- El Museu Nacional de Colòmbia retira almenys 30 peces sobre diversitat LGTBI, feminisme, la Unió Patriòtica i l’Acord de Pau, entre elles una bandera de l’Orgull.
- El president Abelardo de la Espriella parla d’una «lluita oberta, decidida i patriòtica contra el wokisme».
- Les protestes del 17 i 18 d’octubre davant del museu van acabar amb igua a pressió, bombes atordidores i gasos lacrimògens.
El Museu Nacional de Colòmbia, a Bogotà, va retirar el 15 d’octubre de 2026 almenys 30 cartells, fotografies i objectes de tres de les seves sales, molts d’ells sobre la història LGTBI i els moviments feministes. La mesura, en plena «batalla cultural» del Govern de Abelardo de la Espriella, ha desfermat dos dies de protestes.
Quines obres s’han retirat del Museu Nacional?
Entre les peces retirades hi ha una bandera de l’Orgull, un cartell lèsbic de la marxa LGBT de 2006 i la revista històrica La Ventana Gay. Segons El Tiempo, la sala més afectada és «Fer societat», d’on van sortir almenys deu objectes sobre història LGTBI i feminista.
La llista inclou la bandera de l’Orgull que pertanyia a Elizabeth Castillo, una fotografia de Humberto Rincón Perfetti sobre la marxa «Per una Colòmbia incloent» i el número 2 de La Ventana Gay, de Manuel Antonio Velandia i León Zuleta.
També s’han desmuntat el mur «De la Constitució de 1991 al Procés de Pau de 2016», gairebé totes les fotografies del mur de la diversitat de la sala «Memòria i Nació», cartells de Bernardo Jaramillo Ossa (UP) i Carlos Pizarro (M-19) i la ploma feta amb una bala amb la qual es va signar l’Acord de Pau.
Què diu el Govern de De la Espriella?
El Govern defensa el canvi com a part de la seva ofensiva contra el «wokisme» que, segons sosté, va promoure l’administració de Gustavo Petro. El 15 d’octubre, De la Espriella va qualificar el Ministeri de Cultura d’epicentre d’una «contrarevolució cultural» i va anunciar que passarà a dir-se Ministeri de Cultura i Patrimoni.
Segons EFE, el president va instruir la ministra Paola Holguín per eliminar representacions que considera «apologia del terrorisme». Holguín afirma que el museu «no consisteix a servir com a instrument d’adoctrinament polític» i que la seva museologia «està sent avaluada i redissenyada».
Com han estat les protestes?
Les protestes davant del museu van acabar en dos dies seguits amb intervenció policial. El dissabte 17, prop d’un centenar de persones es van concentrar i un grup de joves va enganxar reproduccions de les peces retirades en l’obra exterior LATEREM.
El diumenge 18, la Unitat Nacional d’Antidisturbis (Unadi) va dispersar una altra concentració amb un lanzagua, i després amb xorros d’aigua, bombes atordidores i gasos lacrimògens. La defensora del Poble, Iris Marín, va qualificar de «desproporcionat» l’operatiu del dissabte.
El col·lectiu LGTBI respon
Organitzacions com Colòmbia Diversa i Caribe Afirmatiu, a més d’exministres de Cultura i l’exsenadora María José Pizarro, han rebutjat la mesura. Per a l’activisme, retirar aquestes peces és borrar la memòria LGTBI del relat oficial del país.
Preguntes freqüents
¿Quantes obres s’han retirat del Museu Nacional de Colòmbia?
Almenys 30 peces, entre cartells, fotografies i objectes, de tres sales del museu.
¿Qui està darrere de la decisió?
EFE atribueix l’ordre al president Abelardo de la Espriella, que va demanar a la ministra Paola Holguín eliminar el que considera «apologia del terrorisme».
¿Quines peces LGTBI s’han retirat?
Entre altres, una bandera de l’Orgull, un cartell lèsbic de la marxa LGBT de 2006 i un exemplar de la revista La Ventana Gay.
¿Qui ha criticat la mesura?
Colòmbia Diversa, Caribe Afirmatiu, exministres de Cultura, l’exsenadora María José Pizarro i la Defensoria del Poble, que va criticar l’operatiu policial.
