Una nova instrucció del Ministeri de Justícia espanyol ha confirmat que les parelles de lesbianes no casades poden inscriure els seus fills nounats directament des dels hospitals, sense necessitat d’estar unides legalment per matrimoni.
Aquest ajustament normatiu busca resoldre els dubtes que havien sorgit després de l’entrada en vigor de la llei trans el 2023, la qual ja reconeixia aquest dret, però no havia estat reflectida de forma regular, però no havia estat reflectida. El text es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), i promet més seguretat jurídica en un terreny històricament desigual.
Un conflicte que no era tal
Encara que la llei trans ja havia eliminat el requisit del matrimoni perquè ambdues mares poguessin figurar com a progenitores, a la pràctica encara es produïen buits. Algunes unitats administratives seguien remetent-se a la Llei de Reproducció Assistida del 2006, que exigia l’enllaç matrimonial perquè la mare no gestant pogués reconèixer la filiació sense haver de passar per un procés d’adopció.
Aquesta contradicció normativa va provocar confusió, i fins i tot discriminacions. Però, segons el nou document, no hi ha realment una col·lisió de lleis: la normativa del 2023 no substitueix l’anterior, sinó que l’amplia. És a dir, el que s’aplica ara a les parelles casades també s’estén a les que no ho estan.
Què canvia ara?
La nova instrucció modifica de manera explícita el procediment de comunicació electrònica de naixements des d’hospitals. A partir d’ara, quan la mare no gestant signi el formulari corresponent, s’entendrà automàticament que reconeix la filiació del nadó, segons estableix l’article 120.1 del Codi civil.
A més, s’anul·len les parts de l’antiga instrucció del 2015 que puguin entrar en contradicció amb aquesta nova legislació. Així es pretén evitar interpretacions errònies per part dels hospitals i els registres civils, que de vegades han posat traves injustificades a aquestes famílies.
Un deute històric amb les mares lesbianes
Fins fa molt poc, les parelles de dones que volien formar una família s’enfrontaven a obstacles legals que les parelles heterosexuals simplement no tenien. Si no estaven casades, la mare no gestant havia d’iniciar un procés d’adopció per ser reconeguda legalment com a progenitora. Un procés que incloïa entrevistes, informes psicosocials i fins i tot la supervisió de la Fiscalia.
Aquest tipus d’exigències no s’aplicaven als homes heterosexuals, que podien veure reconeguda la seva paternitat simplement amb una declaració, sense importar si estaven casats o no. La desigualtat era evident.
I no és un fenomen nou. Quan el 2005 es va aprovar el matrimoni igualitari, la filiació entre mares lesbianes va quedar fora de la reforma del Codi Civil. El resultat va ser que, durant anys, moltes mares tenien dos llibres de família diferents: un com a parella casada i un altre per a la mare gestant i el nadó. Una paradoxa legal que exigia que l’altra mare adoptés el seu fill perquè fos reconeguda com a tal.
Aquest moviment del Ministeri de Justícia respon a una necessitat urgent d’equitat i coherència legal. Permetre que les mares lesbianes no casades puguin inscriure els seus fills directament als hospitals és un pas fonamental cap a la igualtat real en els drets parentals.
Però també ens convida a mantenir l’atenció. La igualtat legal no sempre garanteix una igualtat pràctica. Serà suficient aquesta instrucció per canviar el que passa cada dia a hospitals i registres civils? Tant de bo. Encara que encara queda per veure com s’aplicarà a la vida real.
