Barcelona va recuperar la memòria de l’Orgull del 1977 a la presentació de «Nosaltres no tenim por, nosotros som»

📝 Las opiniones expresadas en este artículo son responsabilidad exclusiva de quien lo firma y no reflejan necesariamente la postura de Revista Rainbow. Asimismo, Revista Rainbow no se hace responsable del contenido de las imágenes o materiales gráficos aportados por les autores, colaboradores o colaboradoras.

Publicidad


L’Ajuntament va acollir la presentació del llibre que rescata el reportatge històric de Colita sobre la primera gran manifestació LGTBI+ a Espanya

El 24 de febrer passat, el Saló de les Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona va acollir la presentació de publicació editada per La Fábrica en col·laboració amb el Ministeri d’Igualtat que recupera, per primera vegada de forma íntegra, el reportatge que la fotoperiodista Isabel Steva Hernández, Colita (1940-2023), va realitzar sobre la que està considerada la primera gran manifestació LGTBI+ a Espanya.

Des de Revista Rainbow vam ser presents en un acte que no només va revisar la història, sinó que la va situar al centre del debat actual sobre memòria, drets i resistència cultural.

Una obertura institucional amb missatge polític

La inauguració va anar a càrrec de Maria Eugènia Gay Rosell, segona tinenta d’alcalde de Barcelona, que va subratllar la importància de preservar la memòria democràtica i reconèixer el paper de la ciutat en l’impuls de l’activisme LGTBI+ a Espanya.

Publicidad

02 alt= Revista Rainbow
Juliol de la Vall d’Íscar, director general per a la Igualtat real i efectiva de les persones LGTBI+ del Ministeri d’Igualtat. Fotografia: Revista Rainbow

La clausura va anar a càrrec de Juliol de la Vall d’Íscar, director general per a la Igualtat real i efectiva de les persones LGTBI+ del Ministeri d’Igualtat, que va destacar la necessitat de continuar avançant en polítiques públiques que garanteixin la protecció de drets davant de retrocessos ideològics i discursos d’odi.

 

Veure aquesta publicació a Instagram

<div style="background-color: #f4f4f4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px;

4px) rotate(30deg)

 

Una publicació compartida de Mª Eugènia Gay (@mariaeugeniagay)

La presència institucional va evidenciar que el llegat del 26 de juny del 1977 no pertany únicament al passat, sinó que segueix formant part del debat polític contemporani.

26 de juny de 1977: quan visibilitzar-se era un acte de risc

La manifestació celebrada a Barcelona el 1977 va marcar un punt d’inflexió a la història del moviment LGTBI+ al nostre país. En plena Transició, amb estructures repressives encara actives, milers de persones van ocupar l’espai públic per reclamar dignitat, llibertat i reconeixement.

Colita va captar aquell moment amb una mirada que avui és arxiu històric i memòria col·lectiva. Les seves imatges van retratar pancartes, cossos i gestos que desafiaven la por.

- Publicidad-

La presentació va reunir en un col·loqui a càrrec de: Francesc Polop, director de l’Arxiu Colita; Nazario, historietista i pintor; Laura Terré, historiadora de la fotografia; Sergio Marey, artista i gestor cultural; i Maria Giralt, activista LGTBI+ i feminista. La conversa va ser moderada per Rafael Doctor, comissari del projecte.

Durant la trobada es va reflexionar sobre el paper de la fotografia com a eina política, la importància de preservar els arxius històrics i la necessitat de connectar les lluites amb els desafiaments actuals.

El debat va deixar una idea clara: la memòria no és un exercici nostàlgic, sinó una responsabilitat col·lectiva.

- Advertisement -

Cultura queer com a eina de resistència

Perquè la memòria no és un exercici romàntic.
És una eina de defensa col·lectiva.

En un moment internacional on els drets LGTBIQ+ tornen a ser qüestionats en diferents contextos, recuperar el 1977 no és nostàlgia. És estratègia.

Dir “som” aleshores i ara

Aquella primera gran manifestació no va ser només una fita simbòlica. Va ser una ruptura amb el silenci.

Gairebé cinc dècades després, la pregunta continua oberta:

Estem cuidant la memòria amb la mateixa determinació amb què es van conquerir els drets?

La presentació de Nosaltres no tenim per nosaltres som va recordar que cada imatge projectada és també una advertència contra l’oblit.

I que la cultura, quan és memòria, també és resistència.

Publicidad
Publicidad


Publicidad

Post relacionados

Publicidad
Publicidad

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Novedades