Barcelona es va omplir de llums, sevillanes, lunars… i també de reivindicació. Aquest 2025, la Fira d’Abril no només va ser un espai de tradició andalusa a terra catalana LGTBIQ+. La gran protagonista? La Movida, la caseta arc de Sant Martí que ha fet parlar (molt).
Des del primer dia, “La Movida” va atraure centenars de persones amb la seva barreja irresistible de festa, cultura queer i activisme. No era només una carpa més amb fanalets: era un punt de trobada, un símbol i, per què no dir-ho, també una bufada d’aire fresc per a una fira que durant anys s’havia mostrat una mica conservadora.
Què és exactament “La Movida”?
És molt més que una caseta. Impulsada per diferents associacions LGTBIQ+ de Catalunya —com el Panters Grogues i FLG—Famílies LGTBI—, La Movida ha estat fàcil mostrar lliurement.
Decorada amb banderes arc de Sant Martí, picades d’ullet a la cultura drag i missatges com “L’amor també es balla”, la caseta es va plantejar com un espai on tots poguessin sentir-se. A diferència de moltes casetes tradicionals, La Movida va ser oberta i accessible per a qualsevol persona amb ganes de gaudir d’una fira inclusiva.
Una caseta per a tots, sense exclusions
Una de les coses que més va cridar l’atenció va ser el seu ambient acollidor. Gent jove, gent gran, famílies diverses, turistes curiosos, veins del barri… Ningú se sentia fora de lloc.
“Aquí no es pregunta a qui estimes, sinó quina cançó vols ballar”, deia amb humor uneix dels organitzadors.
I és que, enmig del rebujito i les sevillanes, hi havia també espai per parlar de temes importants: visibilitat, igualtat, memòria històrica, salut sexual… Tot amb un enfocament festiu però conscient. Perquè sí, la fira també pot (i deu) ser un espai per a la diversitat.
Tradició i orgull no estan renyits
L’aposta per una caseta LGTBIQ+ en un entorn tan tradicional com la Fira d’Abril demostra que allò cultural i allò queer poden conviure —i enriquir-se mútuament—. Qui va dir que el flamenc no podia ser també un llenguatge de resistència?
Encara que la programació concreta pot variar any a any, l’esperit de La Movida es manté: oferir un espai festiu on l’art, la música i la lluita pels drets es donin la mà.
Més enllà dels talons o la bata de cua, el més important aquí és el missatge: tots els cossos, totes les identitats, totes les formes d’estimar tenen un lloc en aquesta festa.
Visibilitat amb sabor andalús
Que una caseta LGTBIQ+ tingui un lloc visible i amb suport institucional no és un gest menor. Envia un missatge clar: la diversitat és part de la cultura, no una cosa que se celebra només a l’Orgull o en espais específicament queer.
A més, La Movida s’ha convertit en un punt de trobada mediàtic i turístic. Les xarxes socials s’omplen de fotos amb volants, purpurina i banderes multicolors. Postureig? Potser. Visibilitat necessària? També.
I ara què?
El ressò de La Movida continuarà ressonant. El que va començar com una iniciativa puntual ha obert la porta a un nou model de festa popular, on la diversitat no és una nota al peu, sinó una part essencial del guió.
Potser l’any vinent hi ha més casetes inclusives. O potser no. Però el que és segur és que aquesta edició ha marcat abans i després.
I tu, t’animaries a viure una fira on el cant jondo es barreja amb voguing, i on l’olé també es crida amb purpurina?
