Assetjament digital a persones LGTBIQ+ a Espanya: el problema que no s’apaga amb la pantalla

📝 Las opiniones expresadas en este artículo son responsabilidad exclusiva de quien lo firma y no reflejan necesariamente la postura de Revista Rainbow. Asimismo, Revista Rainbow no se hace responsable del contenido de las imágenes o materiales gráficos aportados por les autores, colaboradores o colaboradoras.

Publicidad


Vivim en un món hiperconnectat. Passem hores a xarxes socials, compartim moments, debatem, lliguem, ens informem… Però, per a moltes persones LGTBIQ+, el món digital també s’ha convertit en un camp de batalla on l’assetjament és el pa de cada dia. I no, no és un drama exagerat! És una realitat que, en ple 2025, segueix afectant milers de persones a Espanya.

L’assetjament digital: més enllà dels haters

Quan parlem d’assetjament digital, no ens referim només a comentaris ofensius a Instagram oa un «troll» solt a Twitter (bé, X, però per a molts seguirà sent Twitter). És una mica més profund i perillós. Parlem d’amenaces, xantatges, outing forçat (quan algú revela la teva orientació sexual o identitat de gènere sense el teu consentiment), robatori d’identitat i difusió de contingut íntim sense permís.

Les plataformes digitals han donat veu a la diversitat, però també han servit d’altaveu per a l’odi. I encara que les xarxes diuen que tenen polítiques contra l’assetjament, moltes vegades semblen ineficaces.

Publicidad

Dades que espanten (i fan reflexionar)

Si creies que això era cosa d’uns pocs casos aïllats, atent a aquestes dades. Segons organitzacions de drets LGTBIQ+ a Espanya, l’assetjament digital ha augmentat un 30% els darrers dos anys. I el pitjor: més del 60% de les víctimes no denuncien per por o perquè creuen que “no servirà de res”.

Les aplicacions de cites també s’han convertit en un espai on l’assetjament campa a gust. Missatges insultants, amenaces o fins i tot intents de «caça» per part de grups homòfobs han posat en alerta la comunitat. Com arribem a aquest punt?

Tipus d’assetjament digital que afecten la comunitat LGTBIQ+

  1. Outing forçat: Que algú decideixi per tu quan i com surts de l’armari és una agressió. A les xarxes socials, això pot prendre la forma de captures de pantalla exposades sense permís o missatges «filtrats».
  2. Missatges d’odi i amenaces: Des de comentaris homòfobs i transfobs fins a amenaces directes. Algunes persones creuen que estar darrere una pantalla els dóna dret a insultar sense conseqüències.
  3. Suplantació d’identitat i robatori de comptes: Crear perfils falsos amb fotos de persones LGTBIQ+ per ridiculitzar o extorsionar és més comú del que pensem.
  4. Xantatge i sextorsió: Alguns ciberdelinqüents aprofiten la vulnerabilitat de les persones per exigir diners o favors a canvi de no difondre fotos íntimes.
  5. Discriminació en apps de cites: No tot és color de rosa a Grindr, Tinder o Bumble. El racisme, la gordofòbia i la transfòbia continuen sent problemes enormes en aquests espais.

Com protegir-se?

D’acord, sabem que Internet pot ser un lloc hostil, però no tot està perdut. Hi ha maneres de protegir-se:

  • Configura bé la teva privadesa: No cal compartir tota la teva vida en xarxes. Ajusta qui pot veure les publicacions i evita donar massa informació personal en públic.
  • No responguis a provocacions: Els haters busquen reaccions. Ignorar i bloquejar sol ser la millor opció.
  • Reporta i denúncia: Si reps assetjament, fes servir les eines de denúncia de la plataforma i, si és greu, posa-ho en coneixement de les autoritats.
  • Aneu amb compte amb el que compartiu: Sobretot en apps de cites, evita enviar fotos comprometedores a persones en les quals no confiïs.

El paper de les plataformes digitals

Les xarxes socials i apps de cites tenen una gran responsabilitat en aquest tema. Tot i que han millorat algunes polítiques, la realitat és que els discursos d’odi i l’assetjament continuen circulant sense gaire control. Haurien de fer més? Probablement sí.

- Publicidad-

Molts usuaris demanen verificacions més estrictes, intel·ligència artificial més eficaç contra l’odi i, sobretot, respostes ràpides davant de denúncies. Però encara estem lluny de veure una solució definitiva.

La pregunta del milió: Estem avançant o retrocedint?

En alguns aspectes, hem millorat. Hi ha més conscienciació, més recursos i més valentia per denunciar. Però, d’altra banda, sembla que l’odi digital s’ha normalitzat en certs espais. I aquí és on ens toca reflexionar: Podem canviar això?

La resposta no està només a les lleis oa les plataformes, sinó també a la comunitat i al suport mutu. Denunciar, visibilitzar i no deixar que la por ens silenciï és clau.

- Advertisement -

Mentrestant, recorda: bloqueja, reporta i segueix endavant. No estàs sol. ✨

Publicidad
Publicidad


Publicidad

Post relacionados

Publicidad
Publicidad

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Novedades