Una sentència que frena l’intent de silenciar l’activisme i protegeix la participació del col·lectiu en casos de discriminació
El Tribunal Constitucional ha tombat una de les mesures més polèmiques de la reforma de la Llei LGTBI impulsada el 2023 pel govern d’Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid. En una sentència històrica, l’alt tribunal ha declarat inconstitucional l’article que impedia a les associacions LGTBIQ+ personar-se en procediments penals i sancionadors relacionats amb casos de LGTBIfòbia.
La notícia ha estat celebrada per col·lectius com COGAM, que veuen en aquesta resolució un suport clar a la legitimitat de l’activisme organitzat com a garant de drets i un fre a l’intent institucional de restar poder als que porten dècades lluitant per la igualtat.
Quan una reforma és un retrocés
La modificació legal del 2023 limitava de forma directa la capacitat d’acció d’associacions que, fins aleshores, podien personar-se en processos judicials com a part interessada quan es detectaven vulneracions de drets per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Des del primer moment, aquesta reforma va ser denunciada pel caràcter regressiu i la seva aparent intenció d’invisibilitzar les agressions i restar suport legal a les víctimes.
“La decisió del Constitucional no només corregeix una extralimitació legal. També és un recordatori a les institucions: els drets no es retallen”, va declarar Ronny de la Cruz, president de COGAM. En les seves paraules, impedir la personació d’entitats compromeses amb els drets humans deixava moltes víctimes en situació d’indefensió i suposava “un retrocés torticero” que sortosament ja ha estat corregit.
Què diu exactament la sentència?
El Tribunal Constitucional, sota la ponència del magistrat Ramón Sáez Valcárcel, ha deixat clar que la mesura anul·lada vulnerava el marc legal estatal, el qual sí que reconeix la legitimitat de les associacions per intervenir en procediments administratius o judicials en casos de discriminació. Es tracta d’una victòria jurídica però també simbòlica per al moviment LGTBIQ+, que fa anys que és blanc de discursos polítics que en qüestionen la legitimitat i la utilitat.
Això sí, la decisió no resol sobre altres articles igualment polèmics de la reforma madrilenya, com la que imposa a menors trans l’obligatorietat d’informes psicològics per iniciar el seu procés de transició. Un aspecte que continua generant alarma entre famílies, activistes i professionals de la salut.
Què implica això per a l’activisme?
Amb aquesta sentència, el Constitucional no només torna a les associacions el seu paper en els procediments legals, sinó que reconeix el seu valor com a eina per a la democràcia. Col·lectius com COGAM asseguren que seguiran actuant a tots els fronts —institucionals i socials— per garantir que cap persona pateixi discriminació per ser qui és.
Però també hi ha veus que es pregunten si aquest suport legal serà suficient davant de la creixent hostilitat política que alguns sectors mostren cap al moviment LGTBIQ+. Fins quan haurem de continuar defensant allò que hauria d’estar garantit per defecte?
