La Costa Daurada reuneix per primera vegada en una plataforma tota la informació sobre l’accessibilitat de les seves platges i converteix la investigació aplicada en una eina per a la inclusió.
Planificar una jornada de platja sembla una tasca senzilla. No obstant això, per a milers de persones amb discapacitat, persones grans, famílies amb cotxets infantils o viatgers amb mobilitat reduïda, aquesta decisió comença amb una pregunta que no sempre troba resposta: ¿la platja serà realment accessible?
En plena temporada d’estiu, quan milions de persones recorren les costes espanyoles, una iniciativa impulsada des de la universitat busca enderrocar una de les barreres menys visibles, però més freqüents: la falta d’informació.
La Càtedra d’Innovació i Recerca Turística Salou–Costa Daurada, dirigida per la investigadora Marta Nel·lo, va presentar un mapa interactiu que reuneix, per primera vegada, tota la informació sobre l’accessibilitat de les 78 platges i cales distribuïdes en els 13 municipis del litoral de la Costa Daurada. L’eina permet consultar de manera ràpida i senzilla els serveis disponibles a cada platja, facilitant que qualsevol persona pugui planificar la seva visita amb informació clara i actualitzada.
La proposta parteix d’una idea senzilla, però amb un profund impacte social: l’accessibilitat comença molt abans d’arribar a la sorra.
L’accés a la informació també és un dret
Durant anys, la informació sobre platges accessibles va romandre dispersa entre pàgines web municipals, oficines de turisme i diferents administracions. Per a moltes persones, trobar dades fiables suposava recórrer múltiples llocs web, comparar informació o, directament, renunciar a la sortida per la incertesa.
El nou mapa concentra aquestes dades en una única plataforma i permet conèixer si una platja disposa d’elements fonamentals com rampes d’accés, passarel·les, places d’aparcament reservades, cadires anfíbies, servei de bany assistit, lavabos adaptats o zones accessibles, entre altres 17 indicadors d’accessibilitat i qualitat.
L’eina neix d’un estudi previ desenvolupat per la pròpia càtedra, que va analitzar de manera exhaustiva les 55 platges i 23 cales del litoral tarraconense. Aquest treball d’investigació no va quedar limitat a l’àmbit acadèmic: es va transformar en una solució pràctica per millorar l’experiència de les persones.
Quan la investigació surt de la universitat
El projecte representa un exemple d’investigació social aplicada. En lloc de produir únicament diagnòstics, converteix el coneixement generat per la universitat en una eina útil per a la ciutadania i per a les administracions públiques.
A més del servei per a qui visita les platges, el mapa ofereix una visió integral del litoral que permetrà als ajuntaments detectar mancances, comparar recursos i planificar futures inversions en accessibilitat.
La plataforma incorpora, a més, un component participatiu: qualsevol persona usuària pot comunicar nous serveis o informar sobre canvis i elements que requereixin actualització, afavorint així una millora contínua de la informació disponible.
Turisme inclusiu: una tendència que deixa de ser un nínxol
Espanya es consolida cada any com un dels principals destins turístics del món. Però el repte ja no passa únicament per atreure visitants, sinó per garantir que totes les persones puguin gaudir dels destins en igualtat de condicions.
L’accessibilitat universal ha deixat d’entendre’s com una adaptació específica per convertir-se en un element central de la qualitat turística. Beneficia no només a les persones amb discapacitat permanent, sinó també a persones grans, embarassades, famílies amb nens petits o qui travessa una limitació temporal de mobilitat.
En un context marcat pel envelliment de la població europea i per un turisme cada vegada més divers, disposar d’informació accessible es converteix en un factor decisiu per escollir un destí.
Un model amb potencial per a altres platges i regions del món
Encara que la iniciativa es desenvolupa a la Costa Daurada, el seu abast transcendeix el territori català. Molts destins turístics afronten desafiaments similars: platges amb millores en infraestructura, però amb informació fragmentada o difícil de trobar.
L’experiència demostra que la innovació tecnològica, quan es combina amb investigació acadèmica i polítiques públiques, pot generar solucions de baix cost i alt impacte social.
Per a regions amb una forta dependència del turisme, comptar amb eines que permetin planificar viatges des d’una perspectiva inclusiva no només amplia drets, sinó que també enforteix la competitivitat dels destins i promou un model de turisme més sostenible.
Un estiu per repensar l’accessibilitat
Mentre milers de persones gaudeixen aquest estiu de les platges espanyoles, iniciatives com aquesta recorden que la inclusió no depèn únicament de construir rampes o instal·lar passarel·les. També implica garantir que la informació sigui clara, accessible i estigui disponible per a totes les persones abans fins i tot de preparar la motxilla.
Perquè viatjar amb autonomia comença molt abans d’arribar al mar. Comença quan cada persona pot decidir lliurement on vol estar, amb la certesa que el destí també ha pensat en ella.
