EROSKI ha activat un nou protocol perquè els seus establiments funcionin com a Punts Refugi davant la violència de gènere i les agressions cap al col·lectiu LGTBIQ+. La mesura s’implantarà al País Basc, Navarra, la Rioja i Cantàbria, i assolirà hipermercats, supermercats, plataformes logístiques i oficines centrals.
La iniciativa transforma espais quotidians -llocs on anem a comprar pa, fruita o productes bàsics- en entorns d’acollida temporal per als que es trobin en situació de risc. Una decisió que connecta directament amb una pregunta clau: els espais comercials es poden convertir també en espais de protecció?
Com funcionarà el protocol?
El programa estableix que qualsevol persona que se senti amenaçada o vulnerable podrà acudir a una botiga EROSKI i sol·licitar ajut. Allà trobareu:
- Un entorn segur i tranquil
- Atenció basada en l’escolta empàtica i el respecte
- Acompanyament cap als recursos o serveis que la persona vulgui activar
És important subratllar que les botigues no substitueixen els serveis d’emergència ni les forces de seguretat. Actuen com a primer espai d’acollida, prioritzant sempre la seguretat tant de la persona afectada com del personal del centre.
El protocol intern inclou pautes clares per a les persones treballadores: mantenir la calma, escoltar sense jutjar, no envair decisions i respectar l’autonomia de qui sol·licita ajut. Perquè acompanyar no és decidir per l’altre.
La dimensió social de la iniciativa
Des de la companyia, Marta Carazo, responsable de Gestió Social d’EROSKI, ha explicat que la xarxa de botigues forma part del dia a dia de milers de persones a barris i pobles. Convertir aquests espais en Punts Refugi suposa, segons l’entitat, una manera coherent d’exercir responsabilitat social i proximitat.
El plantejament té una lògica territorial clara: a molts municipis, especialment en entorns rurals o semirurals, els supermercats són un dels pocs espais oberts i accessibles durant àmplies franges horàries. Aquesta capil·laritat pot marcar la diferència en situacions urgents.
Però també obre una reflexió necessària:
- Fins a quin punt les empreses privades han d’implicar-se activament en la protecció social?
- És aquest un senyal de coresponsabilitat comunitària o una resposta davant de carències estructurals?
Violència i LGTBIQ+: una realitat persistent
El protocol no sols contempla la violència de gènere en sentit estricte, sinó també agressions cap al col·lectiu LGTBIQ+. En un context en què els delictes d’odi es continuen registrant a diferents comunitats autònomes, ampliar la mirada resulta significatiu.
La violència contra persones LGTBIQ+ no sempre passa en espais privats. Es pot donar al carrer, en entorns laborals o en zones comercials. Que un establiment visible i quotidià declari explícitament la disposició a oferir refugi envia un missatge simbòlic: aquí no es tolera la violència.
L‟impacte d‟aquest tipus de mesures no es mesura únicament pel nombre d‟intervencions, sinó també per l‟efecte dissuasori i la construcció de cultura comunitària.
Empresa, compromís i convivència
EROSKI emmarca aquesta decisió dins del seu compromís històric amb la igualtat, la convivència i el respecte. Com a cooperativa de consum, el seu model empresarial té una dimensió social declarada i aquesta iniciativa reforça aquesta identitat.
Tanmateix, més enllà del discurs corporatiu, el veritable abast s’avaluarà a la pràctica: formació continuada, coordinació amb recursos públics i seguiment del protocol.
Perquè habilitar un Punt Refugi no és només col·locar un distintiu. És sostenir una xarxa de confiança.
I potser aquesta és la clau: convertir els espais quotidians en llocs on ningú se senti completament sol.
