ILSEalamierda és una drag queen que trenca motlles des d’un lloc poc habitual al drag: la Llengua de Signes Espanyola (LSE) El nom del projecte neix d’un joc tan directe com polític entre Intèrpret de Llengua de Signes i l’expressió anar-se’n a la merda. Darrere del personatge hi ha Paula, estudiant del Grau Universitari en Llengua de Signes i Comunitat Sorda, que ha convertit l’escenari drag en un espai d’accessibilitat, crítica a l’audisme i reflexió sobre el lloc de les persones oients dins la comunitat sorda.
Pregunta: ILSEalamerda és un nom que no deixa indiferent. Com sorgeix aquesta barreja entre “Intèrpret de Llengua de Signes” i “anar-se’n a la merda”? Què volies provocar —o assenyalar— des del primer moment?
Tenia clar el nom d’ILSE: volia que se sabés que els meus xous són en LSE. Al principi, la idea era posar a Instagram “simequereisilse”, per la gran Lola Flores, però ja estava agafat. Encara que vaig denunciar el compte, no se’l van treure i, al final, em vaig quedar amb “alamerda”, que és molt graciós.
<img class="aligncenter wp-image-225348" src="https://revistarainbow.com/wp-content/uploads/2026/02/ilsealamierda-rainbow-2.jpg" alt="ilsealamierda" width="452" height=
Pregunta: Com integres la Llengua de Signes als teus shows drag? És només una eina de comunicació o també forma part del llenguatge artístic, de l’humor i de la narrativa de l’espectacle?
Els meus xous són a LSE, en pla: no la integro com a eina a part.
Pregunta: El drag sol ser molt visual i molt sonor. Creieu que l’ús de la LSE pot obrir el drag a persones sordes que històricament han quedat fora d’aquests espais culturals?
Totalment. Per mi és una manera d’ampliar a qui va dirigit el drag i recordar que la cultura no es viu d’una sola manera. La LSE no és un recurs afegit, és part del llenguatge del xou i de la meva identitat artística.
Pregunta: Has rebut feedback de persones sordes que hagin vist els teus xous o la teva feina? Quin impacte sents que pot tenir aquest tipus de propostes en termes de representació i accés a la cultura?
Sí, he rebut feedback de persones sordes que han vist la meva feina, i moltes parlen de com és d’especial trobar-se amb un xou de drag pensat des de la LSE. Crec que propostes així no només amplien l’accés a la cultura, sinó que també generen identificació i pertinença.
<img class="aligncenter wp-image-225347" src="https://revistarainbow.com/wp-content/uploads/2026/02/ilsealamierda-rainbow-3.jpg" alt="ilsealamierda" width="488" height=
Pregunta: Des de la teva experiència, com definiries l’audisme i de quines formes ho detectes al món cultural, artístic o fins i tot en esdeveniments suposadament inclusius?
L’audisme és la discriminació o actitud de superioritat de les persones oients envers les persones sordes, en considerar l’audició com allò normal i menystenir la cultura sorda i la llengua de signes. Es nota molt al món cultural i artístic: esdeveniments que s’anomenen inclusius però que no pensen en les necessitats reals de les persones sordes, com a espectacles sense intèrprets de llengua de signes.
Pregunta: Com a persona oient que treballa amb i des de la Llengua de Signes, com gestiones el teu lloc dins de la comunitat sorda? Quins límits, responsabilitats o aprenentatges tens sempre presents?
Com a oient, el meu lloc a la comunitat sorda és el del respecte i l’aprenentatge. No parlo per ningú i busco crear xous on la llengua de signes i la cultura sorda siguin protagonistes, obrint espais sense apropiar-me’n.
Pregunta: En els contextos professionals o institucionals —contractacions, esdeveniments, programacions— t’has trobat amb barreres o incomprensió respecte a l’accessibilitat i la LSE? Com les enfrontes?
Sí, moltes vegades em topo que no volen incloure intèrprets de LSE i el que busquen és donar-se el copet d’inclusius sense ser-ho de veritat. En aquests casos, deixo clar des del principi el que cal i, si veig que no hi ha una intenció real, decideixo no actuar. L’accessibilitat no és extra, és part de l’espectacle.
<img class="aligncenter wp-image-225349" src="https://revistarainbow.com/wp-content/uploads/2026/02/ilsealamierda-rainbow-1.jpg" alt="ilsealamierda" width="447" height=
Pregunta: El drag segueix associat moltes vegades a homes gais, encara que això estigui canviant. Com és habitar el drag sent una dona cis? T’has sentit qüestionada o, per contra, empoderada des d’aquest lloc?
Ho he sentit més en xarxes que en la realitat. En persona, el drag sol ser un espai molt més obert del que sembla des de fora. Tontos hi ha a tot arreu, és clar, però sí que és veritat que moltes dones que fem drag ens exigim més a nosaltres mateixes perquè se’ns consideri vàlides, com si haguéssim de demostrar constantment que mereixem ser-hi.
Pregunta: Creus que el drag també pot ser una eina educativa i de sensibilització social? Quines coses t’interessa que el públic s’emporti a casa després de veure’t actuar?
Sí, crec que el drag també pot servir per aprendre i qüestionar-se coses, sense donar lliçons. M’agrada que el públic se’n vagi amb una altra mirada, amb curiositat i amb ganes d’aprendre i saber-ne més.
Pregunta: Quins són els propers objectius d’ILSEalamierda? Somnis amb escenaris concrets, col·laboracions, projectes educatius o nous formats on unir drag i llengua de signes?
Tinc moltes ganes d’aquest any i de posar en marxa nous projectes. Es ve una cançó nova i em ve de gust seguir provant formats, creixent i coneixent-me més com a artista. Més que pensar en un escenari concret, ara mateix vull continuar creant i veure fins on pot arribar ILSE.
Preguntes de l’arc de Sant Martí
- Who is your queer reference and why?
Els meus amics. I feel very inspired surrounded by queer artists who work on fabric; Tinc molta sort d’estar envoltat de gent maca.
2. If your life had an activist slogan embroidered on a t-shirt, what would it be?
També es realitza l’arrossegament.
3. Quan et vas sentir més lliure a la teva pell?
When I stopped hating myself for being who I am. When I was little I lacked queer references and, like many people, that made me feel alone. Over time I found my place and now I couldn’t be happier.
4. What everyday queer superpower do you stick with?
With the ability to create family, support and community even when the world doesn’t make it easy for you.
