L’Ajuntament va acollir la presentació del llibre que rescata el reportatge històric de Colita sobre la primera gran manifestació LGTBI+ a Espanya
El 24 de febrer passat, el Saló de les Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona va acollir la presentació de publicació editada per La Fábrica en col·laboració amb el Ministeri d’Igualtat que recupera, per primera vegada de forma íntegra, el reportatge que la fotoperiodista Isabel Steva Hernández, Colita (1940-2023), va realitzar sobre la que està considerada la primera gran manifestació LGTBI+ a Espanya.
Des de Revista Rainbow vam ser presents en un acte que no només va revisar la història, sinó que la va situar al centre del debat actual sobre memòria, drets i resistència cultural.
Una obertura institucional amb missatge polític
La inauguració va anar a càrrec de Maria Eugènia Gay Rosell, segona tinenta d’alcalde de Barcelona, que va subratllar la importància de preservar la memòria democràtica i reconèixer el paper de la ciutat en l’impuls de l’activisme LGTBI+ a Espanya.
La clausura va anar a càrrec de Juliol de la Vall d’Íscar, director general per a la Igualtat real i efectiva de les persones LGTBI+ del Ministeri d’Igualtat, que va destacar la necessitat de continuar avançant en polítiques públiques que garanteixin la protecció de drets davant de retrocessos ideològics i discursos d’odi.
Veure aquesta publicació a Instagram<div style="background-color: #f4f4f4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px;
4px) rotate(30deg)
La presència institucional va evidenciar que el llegat del 26 de juny del 1977 no pertany únicament al passat, sinó que segueix formant part del debat polític contemporani.
26 de juny de 1977: quan visibilitzar-se era un acte de risc
La manifestació celebrada a Barcelona el 1977 va marcar un punt d’inflexió a la història del moviment LGTBI+ al nostre país. En plena Transició, amb estructures repressives encara actives, milers de persones van ocupar l’espai públic per reclamar dignitat, llibertat i reconeixement.
Colita va captar aquell moment amb una mirada que avui és arxiu històric i memòria col·lectiva. Les seves imatges van retratar pancartes, cossos i gestos que desafiaven la por.
- Publicidad-
La presentació va reunir en un col·loqui a càrrec de: Francesc Polop, director de l’Arxiu Colita; Nazario, historietista i pintor; Laura Terré, historiadora de la fotografia; Sergio Marey, artista i gestor cultural; i Maria Giralt, activista LGTBI+ i feminista. La conversa va ser moderada per Rafael Doctor, comissari del projecte.
Durant la trobada es va reflexionar sobre el paper de la fotografia com a eina política, la importància de preservar els arxius històrics i la necessitat de connectar les lluites amb els desafiaments actuals.
El debat va deixar una idea clara: la memòria no és un exercici nostàlgic, sinó una responsabilitat col·lectiva.
- Advertisement -Cultura queer com a eina de resistència
Perquè la memòria no és un exercici romàntic.
És una eina de defensa col·lectiva.En un moment internacional on els drets LGTBIQ+ tornen a ser qüestionats en diferents contextos, recuperar el 1977 no és nostàlgia. És estratègia.
Dir “som” aleshores i ara
Aquella primera gran manifestació no va ser només una fita simbòlica. Va ser una ruptura amb el silenci.
Gairebé cinc dècades després, la pregunta continua oberta:
Estem cuidant la memòria amb la mateixa determinació amb què es van conquerir els drets?
La presentació de Nosaltres no tenim per nosaltres som va recordar que cada imatge projectada és també una advertència contra l’oblit.
I que la cultura, quan és memòria, també és resistència.
Publicidad
