La Comissió Europea i 17 països demanen a Hongria que respecti la llibertat de reunió després de prohibir una marxa contra l’homofòbia
La tensió entre la Unió Europea i el Govern de Viktor Orbán torna a escalar. Aquesta setmana, la Comissió Europea ha reclamat a Hongria que garanteixi el dret dels seus ciutadans a manifestar-se pacíficament, després de la prohibició policial recent d’una marxa contra l’homofòbia i la transfòbia. La decisió, fonamentada en l’anomenada Llei de Propaganda, ha provocat una onada de preocupació a Europa.
El comissari europeu de Justícia, Michael McGrath, va ser contundent en arribar al Consell d’Afers Generals a Brussel·les: «Els drets fonamentals s’han de respectar sempre. El dret a la reunió pacífica no es pot limitar arbitràriament», va declarar. Segons McGrath, la Comissió està examinant detalladament la legalitat de la norma que ha servit de base per al veto.
Una llei polèmica i un precedent inquietant
L’anomenada Llei de Propaganda —aprovada el març de 2025 pel Parlament hongarès, dominat pel partit d’Orbán— prohibeix les concentracions públiques que «prohibeix les concentracions públiques» de “protegir menors”. Emparant-se en aquesta legislació, les autoritats van prohibir una marxa contra la LGTBIfòbia prevista per a l’1 de juny, argumentant que atemptava contra la moral pública.
Les conseqüències de participar en actes similars poden ser severes: fins a 500 euros de multa i la possibilitat de ser identificat mitjançant reconeixement facial. No és una ficció distòpica; és la realitat legislativa a l’Hongria actual.
Europa respon: pressió conjunta per frenar el retrocés
Espanya, juntament amb 16 països europeus més —entre ells França, Alemanya, Països Baixos i Suècia— ha signat una declaració conjunta en què insta la Comissió Europea a actuar amb urgència i utilitzar totes les eines legals disponibles per revertir la. Hongria contravenen l’article 2 del Tractat de la Unió Europea, que estableix com a pilars comunitaris la llibertat, la igualtat i els drets humans.
A la mateixa reunió, alguns representants, com la ministra sueca d’Afers Europeus, Jessica Rosencrantz, han lamentat que el procés per sancionar Hongria faci més de set anys que no tingui avenços reals. El mecanisme de l’article 7, que podria suspendre el dret a vot del país a la UE, continua bloquejat per la manca d’unanimitat, aquest cop pel veto d’Eslovàquia.
La posició hongaresa: negació i justificacions
Des de Budapest, el Govern hongarès insisteix que no hi ha cap prohibició explícita de l’Orgull. Janos Boka, ministre hongarès per a les relacions amb la UE, ha afirmat que és una mala interpretació del marc legal i constitucional del país. “Espero que aquest debat permeti una comprensió més matisada de la nostra legislació”, va comentar.
Però els fets contradiuen les paraules: la prohibició de la marxa i les multes previstes a la llei suggereixen un intent clar d’invisibilitzar la comunitat LGTBIQ+.
Cap a un model rus a Europa?
La situació es torna encara més preocupant quan s’observen les noves iniciatives legislatives en marxa. Orbán i el seu partit estudien una proposta per crear un registre d’ONG que, segons la seva visió, amenacen la sobirania nacional amb finançament estranger. La idea recorda perillosament la llei d’“agents estrangers” impulsada per Putin a Rússia, que ha servit per asfixiar la societat civil durant més d’una dècada.
No és només un atac contra els drets LGTBIQ+; és un atac contra tota forma de dissidència i organització ciutadana.
On queda la llibertat a l’Europa del segle XXI?
Encara que la Comissió Europea ha anunciat que seguirà vigilant de prop els passos del Govern hongarès, la resposta institucional sembla no estar a l’alçada de la gravetat del moment. Com més pot aguantar el projecte europeu sense actuar amb contundència davant els qui soscaven els seus principis? I quin missatge s’està enviant a la resta del món quan un país membre pot restringir els drets fonamentals sense conseqüències reals?
Una esquerda a la unitat europea
Resulta inevitable preguntar-se si la resposta de Brussel·les serà suficient o si, una vegada més, les declaracions es quedaran en paper mullat. La defensa dels drets humans no hauria de ser negociable, però el lent avenç de l?expedient contra Hongria suggereix que els equilibris polítics pesen més que els valors compartits. La Unió es pot permetre mirar cap a un altre costat?
