El parlament valencià, Les Corts Valencianes, ha aprovat recentment un nou reglament que ha generat una forta controvèrsia.
Per al lector que ens segueix, és important entendre que aquesta decisió no és un mer canvi burocràtic, sinó que afecta directament com s’aborden les polítiques de diversitat i reconeixement a la Comunitat Valenciana.
Integració o invisibilització: la destinació de la comissió LGTBIQ+
Una de les modificacions més destacades és la desaparició de la comissió específica de drets LGTBI. A partir d’ara, les qüestions relatives a la comunitat LGTBIQ+ s’integraran a la Comissió de Família.
Des del grup parlamentari Vox s’argumenta que eliminar les «comissions amb nom i cognoms» busca evitar el que consideren «privilegis» per a uns col·lectius i el «menyspreu o oblit per als altres.» El seu síndic, José María Llanos, va defensar la nova norma com una cosa basada en el «sentit comú».
Tot i això, per a la comunitat i els defensors dels drets humans, la pregunta és ineludible: Suposa aquesta integració una dilució de les prioritats i una invisibilització de les necessitats específiques del col·lectiu LGTBIQ+? La preocupació dels activistes i grups de l’oposició rau en el fet que un espai dedicat, pensat per a la discussió i l’impuls de polítiques concretes, perdi el focus i la rellevància en quedar subsumit en una estructura més àmplia.
El llenguatge sota la lupa: La RAE com a única guia
Una altra aresta crucial de la reforma se centra en el llenguatge. El nou reglament de les Corts estableix que les publicacions oficials de la cambra s’hauran de regir per les recomanacions de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), cosa que implica el cessament de l’ús del llenguatge inclusiu. L’argument és que el masculí gramatical «ja inclou tots per ser no marcat».
Aquesta mesura planteja un debat que va més enllà de la gramàtica. Per a molts, el llenguatge inclusiu és una eina política i social fonamental per anomenar i visibilitzar dones i identitats no binàries, que històricament han estat marginades o subsumides sota el masculí genèric. En eliminar-ho, ¿s’està enviant un missatge sobre la prioritat de la inclusió en l’àmbit polític valencià?
La reforma elimina, a més de la LGTBI, altres comissions:
- Afers Europeus.
- Drets Humans.
- Participació Ciutadana.
Les implicacions pressupostàries i el procediment «feixista»
La reforma del reglament també ha tocat aspectes econòmics, obrint la porta a possibles retallades en òrgans estatutaris de rellevància, com ara l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El text modificat permet als grups parlamentaris, mitjançant esmenes parcials, fer canvis en la quantia destinada a aquests organismes en el projecte de pressupostos de la Generalitat.
Però, més enllà del fons, el procés d’aprovació ha estat el focus de crítiques intenses. La proposta va ser tramitada pel procediment de lectura única, un mecanisme que accelera la seva adopció, però que impedeix que l’oposició presenti esmenes i n’evita el pas per la Comissió de Reglament.
Els grups de l’oposició, el PSPV i Compromís, han qualificat aquesta manera de procedir com a «feixista» per limitar el debat i trepitjar els drets de l’oposició a contribuir. Han anunciat que portaran el canvi normatiu davant del Tribunal Constitucional pel que consideren una «vulneració de drets fonamentals». El síndic socialista, José Muñoz, va retreure la falta de diàleg promesa pel president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, mentre que la portaveu adjunta de Compromís, Isaura Navarro, va lamentar la reculada en drets, especialment per a les dones i el col·lectiu LGTBIQ+.
Des del PP i Vox, es defensen els canvis com una adaptació a allò que «reclama el poble valencià,» rebutjant les acusacions de l’esquerra com a «feminisme de pandereta».
Com a reflexió
Aquests moviments a les Corts Valencianes ens conviden a reflexionar: Quin missatge envia un parlament quan decideix desmantellar les estructures dedicades a la diversitat i la inclusió? És suficient integrar un tema en una comissió més àmplia, o es corre el risc de minimitzar-ne la importància real? El «sentit comú» pot justificar una reforma que limita el debat democràtic i aixeca sospites de retrocés en drets? Llegim els teus pensaments als comentaris.
