- La dissolució de les Corts per les eleccions del 29 de novembre fa decaure la llei que castiga les teràpies de conversió, que ja estava al Senat.
- La Federació Estatal LGTBI+ demana «votar amb Orgull» i que el proper Govern retorni a les lleis pendents.
- La Plataforma Trans denuncia que els delictes d’odi s’han triplicat en el que va de 2026.
«Votar amb Orgull». Aquest és l’alerta que la Federació Estatal LGTBI+ va llançar el 5 d’octubre de cara a les eleccions generals del 29 de novembre. Ho va fer juntament amb la Plataforma Trans, i va demanar al proper Govern que retorni a les lleis de diversitat que queden paralitzades amb la dissolució del Parlament.
Quines lleis decauen amb l’avançament electoral?
Amb la dissolució de les Corts Generals decauen totes les lleis que estaven en tramitació, i entre elles hi ha diverses claus per al col·lectiu LGTBIQ+. La més cridanera és la que castiga les pràctiques de conversió. Segons Europa Press, la llei ja havia superat el Congrés i estava al Senat. Ara no sortirà endavant.
També cauen la Llei de Famílies, que estava «aturada al Congrés», i la llei orgànica de protecció de menors en entorns digitals, que estava en fase de ponència. Aquesta última buscava restringir l’accés de menors de 16 anys a les xarxes socials.
Què demana la Federació Estatal LGTBI+?
La Federació Estatal LGTBI+ demana al proper Govern que retorni totes les iniciatives legislatives pendents i que assumeixi la igualtat real com a prioritat. La seva presidenta, Paula Iglesias, va enumerar el que queda sobre la taula per a la nova legislatura:
- Un Pacte d’Estat contra els discursos d’odi cap a grups vulnerables.
- La llei per penar les pràctiques de conversió.
- El desenvolupament de la Llei de Serveis Digitals (DSA).
- La Llei de Famílies.
- La llei de protecció de menors davant dels riscos digitals.
Iglesias va fer una crida a la «mobilització social» i va recordar que «el vot LGTBI+ va ser decisiu» en eleccions anteriors. «No es tracta únicament de resistir, es tracta de seguir avançant», va resumir.
Com vota el col·lectiu LGTBI+, segons l’Estat LGTBI+ 2026?
Segons l’Estat LGTBI+ 2026, elaborat per 40dB per a la Federació Estatal LGTBI+, si només votessin les persones LGTBI+ hi hauria un Govern progressista amb majoria absoluta. El mateix estudi assenyala que gairebé 7 de cada 10 persones LGTBI+ creuen que un Govern ultraconservador posaria en risc els seus drets.
L’advertència de la Plataforma Trans
Mar Cambrollé, presidenta de la Plataforma Trans, va fer una «valoració negativa» de la legislatura. Va criticar la «inacció» de l’Executiu en tres fronts: els delictes d’odi, la salut física i mental del col·lectiu, i la memòria i reparació de les persones trans.
Cambrollé va donar xifres sobre l’odi: els delictes es van duplicar entre 2024 i 2025 i s’han triplicat en el que va de 2026. Va lamentar que el règim sancionador de la llei contra l’odi «no s’hagi estrenat». També va dir que les xarxes socials s’han «convertit en un espai de caça contra les persones trans».
I va llançar un avís: «Si el proper Govern és d’ultradreta, més que una petició fem una advertència: que no s’atreveixin a tocar els drets que amb el nostre cos ens han costat aconseguir. Si ho fan, ens trobaran com estan ara les persones acampades, ens trobaran revoltes i furioses».
Preguntes freqüents
¿Quan són les eleccions generals?
El 29 de novembre de 2026.
¿Què passa amb la llei contra les teràpies de conversió?
Decau. Ja havia passat pel Congrés i estava al Senat, però la dissolució de les Corts la deixa sense aprovar.
¿Què demanen les associacions LGTBI+ al proper Govern?
Que retorni a les lleis pendents: el Pacte d’Estat contra els discursos d’odi, la llei de teràpies de conversió, la DSA, la Llei de Famílies i la de menors en entorns digitals.
¿Quant han pujat els delictes d’odi contra el col·lectiu?
Segons la Plataforma Trans, es van duplicar entre 2024 i 2025 i s’han triplicat en el que va de 2026.
