Arrenca OT2025: La Gala 0 que va obrir la porta a 16 veus i va tancar el camí de dos somnis

📝 Las opiniones expresadas en este artículo son responsabilidad exclusiva de quien lo firma y no reflejan necesariamente la postura de Revista Rainbow. Asimismo, Revista Rainbow no se hace responsable del contenido de las imágenes o materiales gráficos aportados por les autores, colaboradores o colaboradoras.

Publicidad
derechos digitales LGTBI

El compte enrere va acabar. El dilluns 15 de setembre, Operación Triunfo 2025 va arrencar motors a Prime Video amb una Gala 0 plena de nervis, talent i alguna polèmica. Divuit aspirants van pujar a l’escenari per defensar la primera cançó en directe, però només 16 van aconseguir entrar a l’Acadèmia. Dos van quedar fora en una nit que va deixar llàgrimes, alegria i preguntes obertes.

Una edició amb moltes expectatives

El format arriba renovat: jurat potent (Leire Martínez, Abraham Mateo, Guille Milkyway i Cris Regatero), un claustre de professors divers —amb noms com Mamen Márquez, Vicky Gómez o La Dani— i la promesa de continuar sent un aparador internacional gràcies a la seva emissió simultània a diversos href=»https://revistarainbow.com/turismo-lgtbiq-en-llatinoamerica-destinos-seguros/»>països de Llatinoamèrica.

La Gala 0 manté la fórmula: actuacions en solitari, deliberació del jurat, elecció de la direcció i votació final del públic per repartir les 16 places. El resultat: un càsting variat en estils, edats i trajectòries.

Actuacions: llums, ombres i primeres joies

Aquí un repàs actuació per actuació de manera que van deixar sobre l’escenari:

Guillo Rist – Shut Up and Dance

Energia i desvergonyiment per obrir la nit. La seva proposta va connectar ràpidament amb el públic. Té espurna i això sempre suma.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/RzYu9NhwQnc?si=eedrLn86FzKOPAp0" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls

Claudia Arenas – “Oscar Winning Tears”

Interpretació moderna i íntima. Es va guanyar el jurat i el públic amb sensibilitat.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/DZcxsubUU2Q?si=xu9NJVIbpFj4JvSJ" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowful

Javi Crespo – “El Merengue”

Festa i ritme per tancar la tanda. No va ser la millor interpretació vocal, però va transmetre ganes d?escenari.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/IOk7DSwXWwo?si=saZe-gaiJl0HC_2S" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfullscreen"

Lucía Casani – “Maleïta Primavera”

Una de les favorites des de ja. Veu neta, interpretació amb ànima i passi directe assegurat.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/dQETt3ej98s?si=5gFe-pf190HkMBUX" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls

Sam – “Teenage Dream”

Tendresa pop, però sense el punx necessari per destacar. Va ser un dels eliminats, encara que la seva sensibilitat va quedar marcada.

<iframe title="YouTube vídeo player" src="https://www.youtube.com/embed/YFG8_ROqfYQ?si=VMhmHVJ7eSAjebpO" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls

Quique – “Inevitable”

La valentia de cantar Shakira no va ser suficient per convèncer. Va ser l’altra sortida de la nit.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/muqtcz1nfUY?si=OCuwXayvTAorpezb" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfullscreen"

Cristina – “My Baby Just Cares For Me”

Swing elegant, naturalitat i un passi directe merescudíssim.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/-mZDWBp96tQ?si=y8y70s5nQxWWKdfl" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allow

Judit – “Califòrnia Dreamin’”

Veu potent, carisma i presència. Una altra de les actuacions més aplaudides.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/ruC3qByJmAY?si=QO7T1FvZlgLU2dZo" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowful

Iván Rojo – “No tornaré”

Ranxera carregada d’emoció. Va ser l’escollit del públic per ocupar la darrera plaça a l’Acadèmia.

<iframe title="YouTube vídeo player" src="https://www.youtube.com/embed/78taPWL_8no?si=xRIoQEiidzxYdp7m" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls

Olivia – “Break Free”

Molt teatral, amb aires de musical. Nervis visibles, però personalitat a dojo.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/eoam9QOJ0Z4?si=-Tu8CDONm6V4QkzL" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls

Guille Toledano – “Quant em dol”

Honest, proper i amb segell propi. Potser no va ser el més cridaner, però sí que és autèntic.

<iframe title="YouTube vídeo player" src="https://www.youtube.com/embed/ZInOLMcUups?si=vR9dG2KjONCPNa00" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfullscreen"

Salma de Diego – “Bleeding Love”

Potència vocal i força interpretativa. Una de les actuacions més sòlides.

<iframe title="YouTube vídeo player" src="https://www.youtube.com/embed/WQeMVJMNqgg?si=-CEaOq9vv-A0Yx9P" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowful

Max – “Careless Whisper”

Una de les veus més rodones de la nit. Control de micro i elegància en la interpretació. Va agradar molt el jurat.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/F4h4AsalgZg?si=nOCp9PQFeOLnau6I" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfullscreen

Tinho – “Hold the Line”

Rock clàssic al mig de tant pop. Bona execució i frescor que va aportar varietat a la gala.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/CYVkEZY7Pg8?si=BMvOO7O9WdpBK50D" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowful

Téyou – “Tornar”

Autenticitat pura. Va commoure i es va emportar una passada directa per la seva personalitat artística.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/4Jl02z0fe6M?si=I2o6AAt9E1YUptqn" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowful

María Cruz – “Euphoria”

Força eurovisiva i molta urpa. Un dels moments més espectaculars.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/hJsMkN-WlzY?si=h-tIPb_wtewWl7Os" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allow

Carlos – “Volar”

Proper, simpàtic i amb toc de ballarí. Energia escènica més que veu memorable.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/i0hrgjGN3cs?si=7XAVW_QS_CjOO6st" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls

Laura Muñoz – “Deslliga’m”

Atrevida. Enfrontar-se a Mónica Naranjo a la Gala 0 no és fàcil. Actitud li va sobrar, l’afinació haurà de polir-la.

<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/zNVmar8JhEM?si=CsmTc8KtMN-i4aRS" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls

El que va funcionar i el que no

El que va brillar:

  • La diversitat d’estils: des de ranxera fins a pop actual, passant per swing o rock.
  • El pes de les veus femenines: moltes es van emportar les primeres passades directes.
  • L’engagement del públic: l’app va tornar a ser decisiva.

El que va fallar:

  • Els problemes tècnics: talls d’àudio i imatge que van desconcentrar tant concursants com espectadors.
  • La tensió del format: dues eliminacions a la primera nit potser saben massa aviat.

La Gala 0 és sempre un punt de partida. Serveix per presentar-se, per deixar empremta i per recordar que OT no només cerca veus, sinó històries i connexió. Ara, què pesa més? La tècnica vocal impecable o la capacitat democionar? És just que els que arriben amb experiència prèvia tinguin avantatge?

Publicidad
chocolat madrid

Kreitz mantenimiento web

derechos digitales LGTBI

Publicidad

Post relacionados

Publicidad
Publicidad

Novedades