El Centre LGTBI de Barcelona ens convida a un viatge fascinant i transgressor a través del seu nou cicle de programació,«Pipazos i Jaranes. Folklore queer i cultures desviades». Una proposta que busca desenterrar i reinterpretar el folklore i la cultura popular des d’una perspectiva LGTBIQ+, prometent un espai de trobada.
Què és el folklore a la Barcelona d’avui?
El cicle, que s’estendrà del novembre del 2025 al gener del 2026, arrenca amb una pregunta fonamental que ens interpel·la directament: quin és el veritable folklore de Barcelona? Són els dimonis, els correfocs, els capgrossos o les sardanes? O potser el cuplet, el flamenc o la rumba? I, de manera crucial, quin paper hi juguen les comunitats migrades que han enriquit el teixit cultural de la ciutat durant dècades?
Aquestes preguntes obren la porta a un debat més profund sobre la naturalesa mateixa del folklore. Qui té l’autoritat per definir-ho? És un concepte intrínsecament racista, colonial o classista, o ens en podem reapropiar? Se’l considera «alta cultura» o n’està exclòs? I la més provocadora de totes: és el folklore inherentment queer, o és una cosa que podem “queeritzar”?
Al llarg d’aquests tres mesos, el programa cercarà desentranyar aquestes qüestions a través d’una sèrie d’activitats diverses i estimulants. Pots consultar el programa complet. 400;»>.
De la Teoria a la Festa: Una Trobada al Barri
“Pipazos y Jaranas” s’estructura al voltant d’un diàleg entre la teoria i la pràctica, la reflexió i la celebració. S’han organitzat taules rodones que exploraran el folklore de diverses comunitats, abastant des de la cultura d’arrel catalana fins a l’Espanya rarita, passant pel carnaval i les expressions culturals de les comunitats andines a la diàspora, sense oblidar les apropiacions i opressions patides pel poble gitano andalús.
Aquestes reflexions es complementaran amb la presentació del llibre “Rebels del desig”, que narra les biografies d’artistes que van desafiar les normes de gènere i sexualitat. A més, s’oferiran altres títols per a consulta i préstec en el Centre de Documentació Armand de Fluvià del Casal Lambda, , ubicat al mateix Centre LGTBI.
Però el cicle no es queda només en la teoria. La pràctica i la comunitat són pilars fonamentals. L’exposició “Dansar la fuga” ens submergirà en expressions culturals dissidents dels Andes, mostrant com la festa, el carnestoltes i la dansa es converteixen en actes d’insurgència, on el queer i el andino convergeixen en una herència comuna de lluita i resistència.
S’han dissenyat tallers innovadors, com un laboratori per investigar sobre travestis, cobla, varietats i cultura popular, buscant reconstruir memòries dissidents a través de records, fotografies i relats orals. Un altre taller convida a reinterpretar cançons populars, com les corrandes o els garrotins, per crear un «cançoner queer» que cobrarà vida en un cor efímer.
El cicle també reivindica la memòria de les perifèries amb una ruta guiada per la història de les dissidències afectives, sexuals i de gènere a Nou Barris. I com a colofó, el Centre LGTBI posarà la nota queer a la Festa Major de Sant Antoni al gener, reafirmant la seva presència i l’esperit comunitari al barri que els acull des del 2019.
Un Títol amb Història i Picardia
El nom del cicle, “Pipazos y Jaranas”, és una picada d’ullet carregada de significat. «Pipazos» evoca el paper de les folklòriques en la defensa de la diversitat sexual i de gènere, fent referència a la cèlebre frase atribuïda a Lola Flores: “Qui no s’ha donat mai una pipa amb una amiga?”. Per la seva banda, «jarana» ens transporta a l’ambient festiu del carrer, a la disbauxa ia la trobada al voltant de la música i la dansa popular.
El disseny i les il·lustracions, obra de Quino Coloma da Silva, reflecteixen aquest esperit carnavalesc, divers, en diver, anomenar folklore queer.
Estàs preparat per qüestionar allò establert i celebrar la diversitat de les nostres cultures? “Pipazos i Jaranes” t’espera
