El compte enrere va acabar. El dilluns 15 de setembre, Operación Triunfo 2025 va arrencar motors a Prime Video amb una Gala 0 plena de nervis, talent i alguna polèmica. Divuit aspirants van pujar a l’escenari per defensar la primera cançó en directe, però només 16 van aconseguir entrar a l’Acadèmia. Dos van quedar fora en una nit que va deixar llàgrimes, alegria i preguntes obertes.
Una edició amb moltes expectatives
El format arriba renovat: jurat potent (Leire Martínez, Abraham Mateo, Guille Milkyway i Cris Regatero), un claustre de professors divers —amb noms com Mamen Márquez, Vicky Gómez o La Dani— i la promesa de continuar sent un aparador internacional gràcies a la seva emissió simultània a diversos href=»https://revistarainbow.com/turismo-lgtbiq-en-llatinoamerica-destinos-seguros/»>països de Llatinoamèrica.
La Gala 0 manté la fórmula: actuacions en solitari, deliberació del jurat, elecció de la direcció i votació final del públic per repartir les 16 places. El resultat: un càsting variat en estils, edats i trajectòries.
Actuacions: llums, ombres i primeres joies
Aquí un repàs actuació per actuació de manera que van deixar sobre l’escenari:
Guillo Rist – Shut Up and Dance
Energia i desvergonyiment per obrir la nit. La seva proposta va connectar ràpidament amb el públic. Té espurna i això sempre suma.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/RzYu9NhwQnc?si=eedrLn86FzKOPAp0" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls
Claudia Arenas – “Oscar Winning Tears”
Interpretació moderna i íntima. Es va guanyar el jurat i el públic amb sensibilitat.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/DZcxsubUU2Q?si=xu9NJVIbpFj4JvSJ" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowful
Javi Crespo – “El Merengue”
Festa i ritme per tancar la tanda. No va ser la millor interpretació vocal, però va transmetre ganes d?escenari.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/IOk7DSwXWwo?si=saZe-gaiJl0HC_2S" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfullscreen"
Lucía Casani – “Maleïta Primavera”
Una de les favorites des de ja. Veu neta, interpretació amb ànima i passi directe assegurat.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/dQETt3ej98s?si=5gFe-pf190HkMBUX" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls
Sam – “Teenage Dream”
Tendresa pop, però sense el punx necessari per destacar. Va ser un dels eliminats, encara que la seva sensibilitat va quedar marcada.
<iframe title="YouTube vídeo player" src="https://www.youtube.com/embed/YFG8_ROqfYQ?si=VMhmHVJ7eSAjebpO" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls
Quique – “Inevitable”
La valentia de cantar Shakira no va ser suficient per convèncer. Va ser l’altra sortida de la nit.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/muqtcz1nfUY?si=OCuwXayvTAorpezb" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfullscreen"
Cristina – “My Baby Just Cares For Me”
Swing elegant, naturalitat i un passi directe merescudíssim.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/-mZDWBp96tQ?si=y8y70s5nQxWWKdfl" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allow
Judit – “Califòrnia Dreamin’”
Veu potent, carisma i presència. Una altra de les actuacions més aplaudides.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/ruC3qByJmAY?si=QO7T1FvZlgLU2dZo" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowful
Iván Rojo – “No tornaré”
Ranxera carregada d’emoció. Va ser l’escollit del públic per ocupar la darrera plaça a l’Acadèmia.
<iframe title="YouTube vídeo player" src="https://www.youtube.com/embed/78taPWL_8no?si=xRIoQEiidzxYdp7m" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls
Olivia – “Break Free”
Molt teatral, amb aires de musical. Nervis visibles, però personalitat a dojo.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/eoam9QOJ0Z4?si=-Tu8CDONm6V4QkzL" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls
Guille Toledano – “Quant em dol”
Honest, proper i amb segell propi. Potser no va ser el més cridaner, però sí que és autèntic.
<iframe title="YouTube vídeo player" src="https://www.youtube.com/embed/ZInOLMcUups?si=vR9dG2KjONCPNa00" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfullscreen"
Salma de Diego – “Bleeding Love”
Potència vocal i força interpretativa. Una de les actuacions més sòlides.
<iframe title="YouTube vídeo player" src="https://www.youtube.com/embed/WQeMVJMNqgg?si=-CEaOq9vv-A0Yx9P" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowful
Max – “Careless Whisper”
Una de les veus més rodones de la nit. Control de micro i elegància en la interpretació. Va agradar molt el jurat.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/F4h4AsalgZg?si=nOCp9PQFeOLnau6I" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfullscreen
Tinho – “Hold the Line”
Rock clàssic al mig de tant pop. Bona execució i frescor que va aportar varietat a la gala.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/CYVkEZY7Pg8?si=BMvOO7O9WdpBK50D" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowful
Téyou – “Tornar”
Autenticitat pura. Va commoure i es va emportar una passada directa per la seva personalitat artística.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/4Jl02z0fe6M?si=I2o6AAt9E1YUptqn" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowful
María Cruz – “Euphoria”
Força eurovisiva i molta urpa. Un dels moments més espectaculars.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/hJsMkN-WlzY?si=h-tIPb_wtewWl7Os" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allow
Carlos – “Volar”
Proper, simpàtic i amb toc de ballarí. Energia escènica més que veu memorable.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/i0hrgjGN3cs?si=7XAVW_QS_CjOO6st" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls
Laura Muñoz – “Deslliga’m”
Atrevida. Enfrontar-se a Mónica Naranjo a la Gala 0 no és fàcil. Actitud li va sobrar, l’afinació haurà de polir-la.
<iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/zNVmar8JhEM?si=CsmTc8KtMN-i4aRS" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="allowfulls
El que va funcionar i el que no
El que va brillar:
- La diversitat d’estils: des de ranxera fins a pop actual, passant per swing o rock.
- El pes de les veus femenines: moltes es van emportar les primeres passades directes.
- L’engagement del públic: l’app va tornar a ser decisiva.
El que va fallar:
- Els problemes tècnics: talls d’àudio i imatge que van desconcentrar tant concursants com espectadors.
- La tensió del format: dues eliminacions a la primera nit potser saben massa aviat.
La Gala 0 és sempre un punt de partida. Serveix per presentar-se, per deixar empremta i per recordar que OT no només cerca veus, sinó històries i connexió. Ara, què pesa més? La tècnica vocal impecable o la capacitat democionar? És just que els que arriben amb experiència prèvia tinguin avantatge?
TANQUEM VOTACIONS! 📲 Queda MUUUUY mica per saber qui serà L’ÚLTIM concursant a creuar la passarel·la ✨ T’ho perdràs? 👉🏻https://t.co/OwYBjoKOF9 ✨ href=»https://t.co/YCetxJLRze»>pic.twitter.com/YCetxJLRze
— Operació Triomf (@OT_Oficial) Setember 15, 2025</blockquote
I una pregunta necessària per als que seguim OT amb mirada diversa: quin espai ocuparà la representació LGTBIQ+ en aquesta edició? Només serà testimonial o veurem narratives reals dins de l’Acadèmia?
La Gala 0 d’OT 2025 deixa clar que aquesta edició promet emocions fortes. 16 veus entren a l’Acadèmia amb il·lusió i ganes de créixer, mentre dos somnis es queden fora. Comença un viatge on la música, la diversitat i l’autenticitat seran clau. L’escenari ja està encès: ara toca veure qui aconsegueix brillar de debò.
Publicidad
