Com a experta en periodisme espanyol per a la revista digital Rainbow, abordo avui un tema crucial i sovint silenciat dins de la nostra pròpia comunitat: la violència intragènere. És una realitat que ens fa mal i que, com a societat, tenim l’obligació de visibilitzar, comprendre i eradicar.
Què és la Violència Intragènere?
S’anomena violència intragènere aquella que es manifesta en les seves diverses formes al si de les relacions afectives i sexuals entre persones del mateix sexe. És, fonamentalment, un exercici de poder, on l’objectiu de la persona que abusa és dominar i controlar la víctima.
És essencial diferenciar-la de la violència de gènere, que s’articula al voltant de la diferència subjectiva dels sexes i de les relacions de poder històricament desiguals de l’home sobre la dona. Les arrels de la violència intragènere són diferents i es basen en el desequilibri de poder generat per altres factors.
Factors de Desigualtat i Control
La desigualtat que facilita el domini i el control en una relació intragènere no sempre és física. Sovint es basa en elements de vulnerabilitat específics del membre de la parella. Aquests factors inclouen:
- Diferent nivell econòmic o destudis.
- Situació administrativa irregular al país.
- Estat de salut o discapacitat.
- Estat serològic (VIH, per exemple).
- Visibilitat o «l’armari»: El grau de visibilitat de l’orientació sexual o identitat de gènere del membre de la parella.
El Xantatge de la LGTB-fòbia
Un aspecte particularment dolorós i específic d‟aquest tipus de violència és l‟ús de la pròpia LGTBIQ+-fòbia com a eina de control. L’agressori pot utilitzar xantatges i amenaces de revelar l’orientació o la identitat sexual de la víctima al seu entorn personal o laboral, accelerant un procés d’aïllament que pot produir-se per falta d’autoacceptació o per l’homofòbia social. La parella esdevé així l’únic referent de diversitat per a la víctima, l’únic contacte amb la seva realitat identitària, cosa que reforça l’aïllament i la dependència.
Manifestacions de la Violència Invisible
La creença que la violència intragènere és menys freqüent o menys greu que en parelles heterosexuals és un fals mite. A més, la violència pot ser física i psicològica, i no depèn de l’orientació sexual. La dominació comença amb l’anul·lació psicològica de la víctima, utilitzant diverses tàctiques d’abús i de domini:
- Violència psicològica: Humiliacions, insults, amenaces, denigració i xantatge.
- Aïllament social: Prohibició d’acudir a determinats llocs o comunicar-se amb amistats.
- Control: Maneig de telèfon, diners o amistats.
Violència física: Cops, empentes o sacsejades. - Agressió sexual. Li víctima nega i minimitza el maltractament, emmascarant-lo davant de familiars i amistats per por de represàlies i per vergonya. Aquest cicle d’abús es caracteritza per una conducta de penediment i acostament per part de l’agressor, que després justifica sempre la seva violència culpant la víctima d’haver-la provocat.
Reconeixement Legal i Reflexió
A Espanya, la violència intragènere es cataloga com a violència domèstica i està regulada pels articles 153.2 i 173.2 del Codi Penal. Això implica que les víctimes poden accedir a mesures de protecció com la prohibició d’aproximació o comunicació de l’agressor i fins i tot la seva expulsió del domicili familiar.
La lluita contra aquesta realitat requereix que tota la comunitat LGTBIQ+ assumeixi la seva part de responsabilitat en la creació d‟espais segurs i en el desmantellament de l‟homofòbia interioritzada que pot estar en l‟arrel d‟aquests patrons de control i abús.
Pregunta per al lector: Si la violència es basa en el poder, quins passos actius podem fer, com a individus i com a comunitat LGTBIQ+, per assegurar-nos que l’equitat i el respecte siguin els únics pilars de les nostres relacions afectives? Estem prestant prou atenció a les veus més vulnerables dins del nostre col·lectiu.
