La vigília del Dia Mundial de la Sida, Madrid es va convertir en epicentre de la memòria i l’activisme. El Col·lectiu LGTBIQ+ de Madrid, COGAM, va convocar el seu ja tradicional acte In Memoriam a l’emblemàtica Puerta de Alcalá. El passat 1 de desembre del 2025, activistes, organitzacions socials i la ciutadania es van donar cita per a un doble propòsit: honrar els que se n’han anat i alçar la veu contra les barreres que encara persisteixen en la lluita contra el VIH/Sida.
La jornada va ser un recordatori emotiu que, malgrat els avenços mèdics, l’estigma, la desatenció institucional i la inequitat continuen sent obstacles crítics. És un compromís amb la història, però també un crit dacció.
El Manifest que sacseja Consciències
Les encarregades de posar veu al manifest d’aquest any van ser l’actriu Cayetana Guillén Cuervo i el psicòleg Iván Garrido. La seva lectura no va ser només un acte simbòlic, sinó una crida potent a la memòria, l’acció solidària i el compromís polític i social. Després del manifest, un minut de silenci va emmarcar el respecte als que vam perdre i el suport indestructible als que avui combaten l’estigma i les dificultats d’accés a la salut.
Quins desafiaments es van posar sobre la taula?
El text llegit va exposar xifres que conviden a la reflexió ia lacció immediata:
- Accés a tractament: A nivell global, una de cada cinc persones amb VIH no té accés a tractament eficaç, malgrat que aquests medicaments són coneguts des de fa gairebé tres dècades.
- Amenaça financera: Es van denunciar les retallades en cooperació sanitària internacional, especialment per part dels Estats Units, alertant que aquesta reducció de fons es podria traduir en fins a un milió de morts addicionals a l’any en el proper quadrienni.
- Barreres i drets: El manifest va advertir sobre l’auge d’ideologies que intenten retallar drets, tant al nostre país i Europa com a escala mundial. Va posar un èmfasi especial en el risc que suposen les traves administratives per a la població migrant, que en dificulten l’accés a la sanitat pública.
Com es va subratllar amb contundència, només un sistema sanitari públic, gratuït i universal podrà frenar de manera efectiva l’expansió del VIH.
La PrEP, la Xarxa Comunitària i la Urgència del Suport Institucional
Una de les denúncies més lacerants es va centrar en la profilaxi preexposició (PrEP). El document va qualificar d'»intolerable» l’espera de fins a un any que pateixen pacients a regions com Madrid per accedir a aquest tractament preventiu, un recurs fonamental en l’estratègia de salut sexual.
A més, es va reivindicar el rol irreemplaçable de la xarxa comunitària. Ronny de la Cruz, president de COGAM, ho va expressar clarament: «Les organitzacions comunitàries som un pilar essencial en la resposta al VIH, però necessitem suport institucional real. Sense finançament suficient, no hi pot haver prevenció ni acompanyament».
Punts clau reivindicats pel manifest:
- Combatre la serofòbia a través de campanyes i formació especialitzada.
- Garantir una educació sexual integral, diversa i basada en drets.
Assegurar més recursos per a les entitats comunitàries, vitals en prevenció, acompanyament i salut mental.
L’In Memoriam no només mira cap al passat, sinó que ens obliga a preguntar-nos pel present i el futur. Estem realment a l’alçada del que exigeix la lluita contra el VIH el 2025? Com podem garantir que l’accés a la salut ia la prevenció sigui un dret real i no una quimera per a tothom, sense importar-ne l’origen o la condició?
COGAM reafirma el compromís de continuar defensant l’accés universal a la salut, acompanyant les persones amb VIH i exigint polítiques públiques que eliminin d’arrel l’estigma i les desigualtats que encara marquen la vida de la comunitat
