La capital hongaresa acull una de les marxes LGTBIQ+ més significatives d’Europa… malgrat la prohibició oficial
Malgrat el veto imposat per la policia i les amenaces legals del Govern ultraconservador de Viktor Orbán, Budapest es prepara aquest 28 de juny per celebrar l’Orgull LGTBIQ+. No serà una manifestació qualsevol. Aquest any, la marxa reivindicativa compleix 30 edicions en un clima de repressió creixent cap a la diversitat sexual i de gènere a Hongria.
La polèmica va començar el 19 de juny, quan les autoritats van prohibir oficialment l’esdeveniment, emparant-se en una reforma legislativa que veta qualsevol acte públic que “promogui o exhibeixi” l’homo. Tot i això, l’alcalde de Budapest, Gergely Karácsony, ha desafiat la mesura i ha ofert suport institucional a la marxa, declarant-la part d’una celebració municipal.
“L’Orgull no necessita autorització, és un esdeveniment de la ciutat”, ha dit Karácsony, que ha recuperat l’antiga Festa de la Llibertat (que commemora la sortida de les tropes soviètiques el 1989) com a marc simbòlic per a la desfilada d’aquest any.
Una celebració que és també un acte de resistència
L’organització civil Budapest Pride, encarregada de l’esdeveniment des de fa tres dècades, espera reunir unes 35.000 persones. Si es confirma, serà la participació més gran de la història de l’Orgull a Hongria. Des de la seva creació, la marxa ha evolucionat en resposta als vaivens polítics del país, però en els darrers anys, la pressió des de l’Executiu d’Orbán s’ha intensificat.
Entre les figures que se sumaran a la manifestació figuren ministres de diferents països europeus, incloent tres membres del Govern espanyol: Yolanda Díaz, Ana Redondo i Ernest Urtas. També viatjaran a Budapest l?exalcaldessa Ada Colau, eurodiputats, representants d?ONG i activistes de tot Europa.
Què diu Europa davant d’això?
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha estat clara en el seu missatge:
“Marxar pels teus drets és una llibertat fonamental. Per a la comunitat LGTBIQ+ d’Hongria i del món, sempre seré la seva aliada”.
El seu posicionament ha generat una resposta irada per part d’Orbán, que acusa Brussel·les d’ingerència i defensa que la seguretat interna és competència exclusiva de l’Estat hongarès. Segons el seu ministre de Justícia, organitzar o participar en aquesta “reunió prohibida” podria comportar fins a un any de presó. La policia ha advertit que utilitzarà reconeixement facial per identificar els assistents.
Malgrat les amenaces, el mateix Orbán ha assegurat des de Brussel·les que no es recorrerà a la violència:
“Hongria és un país civilitzat. No ens fem mal els uns als altres”.
Una marxa tancada no és Orgull
El Govern hongarès va arribar a proposar que l’esdeveniment es traslladés a un lloc tancat —com un estadi o un hipòdrom— per evitar la suposada exposició a menors. La proposta va ser rebutjada tant per l’Ajuntament com pels organitzadors, que insisteixen que el veritable debat no és el lloc, sinó el dret a existir a l’espai públic sense censura ni estigmes.
El portaveu governamental, Zoltán Kovacs, ha acusat el moviment de buscar la “confrontació”, mentre que des de col·lectius com Podem i Sumar es denuncia obertament l’estratègia repressiva del Govern d’Orbán i el seu marc legal discriminatori.
On comença la protecció i on acaba la censura?
La normativa invocada per les autoritats per justificar la prohibició es basa en un paquet legislatiu aprovat el 2021 que impedeix la “promoció” de l’homosexualitat o el canvi de sexe davant de menors de 18 anys. Els seus defensors diuen que busca “protegir la infància”, però molts critiquen que en realitat es tracta d’una llei mordassa contra la diversitat. Protegir o silenciar? De debò, es pot amagar l’existència de les persones LGTBIQ+?
Perspectives crítiques: està Europa fent prou?
Encara que la Comissió Europea ha mostrat el seu suport, i diversos líders han viatjat a Budapest, la Unió Europea segueix sense aplicar sancions efectives contra la deriva autoritària del govern hongarès. Els mecanismes de control han demostrat ser lents i limitats. Serveix de res la pressió diplomàtica si no va acompanyada d’accions concretes? I què passa amb les ciutadanes que no poden viatjar a Brussel·les o sortir a manifestar-se? Qui protegeix la veu?
