Durant anys, la paraula queer va ser un insul Una forma cruel d’assenyalar allò diferent, allò que no encaixava, allò que sortia de la norma. Però com moltes altres paraules que la societat ha intentat fer servir contra nosaltres, va ser resignificada. Esdevingué un crit de guerra, una etiqueta orgullosa, una forma d’habitar el món des de la diversitat. Però… què vol dir realment ser queer?
Una paraula amb història (i ferides)
La paraula queer té arrels en l’anglès i originalment significava una cosa així com “estranya” o “rara”. No era necessàriament un terme negatiu fins que es va començar a utilitzar per humiliar persones LGTBIQ+. Durant bona part del segle XX, anomenar-te queer era una forma de violència verbal.
No obstant, a partir dels anys 80 i 90, sobretot amb l’auge dels moviments activistes com Queer Nation, va començar a usar-se com una forma de desafiar aquesta. Ens truques rars? Doncs sí, ho som. I n’estem orgullosos. Així va començar el procés de reapropiació, que avui continua i es reinventa constantment.
Llavors… ser queer és ser gai?
No exactament. Encara que moltes persones queer també sidentifiquen com a lesbianes, gais, bisexuals o trans, el queer va més enllà duna orientació sexual o una identitat de gènere concreta. Ser queer és trencar etiquetes, qüestionar les normes, resistir-se a les categories tancades.
Una persona queer pot ser no binària, pansexual, intersexual, transmasculina o fins i tot no sentir-se còmode amb cap etiqueta. És una identitat àmplia, fluida, de vegades confusa… i això és precisament part de la seva essència.
<img class="aligncenter wp-image-1488" src="https://revistarainbow.com/wp-content/uploads/2025/04/queer-rainbow-2.jpg" alt="queer"
El queer com a manera de veure el món
Més enllà del personal, el queer és també una mirada política. És a dir: no es tracta només de com una persona s’identifica, sinó com viu, es relaciona i qüestiona el món que l’envolta. El queer és una eina crítica per desmuntar les normes rígides que ens diuen com hem d’estimar, vestir, parlar o comportar-nos segons el nostre gènere.
Aquesta perspectiva no només incomoda el sistema cisheteropatriarcal, sinó que també ens convida a preguntar-nos coses que potser mai no ens havíem plantejat:
-
Per què hi ha colors “de noi” i “de noia”?
-
Per què s’assumeix automàticament que algú és heterosexual?
- Advertisement - -
Per què hi ha tantes regles no escrites sobre com ha de ser una “parella normal”?
Ser queer no és el mateix per a tots
El queer no es viu igual a tot arreu ni des de tots els cossos. No és el mateix ésser queer en una gran ciutat que en un poble petit. No és igual ser queer i racialitza, que ser una persona blanca. No és el mateix ser una persona no binària amb accés a un entorn segur que viure’l des de la marginació o la pobresa.
Per això, ser queer també implica entendre les cruïlles entre diferents opressions: gènere, raça, classe social, diversitat funcional, corporalitat… Tot això forma part de l’experiència queer i l’enriqueix, però també la complica.
I què hi ha dels qui no se senten identificats?
És totalment vàlid. Hi ha persones que s’identifiquen com a part del col·lectiu LGTBIQ+ però no se senten còmodes amb el terme queer. Algunes ho rebutgen per la història d’insult, d’altres perquè ho consideren massa ampli o poc clar. També n’hi ha que creuen que la paraula ha estat absorbida pel mercat i la moda, perdent part de la seva força transformadora.
Aquestes crítiques no invaliden el queer, però sí que ens recorden que cap etiqueta és perfecta ni universal. Cadascú té dret a triar (o no triar) com definir-se.
El queer en la cultura i els mitjans
En els darrers anys, el queer ha guanyat molta visibilitat en l’art, la literatura, el cinema i les xarxes socials. Des de personatges no binaris en sèries fins a editorials que celebren la diversitat corporal i de gènere, allò queer s’ha tornat cool, estèticament desitjable, fins i tot rendible.
I aquí és on comencen els dilemes. Perquè una cosa és la visibilitat —que és important, és clar— i una altra de molt diferent és la mercantilització. Fins a quin punt les marques i les plataformes estan realment compromeses amb el queer, i no només utilitzant-ho com una estratègia de màrqueting?
Aquest és un dels grans debats actuals: es pot ser queer dins un sistema capitalista que converteix tot en producte? No tenim una resposta única, però la pregunta continua oberta.
Claus per entendre el queer (sense tornar-se locx)
Si sents que t’estàs perdent entre tantes etiquetes i matisos, respira. No cal entendre-ho tot de cop. Aquí us deixem algunes idees clau per navegar l’univers queer:
-
No és una identitat tancada, sinó un paraigua ampli.
-
És tant personal com polític.
-
No totes les persones LGTBIQ+ s’identifiquen com a queer.
-
Ser queer pot significar moltes coses diferents.
-
Està bé canviar, evolucionar i no tenir-ho tot clar.
El queer és, al final, una invitació a explorar, qüestionar i transformar. És una manera de dir: «No he de seguir les regles que no em representen. Puc crear les meves».
I si el queer també té ombres?
Malgrat el seu potencial alliberador, l’etiqueta queer no està exempta de problemes. Algunes veus crítiques, sobretot des de comunitats trans o racialitzades, adverteixen del risc que allò queer es converteixi en un concepte buit o elitista. Hi ha qui denuncia que certes persones blanques, amb estudis i privilegis econòmics, s’apropien del queer per fer activisme “des del sofà” o generar contingut per a xarxes, deixant fora els que viuen la marginalitat real. També hi ha un debat obert sobre si el que vol invisibilitzar identitats concretes en diluir-les en una etiqueta massa àmplia. En qualsevol cas, aquestes tensions són necessàries: fan que el queer no s’adormi, que es pensi i es mantingui viu.
Conclusió: el queer com a possibilitat
Més que una resposta, el queer és una pregunta oberta. Una possibilitat. Una forma de nomenar allò inefable, allò canviant, allò que encara no té paraules però sí existència. Ser queer no és tenir-ho tot clar, sinó tenir el valor de dubtar, explorar, existir des dels marges amb dignitat i orgull.
I tu, què entens tu per queer? On et situes en aquesta constel·lació d’identitats? Potser encara no ho saps. O potser la teva definició canviï amb els anys. Això també és part del viatge.
