- La població LGTBI percep salaris més baixos: un 11% cobra menys de 1.000€ davant el 7% general.
- Les dones lesbianes i persones trans pateixen el major impacte per prejudicis estètics i estructurals.
- L’experta Laura Encina assenyala que les famílies del col·lectiu ingressen un 18,7% menys de mitjana.
L’experta en finances Laura Alzina analitza la bretxa salarial LGTBI a Madrid aquest abril del 2026, denunciant que la identitat i l’orientació sexual segueixen llastrant l’economia de milers de persones. Segons els darrers informes socioeconòmics, factors com la discriminació directa i les dificultats de promoció perpetuen una desigualtat financera que afecta especialment dones lesbianes i persones trans.
La realitat econòmica del col·lectiu en dades
La desigualtat en els ingressos no és una percepció sinó una realitat estadística contrastada. A finals del 2025, l’informe «Estat Lgtbi+ 2025: Informe Socioeconòmic», desenvolupat per la Felgtbi+ i la Universitat de Salamanca, va donar xifres preocupants per al mercat laboral espanyol.
Encina destaca que, mentre que el 7% de la població general percep un salari inferior als 1.000€ mensuals, aquesta xifra escala fins a l’11% dins del col·lectiu. Aquesta precarietat respon a un accés limitat a sectors d’alta remuneració ia una manca d’espais segurs que permetin el rendiment professional ple de les persones LGTBI sense por de represàlies o judicis per la seva vida privada.
L’impacte crític en dones lesbianes i persones trans
Dins la bretxa salarial LGTBI, les dones lesbianes i les persones trans s’enfronten a una doble o triple discriminació. La desocupació en el col·lectiu trans és alarmant, superant el 45% de forma generalitzada i aconseguint un tràgic 80% en persones més grans de 45 anys, cosa que les situa en una posició de vulnerabilitat extrema.
En el cas de les lesbianes, Encina apunta a la interseccionalitat. Als obstacles que pateixen totes les dones a l’àmbit laboral se sumen els prejudicis contra estètiques andrògines o masculines que s’allunyen de la norma heteropatriarcal. Aquest biaix estètic influeix directament en les contractacions i en les oportunitats d’ascens i en limita el creixement econòmic.
Prejudicis i sostres de vidre per a homes GBT
Fins i tot en perfils on la visibilitat és més gran, com el d’homes gais i bisexuals, la bretxa persisteix. Els estudis actuals indiquen una diferència salarial mitjana del 7% respecte dels companys heterosexuals. Tot i que hi ha una acceptació social en sectors creatius com la moda o l’interiorisme, en àmbits corporatius tradicionals molts homes senten la necessitat d’amagar-ne la realitat.
Aquesta pressió psicològica no només afecta la salut mental, sinó que condiciona l’autoritat i la presència a llocs d’alta direcció. La manca de referents en sectors tècnics o industrials fa que el talent es concentri en nínxols específics, reduint la capacitat de negociació salarial global del grup.
El camí cap a la llibertat financera
La conclusió de l?experta és clara: la desigualtat financera es tradueix en una manca de llibertat real. Les famílies LGTBI ingressen de mitjana un 18,7% menys que les famílies heteronormatives, cosa que dificulta l’estalvi, la inversió i l’accés a l’habitatge. Per a Alzina, inclosa a la llista Forbes Business Pride Leaders 2025, trencar aquest cicle és la màxima prioritat per assolir una igualtat efectiva.
