- Una conversa entre la llibrera Leticia Cienfuegos-Jovellanos i el booktuber Juan Naranjo reobre el debat.
- La discussió contraposa el risc d’encasellar les obres amb la necessitat de fer visibles històries abans ocultes.
- Els títols LGTBI registrats per Berkana entre 2016 i 2024 no arriben al 1% de la producció editorial espanyola.
La literatura LGTBI torna al centre del debat cultural espanyol aquest 3 de setembre. Una conversa pública entre la llibrera Leticia Cienfuegos-Jovellanos i el booktuber Juan Naranjo enfronta dues necessitats legítimes: evitar categories reductores i facilitar que lectors queer trobin històries que durant dècades han romàs invisibles.
Una polèmica respectuosa i útil
El punt de partida va ser un vídeo de Leticia Cienfuegos-Jovellanos, llibrera i creadora de contingut, que va promocionar tres obres queer mentre qüestionava per què la literatura LGTBI apareix separada de la que sol presentar-se com a literatura general. La seva intervenció va reunir desenes de milers de visualitzacions i al voltant de cinc-cents comentaris, segons l’article publicat per El País.
Part de la conversa va recolzar la idea que una etiqueta pot reduir una obra a la identitat o allunyar a lectors heterosexuals. Una altra part va defensar que aquesta classificació permet localitzar històries que fins fa molt poc ocupaven un espai mínim o inexistent a les taules de novetats i en les recomanacions generalistes.
La resposta del booktuber Juan Naranjo va posar el focus en l’experiència lectora. Va explicar que, durant la seva adolescència, gairebé no trobava històries semblants a la seva i que ara valora que aquestes narracions siguin visibles. L’intercanvi no resol el debat, però deixa clara la seva dimensió pràctica: com arriba un llibre a qui el necessita.
Espejo, finestra i punt de trobada
Els llibres compleixen almenys dues funcions que aquí es creuen. Poden ser un espejo, perquè permeten reconèixer-se en personatges i desitjos; i una finestra, perquè apropen experiències diferents. Per a una part del públic queer, l’etiqueta facilita l’espejo. Per a altres lectors, pot convertir-se en una invitació a mirar per la finestra.
L’objeció de la llibrera assenyala un problema real de recepció: hi ha persones que interpreten la categoria LGTBI com un territori destinat només al col·lectiu. No obstant això, les categories de gènere —novel·la històrica, negra o romàntica— s’utilitzen habitualment per orientar i no per limitar qui pot llegir-les.
La diferència està en què la heterosexualitat ha funcionat durant molt de temps com a norma no etiquetada. Aventures, fantasia, espionatge o comèdia romàntica podien contenir relacions heterosexuals sense rebre una marca identitària. Quan l’amor o el desig s’apartaven d’aquest patró, la seva presència era secundària, codificada o directament esborrada.
Les dades expliquen per què importa la visibilitat
El dada més concreta del debat prové de l’assaig recent de Ramón Martínez, que recorre la presència queer a la literatura espanyola. En el seu epíleg compara els títols donats d’alta per la llibreria madrilenya Berkana entre 2016 i 2024 amb el conjunt de llibres publicats a Espanya durant aquest període.
El resultat, recollit per El País, és que aquestes obres no arriben al 1% del total. En paral·lel, més del 10% de la població espanyola declara pertànyer al col·lectiu LGTBIQ+. No són magnituds directament equivalents —una mesura títols i l’altra identitat poblacional—, però juntes mostren que la desaparició de les etiquetes no arriba en un escenari de saturació representativa.
Martínez vincula aquesta necessitat de rastreig amb una tradició llarga, des de les jarchas del segle XI fins a l’actualitat. El problema no és només quantes obres noves es publiquen, sinó com es recuperen i fan accessibles veus, desitjos i lectures que la història literària va deixar als marges.
Etiquetar sense tancar
La sortida no ha de ser necessàriament binària. Una llibreria pot identificar temes LGTBI sense convertir-los en l’únic tret d’una obra. Un mateix títol pot ocupar la taula de novel·la històrica, aparèixer en recomanacions generals i, al mateix temps, formar part d’una selecció queer. La classificació pot ser una porta addicional, no una frontera.
També importa el llenguatge. Presentar una secció LGTBI com a contraposta a la literatura “normal” reprodueix involuntàriament la idea que les altres històries són la mesura universal. Parlar de literatura general, narrativa contemporània o gèneres concrets permet ordenar sense establir una jerarquia entre vides normals i vides marcades.
El debat espanyol arriba així a una conclusió oberta però productiva: l’etiqueta pot incomodar quan simplifica, i pot ser decisiva quan orienta. Mentre la representació segueixi per sota de l’espai social del col·lectiu, la visibilitat seguirà sent una eina, sempre que es combini amb circulació transversal i criteri literari.
