Perquè entendre qui som (i qui són els altres) és un acte de respecte
Parlar de identitats de gènere i sexualitat no és només una qüestió d’etiquetes. És parlar de vides. D’experiències úniques. De camins que no sempre encaixen en allò que ens van ensenyar com a “normal”. Per això, aquest article no pretén donar-te una definició tancada de cada identitat, sinó obrir-te la porta a un univers en expansió.
Vivim en un món que, durant segles, ha intentat dividir-ho tot en dos: home o dona, gai o hetero, masculí o femení. Però la realitat és molt més rica, fluida i complexa. Així que si mai t’has preguntat què signifiquen totes aquestes sigles, colors o termes que veus en xarxes o en pancartes de l’Orgull, queda’t, que ho explorarem junts.
Per què és important parlar d’identitats?
Perquè la representació importa. Anomenar les coses dóna poder. Quan algú descobreix que hi ha una paraula que defineix el que sent, moltes vegades troba alleujament. S’adona que no està sole, que hi ha altres com aquest. I també perquè entendre aquestes identitats ens permet crear espais més segurs i respectuosos.
I sí, pot semblar confús al principi. Però no passa res per no saber-ho tot. La clau és escoltar amb curiositat, no amb judici.
Identitats sexuals i de gènere: en què es diferencien?
Abans de ficar-nos a la llista, convé aclarir alguna cosa:
-
Identitat de gènere: és com una persona es percep a si mateixa quant a gènere (home, dona, ambdós, cap, alguna cosa més…).
-
Orientació sexual: és cap a qui sentim atracció sexual, romàntica o emocional.
- Publicidad-
-
Expressió de gènere: és com mostrem el nostre gènere al món (a través de la roba, la manera de parlar, els gestos…).
-
Sexe assignat en néixer: és la classificació mèdica amb què naixem (masculí, femení o intersexual), basada en genitals.
I ara sí, anem amb la diversitat.
Identitats de gènere i orientacions sexuals: una guia no tan ràpida
Trans
Una persona trans és aquella la identitat de la qual de gènere no coincideix amb el sexe que li va ser assignat en néixer. Pot ser home, dona, no binari, etc. No totes les persones trans fan una transició mèdica, ni ho han de fer.
No binària
Identitat de gènere que no s’ajusta al binarisme home-dona. Poden sentir-se en un punt intermedi, fluctuant o completament fora d’aquesta lògica.
Agener
Persones que no s’identifiquen amb cap gènere. Solen sentir-se neutres o sense connexió amb la idea de gènere en general.
Gènere fluid
Identitats que canvien amb el temps. Una persona es pot sentir més masculina un dia i més femenina un altre, o variar de manera espontània.
Bigènere
S’identifiquen amb dos gèneres simultàniament o en diferents moments. Per exemple, dona i no binari.
Intergènere
Identitat relacionada amb persones que se situen entre o més enllà dels gèneres tradicionals, de vegades amb connexió biològica o intersexualitat, però no sempre.
Neutrois
Identitat no binària que es defineix com a neutral o sense gènere, amb una forta sensació de no encaixar en home/dona.
Androgínia
Expressió o identitat que combina trets tradicionalment considerats “masculins” i “femenins”. Algunes persones s’identifiquen com a andrògines quant a gènere, d’altres només com a estètica.
Genderqueer
Terme paraigua per a identitats de gènere que desafien la norma. No conformistes, disruptives, fluides. Es pot utilitzar com a sinònim de no binari, però no sempre.
Two-Spirit
Identitat pròpia d’alguns pobles indígenes d’Amèrica del Nord. Designa persones que encarnen qualitats tant masculines com femenines, i que tradicionalment tenien un rol espiritual i cultural específic.
Orientacions sexuals, afectives i relacionals
Gai
Home que sent atracció cap a altres homes. De vegades també es fa servir de forma general per a persones homosexuals, encara que moltes dones prefereixen el terme “lèsbica”.
