d’expressió continua sent un terreny minat per als que desafien les normes religioses i socials. L’activista Ibtissam Lachgar ho sap bé. Fa uns dies, va ser arrestada a Rabat després de compartir a les seves xarxes socials una fotografia en què apareixia amb una samarreta que deia: “Al·là és >»
Les autoritats judicials no van trigar a actuar. Van al·legar “urgència” per ordenar la seva detenció i obrir una investigació per presumpta ofensa religiosa. Un pas que revifa el debat sobre els límits de la llibertat d’expressió en un país on la crítica a la religió, la monarquia o la integritat territorial pot costar la presó.
Un país amb lleis estrictes contra la crítica religiosa
Al Marroc, la llei de premsa de 2002 prohibeix expressions crítiques cap a l’islam, la monarquia o la integritat territorial, amb penes que inclouen presó. El Codi Penal, a més, preveu entre tres i sis mesos de presó i multes per als que “insultin” la fe musulmana.
Això és protecció de valors o censura disfressada? La resposta no és senzilla. Depèn de qui se li pregunti… i de quina banda de la història una se situï.
Ona de reaccions i amenaces en xarxes
El post de Lachgar va encendre les xarxes. Sectors conservadors es van mostrar furiosos: «La seva llibertat és un insult per a tots els marroquins… el lloc d’aquesta dona està entre reixes», va escriure un usuari. Altres, però, van defensar el seu dret a expressar-se, denunciant l’ús de lleis repressives per fer callar veus dissidents.
No és la primera vegada que Lachgar rep amenaces. Ha denunciat missatges amb violència explícita: propostes de violació, linxament, lapidació i fins i tot intents de demandes judicials per “ultrajar allò sagrat”.
Una trajectòria marcada per la resistència
Lluny de rendir-se, Ibtissam Lachgar fa més d’una dècada que defensa els drets individuals i col·lectius. Va cofundar el Moviment Alternatiu per les Llibertats Individuals (MALI), va organitzar el 2013 un kiss-in davant el Parlament de Rabat com a protesta per la repressió d’afectes en públic, i el 2012 va recolzar l’arribada del vaixell de Women on Waves per l’albo a l’alba.
En un entorn tan hostil, la seva determinació genera tant admiració com rebuig. Fins on pot arribar una persona per defensar els seus ideals a un país que castiga el dissens?
El cert és que, mentre el cas avança, la imatge de Lachgar amb aquella samarreta ja és símbol per a algunes i provocació per a altres. El que ningú no pot negar és que ha tornat a posar sobre la taula una pregunta incòmoda: qui decideix què es pot dir… i què no?
