Imagina’t un sistema judicial on cada veu, cada identitat, es pugui sentir vista i compresa. A l’estat de Massachusetts, Estats Units, s’acaba de fer un salt significatiu en aquesta direcció. La comunitat LGTBIQ+ celebra una fita de gran rellevància amb el nomenament de Connor M. Barusch, que es converteix en la primera pers jutge al seu poder judicial. Una notícia que ens convida a reflexionar sobre l’ardu camí cap a una justícia més inclusiva.
Una trajectòria marcada per la defensa pública
Accedir a un lloc a la judicatura als Estats Units és un desafiament complex, més encara per a candidats que s’identifiquen obertament com a Barusch. Sense el sistema d’oposicions que coneixem a Espanya, el seu camí ha exigit una dedicació infrangible, fins i tot comptant amb una llicenciatura de la prestigiosa Universitat de Harvard.
Barusch, amb un historial de compromís social inqüestionable, va dedicar una dècada, des del 2011 fins al 2025, al Comitè de Serveis d’Advocats Públics. Aquest rol, anàleg al nostre torn d’ofici a Espanya, opera sota un sistema de defensoria pública finançada per l’Estat de Massachusetts per garantir la defensa dels que no tenen mitjans.
Durant el seu servei al comtat de Suffolk, Barusch es va enfrontar a un espectre ampli de casos, des de delictes menors fins a situacions d’assassinat. El seu interès es va centrar especialment en litigis amb implicacions racials i aquells que requerien una anàlisi profunda d’evidència científica o tecnològica. A més de la seva tasca als tribunals, es va dedicar a la formació d’altres defensors públics a nivell nacional, ensenyant activament sobre com oferir una representació legal més efectiva a clients transgènere. Abans d’això també va formar part d’un bufet familiar amb un enfocament especial en assumptes legals de clients LGTBIQ+.
El rigorós procés de nomenament
A diferència d’altres sistemes, el nomenament a Massachusetts és un procés exhaustiu amb múltiples capes de revisió. Aquest mecanisme busca assegurar la idoneïtat tècnica i ètica dels aspirants:
- Comissió de Nominacions Judicials (JNC): Un panell compost per professionals del dret i experts que avalua els candidats. Aquesta fase inclou la revisió d‟antecedents professionals i ètics, i entrevistes que sovint es mantenen en l‟anonimat inicial per garantir la imparcialitat. Els aspirants han de detallar els casos més importants i declarar qualsevol activitat de lobby. Barusch va invertir dos anys a preparar la seva candidatura.
- Consell del Governador: Després de superar la JNC, les persones candidates han d’obtenir el vistiplau final d’aquest òrgan de vuit consellers electes. Implica presentar referències addicionals i sotmetre’s a un interrogatori en una audiència pública, on se n’examina la competència tècnica, la conducta ètica i la capacitat per impartir justícia.
La ratificació va arribar per part de la governadora Maura Healey (del Partit Demòcrata i de tendència progressista), formalitzant el nomenament al febrer de 2025. Una justícia més representativa
La transcendència d’aquest nomenament va més enllà dels èxits personals de Barusch; representa un avenç en la visió de la justícia. En declaracions a Justice Law 360, Barusch va compartir una poderosa reflexió sobre la seva identitat i el seu nou rol: “La meva experiència com a persona trans i no binària m’ha ajudat a escoltar molt millor i potser m’ha fet empatitzar o comprendre millor persones que són molt diferents de mi en diferents maneres”.
El seu objectiu és clar: «contribuir a una justícia més representativa i diversa.»
L’accés de persones obertament transgènere i no binàries a llocs de responsabilitat tan alta en el sistema judicial és crucial. La diversitat als tribunals no només ofereix un missatge d’esperança i validació a tots els ciutadans, sinó que també enriqueix la presa de decisions en incorporar perspectives que històricament han estat marginades.
Com creus que la inclusió d’experiències de vida diverses, com Barusch, pot transformar la manera com s’imparteix justícia i es perceben els drets de la comunitat LGTBIQ+ en el futur? Estem realment construint un sistema on l’equitat sigui la norma i no l’excepció?