Lèsbica
Dona que se sent atreta per altres dones. També hi ha dones no binàries que s’identifiquen com a lesbianes.
Bisexual
Persones que senten atracció cap a més d’un gènere (no necessàriament en la mateixa mesura). No és una “fase”, ni confusió.
Pansexual
Atracció cap a persones independentment del seu gènere. De vegades es confon amb bisexualitat, però no és el mateix. La clau és la manera com s’experimenta aquesta atracció.
Asexual
Persones que no senten atracció sexual, o la senten molt poc. No vol dir que no puguin tenir parella, relacions o desig afectiu.
Demisexual
Persones que només senten atracció sexual quan hi ha un enllaç emocional fort. Són dins de l’espectre asexual.
Arromàntica
Persones que no senten atracció romàntica o la senten de manera diferent de la norma. També hi ha l’espectre gris-arromàntic.
Skoliosexual
Atracció cap a persones no binàries o fora del binarisme de gènere. És una orientació poc coneguda però real.
Altres maneres de viure la diversitat
Intersexual
Persones que neixen amb característiques sexuals (genitals, cromosomes, hormones) que no encaixen del tot en la classificació binària. Ser intersexual no implica una identitat de gènere concreta.
Poliamor
Model relacional que implica tenir múltiples enllaços amorosos (no només sexuals), amb el consentiment de totes les parts. No és el mateix que relacions obertes o infidelitat.
Leather
Subcultura dins del col·lectiu LGTBIQ+ lligada al BDSM, el cuir i les pràctiques sexuals alternatives. Té la pròpia bandera i codis.
Bear (ós)
Homes gais corpulents, amb borrissol i estètica més “masculina” tradicional. És una identitat cultural dins del col·lectiu gai, amb un fort sentit de comunitat.
Drag Pride
Fa referència a l’orgull de les persones que exploren i expressen identitats a través del drag, com a art i performance. No és una identitat de gènere, però sí una forma política de desafiar les normes.
Progres Pride
No és una identitat, sinó una evolució de la bandera de l’Orgull, que inclou colors trans, racialitzats i del col·lectiu intersexual, per a una representació més àmplia i inclusiva.
Tantes etiquetes ajuden o confonen?
Aquesta és una pregunta que surt molt. Algunes persones senten que hi ha “massa etiquetes” i que això pot confondre més que no pas ajudar. Però altres defensen que posar nom a les coses permet existir amb més seguretat. Qui decideix quantes etiquetes són “massa”? Per què ens molesta la diversitat quan no ens afecta directament?
L’important és entendre que ningú no està obligat a etiquetar-se. Pots fer servir una, diverses o cap. I està bé. El que no hauríem de fer és invalidar les paraules que altres persones han trobat útils per definir-se.
I si no encaixo en res?
Doncs… no passa res! Molta gent es passa anys preguntant-se “què sóc” i no arriba a una resposta tancada. Això no et fa pas menys vàlida. Les etiquetes estan per ajudar-nos, no per limitar-nos. Si alguna et serveix, perfecte. I si no, també.
El més important és que puguis viure la teva identitat amb llibertat, sense por i amb respecte.
Algunes claus per entendre i respectar la diversitat
-
No assumeixis res per l’aparença d’algú.
-
Pregunta amb respecte si tens confiança, però no interrogues.
-
Fa servir el llenguatge que aquesta persona escull per a ella mateixa.
-
No corregiu algú que parla de la vostra experiència només perquè no coincideix amb el que sabeu.
-
I recorda: ningú no et deu una explicació completa de la seva identitat.
Per què això importa tant?
Perquè reconèixer la diversitat salva vides. Perquè encara hi ha persones que viuen amb por, que se senten soles, que no troben referents. Perquè la ignorància genera prejudicis i els prejudicis generen violència.
I perquè, al final del dia, nomenar-nos, entendre’ns i respectar-nos és també una forma d’estimar-nos. A nosaltres mateixos i als altres.
