La Comissió Europea ha fet un pas ferm en la defensa dels drets de la comunitat LGTBIQ+, instant els estats membres a prohibir les teràpies de conversió ia implementar plans nacionals que garanteixin la igualtat. Una iniciativa que ressona amb urgència, ja que les dades revelen una realitat alarmant: una de cada quatre persones LGTBIQ+ ha estat sotmesa a aquestes pràctiques al llarg de la seva vida, una xifra que es dispara fins al 55% en el cas de les persones trans.
Tot i un augment en la tolerància i el respecte a la Unió Europea en els darrers cinc anys, les teràpies de conversió i la discriminació persisteixen. Brussel·les, conscient d’aquesta realitat, ha integrat la prohibició d’aquestes «teràpies» i l’aprovació de plans d’igualtat a la nova estratègia LGTBIQ+ 2026-2030, presentada per la comissària d’Igualtat, Hadja Lahbib.
Un camí per recórrer: només vuit països prohibeixen aquestes pràctiques
Tot i que la proposta de la Comissió no és vinculant, la crida a l’acció és clar. Actualment, només vuit països europeus, incloent-hi Espanya, han prohibit les teràpies de conversió. La Comissió Europea busca estendre aquesta prohibició, fent seva la iniciativa ciutadana de gener de 2024 que defineix aquestes pràctiques com a «intervencions destinades a canviar, reprimir o suprimir l’orientació sexual, la identitat de gènere» o la identitat de gènere.
Què implica realment una “teràpia de conversió”?
La comissària Lahbib ha estat contundent: «aquestes pràctiques de conversió no són teràpia. Fan mal. Poden causar greus danys físics i mentals i són un atemptat contra la dignitat de la persona». La Comissió avaluarà la «naturalesa, prevalença i impacte» d’aquestes teràpies per proposar mesures concretes als estats membres.
Aquest pla també subratlla la necessitat que els països aprovin plans d‟igualtat per a la comunitat LGTBIQ+, una mesura que ja han adoptat 13 estats, entre ells Espanya. La discriminació continua sent una realitat palpable: el 37% de les persones LGTBIQ+ a la UE ha patit algun tipus de discriminació a l’últim any, un percentatge que puja al 67% per a les persones trans.
Fins quan permetrem que la dignitat sigui un camp de batalla?
La lluita per la igualtat i el respecte és un camí continu. La iniciativa de Brussel·les és un pas important, però la veritable transformació rau en l’acció de cada estat i en la consciència de cada persona. Quin paper juguem el lector en l’eradicació d’aquestes pràctiques perjudicials? Estem fent prou per garantir que tothom pugui viure amb dignitat i autenticitat?
