Aquest 21 d’abril es van complir dues dècades des que el Congrés dels Diputats aprovés la llei que va permetre el matrimoni entre persones del mateix gènere a Espanya. Fou un moment històric, carregat d’emoció i significat per a milions de persones. Tot i això, l’aniversari arriba envoltat de preocupació.
Segons dades d’un estudi realitzat per la Federació Estatal LGTBI+ juntament amb l’agència 40dB, un 74% de les persones LGTBI+ tem perdre drets fonamentals. El matrimoni, l’adopció o el reconeixement legal de les persones trans són els drets principals que senten en risc.
Més alarmant encara: 1 de cada 4 persones enquestades tem perdre tots els seus drets. Només un 0,8% creu que la situació legal es mantindria intacta.
Un avenç social que no es pot donar per garantit
Paula Iglesias, presidenta de la Federació Estatal LGTBI+, recorda que la Llei 13/2005 no sols va marcar un abans i un després en els drets civils a Espanya viscut sota una dictadura durant quatre dècades es podia convertir en un referent internacional en matèria de drets humans.
Des de llavors, s’han aprovat lleis que amplien llibertats i garanteixen drets per a moltes persones del col·lectiu. Però l’amenaça de la reculada continua viva. «Els discursos d’odi no són nous», assenyala Iglesias. “El que ha canviat és que ara tenen més altaveu gràcies a les xarxes socials i certs líders internacionals”.
Una crida urgent a l’acció
Davant aquest panorama, la Federació demana a l’actual Govern que faci un pas endavant. Exigeixen un Pacte d’Estat contra els discursos d’odi i la implementació real de les lleis ja aprovades, perquè no es quedin en promeses buides. Perquè els drets que avui se celebren, demà podrien desaparèixer si no es defensen activament.
“Cal deixar de tractar la igualtat com una moneda de canvi en negociacions polítiques. La dignitat, la seguretat i la llibertat de milions de persones no són opcionals”, afegeix Iglesias. «Tots els partits -no només els progressistes- tenen la responsabilitat de frenar l’odi».
I si la por no és exagerada?
Encara que pugui semblar alarmista, la preocupació del col·lectiu no neix de l’aire. En algunes comunitats autònomes ja s’han començat a revisar o retallar polítiques LGTBI+, moltes vegades sota discursos de neutralitat o suposada protecció de «valors tradicionals». Fins a quin punt estem preparats per defensar allò que ja s’havia aconseguit? Qui decideix quins drets es debaten i quins no?
Les victòries socials no són eternes. De vegades, allò que sembla estable és només una pausa en una lluita molt més llarga.
