La tardor arriba carregada de titulars que posen el focus en com la representació LGTBIQ+ avança i en alguns casos retrocedeix en diferents indústries culturals. Cinema, videojocs i noves produccions s’entrellacen per mostrar-nos el pols de la diversitat tant a la pantalla gran com als comandaments de consola.
Un informe recent de GLAAD va encendre les alarmes en revelar que la representació LGTBIQ+ en pel·lícules dels grans estudis va caure el 2024 fins a un 23,6%, davant del 27,3% de l’any anterior. Encara més preocupant és que els personatges trans pràcticament van desaparèixer de les produccions analitzades, reduïts a tot just dues aparicions qüestionables pel seu càsting o tractament estereotipat. La bona notícia és que, per primera vegada, hi va haver un equilibri entre personatges masculins i femenins dins de la representació LGBQ, tot i que el repte continua sent passar de cameos i papers secundaris a narratives on la diversitat sigui realment protagonista.
Mentre tant, els videojocs marquen la diferència.
Dragon Age: The Veilguard es va alçar aquest any amb el guardó de Game of the Year als Gayming Awards 2025 i va ser reconegut per la creació de Rook, un personatge principal la identitat del qual pot adaptar-se a diferents expressions, incloses les no binàries. El títol no només ha conquerit crítica i públic per la seva jugabilitat, sinó també per demostrar que la inclusió no és un afegit decoratiu, sinó part de l’experiència, del món narratiu i de la llibertat que senten els jugadors en reconèixer-se en pantalla.
En el panorama nacional, la producció de cinema LGTBIQ+ segueix creixent i diversificant-se.
Pel·lícules com Aquest cos meu, La misteriosa mirada del flamenc o el rescat de Vestida de blau ofereixen relats que van més enllà del clixé, explorant des de memòries trans fins a amistats queer en clau contemporània. A més, ja hi ha una llista d’estrenes molt esperades per al 2025 que confirma l’interès de l’audiència per diverses històries i originals. La bona notícia és que, a Espanya, el cine LGTBIQ+ no es limita a festivals: cada vegada té més espai en sales i plataformes de streaming, arribant a públics més amplis.
El que mostren aquestes tendències és que la representació queer continua sent un terreny en disputa. El cinema comercial encara es resisteix a fer passos ferms, mentre que els videojocs sorprenen amb propostes inclusives i el cinema espanyol busca consolidar una veu pròpia al panorama internacional. La diversitat ja no n’és una excepció: és part del present cultural. I la pregunta no és si hi ha de ser, sinó com assegurar-nos que estigui més ben representada, amb més veus, més matisos i més autenticitat.
A Rainbow seguirem celebrant els èxits, assenyalant les reculades i acompanyant cada avenç, perquè explicar les nostres històries és també una forma d’existir, resistir i brillar.
